Publicació bimestral d'AQU Catalunya

48

Maig 2010

Sota el pretext d'incentivar la participació dels estudiants, tot just s'acaba de crear la Comissió d'Estudiants d'AQU Catalunya. I n'estic orgullós, i n'estic contrariat. De fet, em veig obligat a parlar de pretext perquè cada dia qüestiono un xic més que realment hi hagi una participació estudiantil. En aquest sentit, la psicòloga Ariadna Salva Aige desenvolupa, en el marc del Consell d'Estudiants de la Universitat Ramon Llull, un lloable projecte per determinar quines són les causes per les quals els estudiants no s'involucren en els òrgans de representació. I la seva pregunta inicial ha de ser el nostre punt de partida: aprecien els estudiants la participació com un valor del seu aprenentatge?

Des de fa uns anys, s'estudia, gairebé com un autòmat, per obtenir una titulació que obri les portes al mercat laboral. Ni més, ni menys. La universitat ha perdut un paper d'interacció social fonamental, en detriment de milers de xarxes virtuals que es prostitueixen a qualsevol postor. La interacció existeix des de casa i els campus han d'oferir un altre tipus de resposta per a una allau de noves preguntes. L'època de les entitats supranacionals es veu amb la soga al coll, mentre que el localisme britànic torna a triomfar. Es volen resultats visibles i pragmàtics per exigir credulitat i confiança. I això és degut a la mala gestió social i política que, des de fa uns quants anys, envaeix el nostre país. Recordo que en una de les reunions de la Comissió d'Estudiants del Consell Interuniversitari de Catalunya, que aplega els representants estudiantils de totes les universitats catalanes, un representant recriminava al president la seva inactivitat institucional. Al·legava que feia temps que volia canviar les coses i que, arran d'això, l'havien engrescat a participar més activament en òrgans de representació. El balanç actual era que formava part de més de vuit comissions i ningú no l'havia escoltat encara. Com volem pretendre que s'involucrin milers d'estudiants d'aquest país si ni tan sols els seus representants dipositen confiança en la burocràcia en què s'ofega el Govern?

Deixem de posar-nos les mans al cap i treballem amb aquestes mateixes mans per retornar la confiança i l'esperança a la comunitat universitària. Això és el que m'encoratja a participar molt activament en aquesta nova Comissió d'Estudiants d'AQU Catalunya. Perquè crec, amb el cor a la mà, que només amb la nostra coherència i conseqüència podem ajudar a recordar mots com ara responsabilitat, obligació, etc. Perquè hem de desterrar una vegada per totes la paor a la coherència que hauria de ser el símbol d'aquesta societat. Desenterrem els valors i acceptem que només davant d'aquests valors hem de retre comptes; ningú més no ens haurà de jutjar. Sota el pretext d'incentivar la participació dels estudiants, tot just s'acaba de crear la Comissió d'Estudiants d'AQU Catalunya. I n'estic orgullós, i n'estic contrariat.