Entre les diferents propostes, sobresurt a la informació pública la inexplicable voluntat d’eliminar els títols de 180 ECTS, clarament majoritaris a la resta d’Europa. Aquest no és un tema menor i pot produir conflictes, ja que impossibilita que les universitats imparteixin graus interuniversitaris amb centres de Bèlgica, Finlàndia, França o Suïssa, tal com impulsa la Unió Europea per mitjà de les European Universities, que preveuen títols de tres anys. A l’Espai europeu d’educació superior (EEES), hi conviuen majoritàriament graus de tres i quatre anys, i únicament estan restringits a quatre anys en deu estats: Albània, Armènia, Bielorússia, Bulgària, Geòrgia, Grècia, el Kazakhstan, Rússia, Turquia i Xipre.
Al nostre entendre, no té cap sentit regular la durada dels títols, ja que el seu disseny és una qüestió purament acadèmica. Les universitats han de tenir llibertat per organitzar els ensenyaments i, com a la resta d’Europa, permetre que les agències de qualitat els acreditin pels resultats obtinguts.
Ara bé, més enllà d’aquest aspecte que de ben segur que seguirà sent molt polèmic, totes les alarmes es disparen quan s’analitzen fil per randa els deu articles vinculats a l’avaluació de la qualitat. I en destacaré únicament tres aspectes generals, sense entrar en més detall:
- Alineament amb els estàndards europeus. Malgrat que s’anunciï en els preàmbuls, és ben clar que aquesta regulació no s’alinea en absolut amb el que s’està portant a terme arreu d’Europa. No tan sols pel que fa a la durada dels títols, sinó en comprovar, per exemple, que els títols no s’articulen tenint presents els “coneixements, habilitats i competències” com fan tots els marcs de qualificació d’arreu del món. Els nous títols tampoc no s’articulen a partir dels resultats d’aprenentatge (learning outcomes) com també es fa arreu. Al contrari, es consolida la diferenciació de “competències” (específiques, transversals, etc.), un aspecte que crec –disculpeu si és per ignorància–que no existeix enlloc més. De fet, en tots els projectes internacionals en què participem des d’AQU Catalunya, ens trobem amb problemes constants per alinear els nostres referents als de la resta d’estats. En tres paraules, “no ens entenen”, i pel que sembla consolidarem aquesta situació.
- Seguiment de les titulacions. Sembla que el seguiment de les titulacions i la seva avaluació posterior per part de les agències tindrà caràcter obligatori i serà anual. No tan sols és obvi que la càrrega de feina és inassolible per a les agències de qualitat i les universitats, també és obvi que és un sense sentit. A AQU Catalunya li representarà avaluar 1.500 informes més a l’any, una bogeria que difícilment millorarà la qualitat de res. El seguiment de les titulacions ha de formar part del sistema intern de qualitat de cada centre docent, i s’ha d’organitzar com ho consideri oportú cadascun d’aquests centres. Les agències externes no hi han d’intervenir, i encara menys anualment i per a cada titulació.
- Àmbits de coneixement. Es defineixen uns nous àmbits de coneixement en què els títols s’hauran d’adaptar. Aquests àmbits inclouran un conjunt de competències bàsiques que caldrà complir. Estem parlant, per exemple, de “Química” o “Ciències de la Terra”. Més enllà que això implicarà modificar tots els títols de grau i de màster a Catalunya, més de 1.000, el més rellevant és la tornada a una mena de catàleg de titulacions. Una tendència absolutament contrària a la de l’Espai europeu d’educació superior, on es deixa llibertat a les universitats per organitzar els seus estudis sempre que siguin acreditats posteriorment per agències externes de qualitat reconegudes.
A més d’aquestes qüestions rellevants, la proposta de Reial decret inclou nous processos com ara informes per part dels governs autonòmics, nous processos de modificació de titulacions, etc., que incrementen la complexitat dels processos d’avaluació de la qualitat. Malgrat que l’objectiu teòric d’aquest decret sigui el de disminuir la burocràcia, no hi ha dubte que els esborranys a què hem tingut accés, tenint present el que us comentava, fan tot el contrari.
Des d’AQU Catalunya, mitjançant tots els instruments i canals, hem transmès la nostra opinió sobre els diferents esborranys de Reial decret. Està clar que no hem tingut èxit, ja que cada nova versió afegia més complexitat, burocràcia sense valor i rigidesa al sistema.
Com recentment explicàvem en un article el president de l’Agència i jo mateix, la nostra proposta de regulació va en la línia de fer confiança a les universitats i a les agències de qualitat, tenir respecte per l’autonomia de les universitats, regular el mínim imprescindible (només cal emmirallar-se en alguns dels millors sistemes universitaris europeus, per exemple el danès o l’holandès, i adaptar-los aquí) i introduir robustos mecanismes de retiment de comptes. Hem d’apostar per Europa, hem d’apostar per la simplicitat, per l’eficiència i l’eficàcia de les actuacions. No s’ha de sembrar burocràcia estèril en nom de la qualitat, perquè consumeix molts recursos que no tenim i només produeix desànim.
Des d’AQU Catalunya farem tots els possibles per millorar aquest decret, per fer sentir la nostra opinió, que és la que es comparteix a Europa, perquè sens dubte no ens podem conformar amb un “nosaltres ja ho havíem dit”.