Publicació bimestral d'AQU Catalunya

73

Juliol 2014

L'enquesta d'inserció laboral dels doctors que duu a terme AQU Catalunya cada tres anys permet conèixer la situació en el mercat laboral dels doctors al cap de tres anys de l'obtenció del títol de doctor en una de les diferents universitats de Catalunya. Mentre que hi ha multitud d'estudis que analitzen la situació laboral dels titulats universitaris, el nombre d'estudis per al cas dels doctors és limitat, probablement a causa de la manca de bases de dades disponibles i representatives de la població doctora. Actualment ja es disposa de dades corresponents als anys 2008, 2011 i 2014, cosa que permet analitzar l'evolució dels principals indicadors del mercat laboral dels doctors i altres característiques relacionades amb el doctorat.

La crisi econòmica iniciada el 2007 i que encara perdura actualment ha provocat la destrucció massiva d'ocupació i, en conseqüència, ha augmentat la taxa d'atur, que ha assolit uns valors màxims històrics. En aquests moments, el paper de l'educació és clau per tal d'evitar, en major mesura, els efectes negatius de la crisi econòmica. Així, aquells individus que disposen d'un major nivell educatiu tenen una probabilitat més gran d'estar ocupats i una probabilitat menor d'estar a l'atur que aquells que tenen un menor nivell educatiu. Atès que el doctorat és el màxim nivell d'educació formal que es pot assolir, són els doctors els que tenen un avantatge comparatiu respecte als individus amb menors nivells educatius. Segons les dades de l'Enquesta de població activa (EPA), la taxa d'atur de la població doctora d'entre 25 i 44 anys és del 7%, mentre que aquest percentatge és del 36% per a la població del mateix rang d'edat amb estudis primaris. Les dades d'inserció laboral d'AQU Catalunya del 2014 reforcen aquest resultat, atès que la taxa d'atur dels doctors al cap de tres anys d'obtenir el títol és del 4,9%, mentre que per a la població graduada és de l'11%. 

Figura 1. Evolució de la taxa d'atur. Població 25-44 (EPA)

Situació laboral

Les universitats i els centres de recerca ocupen el 60% dels doctors que van obtenir el títol els anys 2009 i 2010, mentre que el 40% es troben en empreses. No obstant això, aquests percentatges difereixen notablement entre àmbits disciplinaris. Els doctors en els àmbits d'Enginyeria i Arquitectura, Ciències Socials i Humanitats treballen majoritàriament a les universitats, mentre que els doctors en Ciències Experimentals es distribueixen de manera similar entre universitats, centres de recerca i empreses. D'altra banda, els doctors en l'àmbit de les Ciències de la Salut treballen majoritàriament en empreses (el 69%), que en el seu cas són principalment hospitals.  

Pel que fa a les característiques contractuals, el 46% dels doctors gaudeixen d'un contracte fix i el 88% treballen a temps complet. D'aquests que treballen a temps complet, el 78% reben un salari de més de 24.000 euros al cap de tres anys de l'obtenció del títol de doctor. Aquests indicadors han empitjorat respecte al 2008. En particular, el pes relatiu dels contractes fixos i dels contractes a temps complet s'ha reduït en 15 i 4 punts percentuals respectivament. Per contra, els contractes temporals i els becaris han augmentat significativament.

Probablement, una de les característiques més importants és l'adequació de la formació dels doctors al mercat laboral. En concret, el 59% dels doctors enquestats desenvolupen funcions de doctor al seu lloc de treball al cap de tres anys d'obtenir el títol. Aquest percentatge varia segons l'àmbit disciplinari: arriba fins al 68% a l'àmbit de les Ciències Experimentals, seguit d'un 64% a Enginyeria i Arquitectura, i un 43% a Ciències de la Salut. L'adequació en els àmbits tradicionals de la formació de doctorat (universitats i centres de recerca) és superior al que hi ha a les empreses. Mentre que el 85% dels que treballen a la universitat i el 73% dels que ho fan als centres de recerca realitzen tasques adequades al seu nivell educatiu, només el 27% dels que són a les empreses fan funcions de doctor. Tanmateix, cal remarcar que és l'àmbit de l'empresa on els doctors gaudeixen de major estabilitat laboral (contractes fixos).

A més, el percentatge d'adequació ha disminuït en 8 punts percentuals respecte al 2011, i ho ha fet en tots els àmbits disciplinaris i tots els llocs de treball (universitat, centre de recerca i empresa).

