Publicació bimestral d'AQU Catalunya

52

Gener 2011

Aquest és el segon d'una sèrie d'articles que tenen per objectiu presentar l'activitat internacional de l'Agència i descriure els projectes en els quals s'està treballant.

En l'àmbit europeu, les polítiques educatives coordinades han guanyat pes des de l'adopció de l'Estratègia de Lisboa l'any 2000, que definia el marc que ha d'afavorir el creixement econòmic i l'ocupació a la Unió Europea (UE). Hi ha un reconeixement del fet que la qualitat dels diferents nivells educatius, des del preescolar fins a l'universitari, és fonamental per a l'assoliment dels objectius d'aquesta estratègia. Tanmateix, en un món que canvia ràpidament, l'aprenentatge al llarg de la vida passa a ser una prioritat; de fet, és clau per a l'ocupació i el desenvolupament econòmic, alhora que millora la posició de les persones per a una participació plena en la societat actual i futura.

Del conjunt de fites establertes per la UE per a l'any 2020, en destacaré una: com a mínim el 15% d'adults (de 25 a 64 anys) hauran d'haver participat en activitats d'aprenentatge al llarg de la vida (formació continuada). Aquesta xifra queda complementada quan s'observen els valors actuals dels països capdavanters a Europa, que superen el 25% de participació.

L'esforç que han fet les universitats catalanes en aquest àmbit és molt notable, però el més interessant és que aquest camp d'activitat encara no ha arribat al seu límit. Les expectatives de creixement indiquen que, per a les universitats catalanes, la formació continuada és una oportunitat molt important de negoci, si se'm permet l'ús d'aquest terme, per als propers anys.

A través de l'ENQA, AQU Catalunya s'integra en el projecte FLLLEX (The Impact of LifeLong Learning Strategies on Professional Higher Education), programa finançat per la UE que té com a objectiu principal reflexionar sobre les implicacions de la incorporació de la formació continuada en les institucions europees d'ensenyament superior. Més concretament, el projecte es qüestiona sobre les possibilitats i l'impacte d'aquest nou paradigma en les institucions, sobre quin és el rol de l'ensenyament superior en aquest nou entorn d'aprenentatge i sobre quines han de ser les polítiques en aquest context. El FLLLEX, que va començar l'1 de gener de 2010 i és previst que finalitzi l'agost de 2012, inclou 24 participants de 10 països diferents.

Voldria assenyalar que aquest és un projecte en el qual prenen part, principalment, països amb sistemes de formació superior de tipus dual, és a dir, que agrupen els ensenyaments vocacionals en institucions d'educació superior especialitzades (no és el cas de Catalunya, que el té unificat). Tot i així, la metodologia desenvolupada està pensada per ser utilitzada en qualsevol d'aquests dos sistemes d'educació superior. L'altre element que m'agradaria remarcar és que la institució que representa Finlàndia, la Laurea University, ha estat qualificada com a centre d'excel·lència educativa per l'agència de qualitat finlandesa (FINHEEC), la qual cosa resulta interessant a l'hora de recollir bones pràctiques en aquest àmbit.

La tasca d'AQU Catalunya en el FLLLEX es concreta en l'elaboració d'una metodologia per avaluar les polítiques de les institucions d'ensenyament superior en relació amb la formació continuada.

La metodologia proposada per AQU Catalunya s'ha construït amb la missió de detectar elements de millora. Es redueix, doncs, el pes dels elements que caracteritzen els processos tradicionalment associats a l'assegurament de la qualitat. Aquesta aproximació, aplicable a processos de desenvolupament, dóna la possibilitat de traslladar bona part de la tasca de l'avaluació externa cap als àmbits interns. Així, es proposa que cada universitat organitzi processos de debat especialitzats que incloguin representants de la comunitat acadèmica, però també grups d'interès externs, per tal d'analitzar de manera estructurada quina és la seva situació en relació amb l'establiment i la consolidació de polítiques vinculades a la formació continuada.

Lògicament, aquest plantejament s'ha d'acompanyar de la fase externa corresponent, en la qual un grup d'experts internacionals i de prestigi reconegut visiten les universitats, a fi de verificar que el procés de debat ha estat ben organitzat, però sobretot per tal de complementar amb elements externs el resultat de les anàlisis obtingudes durant la fase interna.

El fet que l'equip d'experts internacionals visiti diverses institucions integrades en el FLLLEX, situades en diferents països, consolida encara més la seva posició analítica.

Tot i que la metodologia no prescriu una composició exacta dels grups de debat, sí que recomana el treball amb quatre grups:

El procés d'avaluació es basa en quatre blocs que proposen un seguit de preguntes clau, que els responsables del procés d'avaluació tenen a l'abast per elaborar les agendes de treball de cada grup de debat:

Bloc 1. Identificació del context.

Bloc 2. Provisió actual de formació continuada a la institució.

Bloc 3. Política institucional per a la formació continuada.

Bloc 4. Assegurament de la qualitat.

El procés d'anàlisi de cada institució està acompanyat de referents internacionals que faciliten el treball de benchmarking dels responsables de l'avaluació.

L'Institutes of Technology of Ireland (IOTI) ha desenvolupat els referents següents:

• Un mapa d'elements polítics que inclouen, per exemple, la flexibilitat de l'oferta, l'accés, la connexió entre ensenyament i treball, la transparència en les qualificacions, el cost o la implicació dels diferents stakeholders.
• Una comparativa de les situacions nacionals que hi ha sobre la formació continuada als països on es troben implantades les institucions que participen en aquesta avaluació.

La metodologia desenvolupada en el marc del projecte FLLLEX pot servir a les universitats catalanes com a referent en l'anàlisi de la planificació de les seves estratègies de formació continuada.

 Self-assessment tool on institutional strategies for lifelong learning, gener de 2011