Publicació trimestral d'AQU Catalunya

81

Abril 2016

L'estudi Equitat en l'accés i en la inserció professional dels graduats universitaris, dirigit per Helena Troiano del Grup de Recerca en Educació i Treball (GRET) de la Universitat Autònoma de Barcelona, consta de quatre capítols redactats per diferents autors.

 Capítol 1. Evolució de la inserció professional dels graduats universitaris: de l'expansió a la crisi duradora. Sandra Fachelli i Jordi Planas

Aquest capítol analitza l'evolució de la inserció laboral dels graduats catalans enquestats els anys 2008, 2011 i 2014.

La hipòtesi principal de l'estudi és que la crisi ha alentit el trànsit dels graduats universitaris cap al segment primari superior del mercat laboral, caracteritzat per llocs de feina estables, qualificats i més ben remunerats.

La conclusió general de l'estudi és que sí que es pot afirmar que s'ha retardat el procés de trànsit laboral al segment primari superior i que s'ha produït en dues etapes. La primera, entre el 2008 i el 2011, en què la percepció és mínima: augmenta la taxa d'atur però no empitjoren les condicions laborals dels graduats inserits; i la segona, entre el 2011 i el 2014, caracteritzada per un aprofundiment de l'alentiment. La caiguda de l'ocupació en el sector privat i la falta de creació en el sector públic generen que molts graduats quedin retinguts en un segment primari inferior del mercat laboral, amb bones condicions laborals però ocupant llocs de feina menys adequats als estudis, o en un segment secundari, caracteritzat per llocs amb males condicions i baixa qualificació, o bé aturats.

Finalment, els autors consideren necessari contextualitzar la realitat i afirmen que el flux cap als llocs de feina desitjables, com són els del segment primari superior, es produirà amb més probabilitat entre els graduats universitaris. Es basen en l'anàlisi de les variables següents: l'atur (el 25,93% general a Espanya respecte del 12,4% entre els graduats); el percentatge de graduats recents que ocupaven els llocs més alts de feina de la piràmide ocupacional (el 64% el 2014), i el fet que la crisi no aconsegueix revertir el procés d'equitat, en la mesura que l'origen social no té prou pes per explicar les diferències d'inserció.

 Capítol 2. L'efecte de la compaginació d'estudis i feina en els resultats acadèmics i en la inserció laboral. Albert Sànchez-Gelabert, Mijail Figueroa i Marina Elias

En aquest capítol es realitza una anàlisi aprofundida de l'evolució del fenomen de la compaginació de la feina durant els estudis i el seu efecte en l'expedient acadèmic obtingut durant la carrera i en la inserció laboral quatre anys després d'obtenir el títol. Es compara la situació dels estudiants a temps complet amb la dels estudiants que tenen feina, sigui a temps complet o a temps parcial i estigui relacionada amb els estudis o no.

Aquestes són algunes de les conclusions:

• No hi ha correlació entre l'expedient acadèmic (notes obtingudes) i la futura inserció laboral, analitzada per mitjà de l'índex de qualitat ocupacional (IQO).
• Els estudiants que treuen millors resultats acadèmics són els estudiants a temps complet. Entre els estudiants que treballen, els resultats mostren una gran diferència entre els que tenen una feina relacionada amb els estudis, amb impacte negatiu en el rendiment, i els que tenen una feina no relacionada, amb impacte positiu en el rendiment. Aquest resultat pot venir explicat per la centralitat que els estudiants atorguen a la feina i no als estudis en el primer cas, i per la centralitat atorgada als estudis, tot i estar treballant, en el segon cas.
• En relació amb l'IQO, els estudiants que treuen millor puntuació són els que compaginen els estudis amb una feina relacionada a temps complet, mentre que els que obtenen puntuacions pitjors són els que tenen una feina no relacionada a temps parcial. El patró és que és millor tenir una feina relacionada (a temps parcial o a temps complet) o ser estudiant a temps complet.
• L'estudi introdueix i analitza l'impacte del nivell formatiu dels pares com a variable sociodemogràfica. Respecte de l'expedient acadèmic, cal destacar que els estudiants que tenen pares amb estudis primaris i compaginen estudis i feina no relacionada a temps complet obtenen millors notes que la resta. I pel que fa a l'IQO, el paper de l'origen social sembla diluir-se quan els estudiants realitzen feines relacionades a temps complet.

