Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya

Accés al contingut (Alt + 1)

Accés al menú de la secció (Alt + 2)

27.4.2018

El president parla sobre l’èxit, el fracàs i l’abandonament en els estudis universitaris al projecte SPEET

Davant una universitat de masses i un alumnat cada cop més divers, l’anàlisi de l’èxit/fracàs universitari és clau per a evitar les conseqüències negatives que pot tenir l’abandonament, identificant els reptes de millora que afronta actualment el sistema universitari.

El president de l’Agència va presentar dimecres aquesta anàlisi sota el títol d’Èxit, fracàs i abandonament en els estudis d’educació superior a l’SPEET Multiplier Event, organitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona a la Casa de la Convalescència.

Els reptes de millora

És una visió compartida que els elements cabdals per a la reducció de les xifres d’abandonament són

  • donar una bona orientació educativa i laboral als joves,
  • donar resposta a la creixent diversitat i necessitats dels estudiants (per exemple: estudiants adults)
  • potenciar i millorar el seguiment acadèmic i la tutorització especialitzada.

Amb aquestes accions es pretén assolir una millora de l’equitat social, però també del finançament i l’eficiència de la universitat.

Diferents definicions i diferents resultats...

Tothom qui ha tractat d’abordar aquesta anàlisi, tanmateix, ha topat amb una sèrie de a dificultats pràctiques: per una banda, hi ha un ampli ventall d’indicadors que poden servir per mesurar l’abandonament. Per altra, la definició del que és l’èxit o el fracàs universitari no és immutable, així com tampoc ho és la definició d’abandonament: només s’ha de de tenir en compte l’abandonament involuntari, o també el voluntari? En quin moment es materialitza l’abandonament?

L’elecció d’una o altra definició és de gran transcendència, ja que determinarà el diagnòstic de la problemàtica i les estratègies a construir. Aquest és també el motiu de l’alta variabilitat de les dades d’abandonament, que el 2015 oscil·laven entre el 20% segons la CRUE i el 40% segons el MECD. Així per, per exemple, es calcula que fins a un 40% dels que deixen uns estudis universitaris ho fa per incorporar-se a una altra universitat o ensenyament.

Amb les dades que disposem, les xifres d’abandonament a primer curs dins el Sistema Universitari Català entre el 2012 i el 2015 són d’aproximadament el 13%; això significa que cada any, al voltant de 7.000 alumnes en el primer curs abandonen els seus estudis. En el cas de les enginyeries, les xifres d’abandonament a primer estan per sobre de la mitjana (augmenten fins al 18%), cosa que coincideix amb una baixa valoració dels serveis de suport i de tutorització dels estudiants.

PDF Presentació sobre l'èxit, el fracàs i l'abandonament en els estudis uniersitaris