Figura 2. Adequació de les funcions desenvolupades segons l'àmbit disciplinari

En els darrers anys s'ha considerat que l'emigració és una de les vies per obtenir un lloc de treball adequat. Les dades mostren que el 89% dels doctors que treballen fora del país es troben en feines on realitzen tasques pròpies de doctor, mentre que aquest percentatge és només del 55% per als doctors que romanen al país. No obstant això, l'estabilitat contractual dels doctors que emigren és menor que la dels que es queden al país, atès que el percentatge de contractes fixos és inferior (el 19% dels doctors emigrants versus el 50% dels doctors que romanen al país).
Cal remarcar, també, que gairebé la totalitat dels doctors (el 97%) estan ocupats en feines on realitzen, com a mínim, tasques de nivell universitari. 

Satisfacció amb la formació

Els doctors valoren amb un notable alt (7,4 de 10) la satisfacció global amb els estudis de doctorat, valor que ha anat en augment respecte de l'any 2008. Els factors més ben valorats, de major a menor, són: la qualitat de la supervisió de la tesi, la qualitat dels recursos i la seva disponibilitat, i la qualitat de la tutoria durant les classes.

Així mateix, la valoració dels doctors del nivell d'assoliment de les competències es troba entre 7 i 8 en la majoria de competències. No obstant això, la valoració del treball en equip és de 6,4 i la d'idiomes de 5,6.

A més, el 85% dels doctors declaren que repetirien els estudis de doctorat. Aquest percentatge oscil·la entre el 87% a Ciències Experimentals i Ciències de la Salut i el 77% a Humanitats.

Figura 3. Valoració del nivell d'assoliment de les competències (escala de 0 a 10)

Característiques de la tesi i altres aspectes acadèmics

La durada mitjana dels estudis de doctorat és de 5,6 anys. Respecte a la situació laboral dels estudiants de doctorat, el 50% treballen com a becaris, el 27% realitzen tasques relacionades amb l'àmbit dels estudis previs al doctorat i el 13% són docents i investigadors. En aquest sentit, els doctors que han gaudit d'una beca per realitzar els seus estudis de doctorat són els que tendeixen a obtenir més ràpid el títol de doctor.

La tesi doctoral es pot treballar de manera individual o bé dins d'un grup de recerca. En el primer cas, probablement el grau d'autonomia és superior, tant pel que fa a la temàtica a desenvolupar com pel que fa a la forma de dur a terme el treball. En el segon cas, en canvi, l'entorn de treball és més pròxim a la manera com es desenvolupa el treball de recerca i les possibilitats d'interacció són més grans, tot i que hi ha el risc que es dilueixi l'aportació final de l'individu. El percentatge de doctors que van realitzar la tesi dins d'un grup de recerca ha anat en augment en els darrers anys, fins a arribar al 67% el 2014, malgrat que hi ha diferències importants entre àmbits disciplinaris (oscil•la entre el 41% a les Ciències Socials i el 90% a les Ciències Experimentals). Cal destacar que els doctors que han realitzat la tesi dins d'un grup de recerca reporten un grau de satisfacció superior en el desenvolupament de totes les competències considerades respecte al que expressen els doctors que han fet la tesi de manera independent.

D'altra banda, la presentació dels treballs de recerca en seminaris interns del departament és una oportunitat perquè el doctorand pugui rebre comentaris sobre línies de millora de la seva recerca, fer-ne difusió i aprendre a defensar el seu treball en un entorn relaxat. El percentatge de doctors que participen en seminaris interns augmenta al llarg del temps, fins a arribar al 75% el 2014. 

Internacionalització

La capacitat d'atracció del sistema universitari català pel que fa al doctorat és considerable, atès que un terç dels doctors dels anys 2009 i 2010 eren estrangers. El 60% dels doctors estrangers provenen de l'Amèrica Llatina, majoritàriament de Mèxic, Colòmbia, l'Argentina i Xile, mentre que un 32% provenen d'Europa, majoritàriament d'Itàlia.

Altres indicadors d'internacionalització del doctorat també han anat en augment. Per exemple, les tesis escrites en anglès el 2014 han augmentat un 54% amb relació al 2008, fins a arribar a representar el 33% del total. Així mateix, el nombre de títols de Doctor Europeu ha passat del 10% al 14% en el mateix període.

La promoció de la mobilitat a l'estranger és un dels objectius establerts per la Comissió Europea a l'Estratègia 2020. En aquest sentit, els doctors de les universitats catalanes assoleixen l'objectiu d'arribar al 20% de mobilitat en cadascun dels nivells de formació universitària, atès que la meitat dels doctors han realitzat una estada a l'estranger durant els estudis de doctorat. D'altra banda, el 31% fan estades a l'estranger un cop obtenen el títol de doctor.