 Capítol 3. La composició social de l'accés a la universitat. Helena Troiano, Dani Torrents i Albert Sànchez-Gelabert

El sistema universitari del nostre país ha viscut al llarg dels últims anys un seguit de canvis de caràcter institucional que han coincidit en el temps amb la irrupció i l'allargament d'un període de crisi econòmica. En destaquen tres:

• La reforma dels títols i la metodologia d'ensenyament/aprenentatge del pla Bolonya.
• La modificació de la normativa d'accés que afecta els estudiants amb títols de cicles formatius de grau superior (CFGS).
• L'increment de les taxes (fins al 66%) el curs 2012-2013, que situa la universitat catalana en el sisè lloc més car d'Europa, alhora que s'endureixen les condicions per a l'obtenció i la retenció de les beques, que van lligades al rendiment.

L'efecte que aquests canvis hagin pogut tenir sobre l'accés a la universitat per part dels diferents grups socials són del màxim interès, tant des del punt de vista acadèmic com social, ja que afecta directament el sentit de justícia lligada a les oportunitats educatives i de vida i, consegüentment, el sentit col·lectiu que contribueix a la cohesió social.

Aquest informe analitza el comportament dels alumnes en l'accés a la universitat durant el període de crisi econòmica. Algunes de les variables estudiades són:

• La taxa d'accés general: es produeix un increment de l'accés a la universitat durant el període 2005-2011 per l'efecte de la contracció del mercat laboral. El 2012, després de l'augment de les taxes, hi ha un punt d'inflexió a la baixa, però s'observa que no disminueix l'accés dels estudiants d'origen social més baix.
• L'efecte de variables sociodemogràfiques, com ara l'origen social i el nivell d'estudis dels pares, en la matriculació i la tria d'estudis d'una àrea o una altra de coneixement: les famílies d'origen social baix escullen àrees i titulacions amb el cost de la matrícula més econòmic (com són les Humanitats i les Ciències Socials), amb l'excepció de l'àrea de Ciències de la Salut. Cal afegir que l'elecció es decanta cap a titulacions amb ingressos futurs més baixos però de ràpida inserció.
• El sexe: s'observa que, durant el període estudiat, els nois guanyen terreny a les noies, i es posa fre al procés de feminització de la universitat.

 Capítol 4. La transició cap a la universitat. Helena Troiano i Lidia Daza

Un dels àmbits centrals que s'estudia en l'anàlisi de la desigualtat d'oportunitats educatives és el de les cruïlles del sistema educatiu en què les persones cal que prenguin la decisió de si continuen estudiant en l'etapa educativa següent o no. Una condició necessària per poder prendre aquesta decisió és haver completat el nivell educatiu anterior satisfactòriament i, per tant, disposar del títol requerit per tal de continuar. L'anàlisi de les diferències tant en l'adquisició d'aquest títol com en la decisió de transitar cap al nivell superior forma part del global de l'estudi de les desigualtats en la transició.

Aquest treball centra l'anàlisi de quins factors són determinants a l'hora d'explicar la transició cap a l'educació superior. En un primer moment, s'estudien les diferències en l'obtenció del títol de secundària superior (batxillerat o formació professional superior) per efectuar aquest trànsit. En un segon moment, se centra en l'accés efectiu cap a la universitat.

Les dades sobre les quals es duu a terme aquesta anàlisi procedeixen de l'Enquesta a la joventut de Catalunya (EJC) de l'Observatori Català de la Joventut, del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya (2002).

Entre els factors analitzats, s'hi han inclòs característiques sociodemogràfiques i s'hi han afegit variables subjectives referides a la valoració que els estudiants fan dels seus estudis, també tot un seguit d'accions i actituds dels agents socials més immediats (família, companys i mestres) i, finalment, variables d'itinerari acadèmic de l'estudiant.

Aquestes són algunes de les conclusions:

• En l'obtenció del títol de batxillerat té més rellevància el nivell d'estudis de la família que no pas l'ocupació. També tenen importància l'actitud que manté el mateix estudiant respecte dels estudis i l'efecte de les actituds d'ànim dels agents socials immediats (mestres i companys).
• En l'obtenció del títol de formació professional no queda clar l'impacte de les variables analitzades. És possible que la dificultat d'interpretació vingui donada per la barreja de perfils que cursen aquests títols.
• Per accedir a la universitat, tot el que influïa en l'obtenció del títol de batxillerat aquí deixa de tenir pes: ni el capital social i cultural familiar, ni l'impacte d'altres agents. És l'ocupació dels progenitors, com a variable vinculada als recursos econòmics de la família, la que té més rellevància. I és determinant la trajectòria prèvia de l'estudiant en variables com ara via per accedir a la universitat, notes i valoració que se'n fa.