Des de l’inici de l’enquesta, un dels factors que analitzem és l’impacte del gènere en la qualitat de la inserció laboral. Val a dir que en aquest breu espai de temps, al cap de tres anys de la graduació, els resultats no mostren diferències significatives.
És per aquest motiu que l’any 2008, en col·laboració amb l’Institut Català de les Dones, vam realitzar un estudi específic per conèixer, al cap de tres anys d’haver obtingut el títol, l’impacte del gènere entre homes i dones que havien cursat una mateixa titulació. En aquesta ocasió tampoc no vam trobar diferències significatives, i era el factor titulació el que explicava la qualitat de la inserció laboral.
L’any 2011, també amb el suport de l’Institut Català de les Dones, i seguint amb la mateixa promoció, vam estudiar si el factor gènere tenia impacte en la qualitat de la inserció laboral al cap de deu anys d’haver obtingut la titulació. Si bé la conclusió era la mateixa que al cap de tres anys, en aquest estudi es van començar a detectar alguns indicadors que mostraven una tendència sistemàtica favorable als homes, com per exemple en les persones que ocupaven càrrecs de responsabilitat o que havien promocionat. En aquest estudi també es va detectar una certa segregació del mercat laboral; concretament, es trobava una presència més gran de la dona en àmbits d’activitat econòmica que faciliten la conciliació familiar, com ara el sector educatiu.
No satisfets amb els resultats, perquè ens sobtava no trobar fenòmens com ara la bretxa salarial o el sostre de vidre, ens vam proposar com a repte enquestar la mateixa promoció al cap de vint anys d’haver-se graduat.
L’informe La inserció laboral de les dones vint anys després de finalitzar els estudis universitaris és un estudi pioner, dut a terme amb el suport de l’Institut Català de les Dones i del Consell Interuniversitari de Catalunya i la col·laboració de les universitats públiques catalanes, que ens ajuda a avançar en el coneixement sobre com i quan es produeixen desigualtats, com ara la bretxa salarial o el sostre de vidre per gènere, en el col·lectiu universitari.
Les conclusions demostren que la formació superior esdevé un mecanisme d’igualtat, ja que redueix la bretxa de gènere en la inserció laboral.
Però alhora es fa palès l’impacte negatiu en les carreres professionals del repartiment desigual de les cures familiars que té lloc quan les titulades tenen canalla, impacte que s’evidencia en una reducció salarial o en la disminució de les possibilitats d’assolir càrrecs de responsabilitat.
L’estudi, que ha tingut l’assessorament del Dr. Luis Ortiz Gervasi, del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, la Dra. Mary Nash, del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, i la Dra. Helena Troiano Gomà, del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, a qui agraïm la seva col·laboració, proposa un conjunt de recomanacions finals. Aquestes recomanacions van des de mesures d’afirmació positiva, per tal de corregir la discriminació per raó de gènere, fins a mesures per canviar els valors que suporten el pòsit cultural de les nostres societats, on s’assumeixen rols masculins, tendents a aconseguir el màxim èxit en la trajectòria professional, i rols femenins, tendents a la cura de la família.
La igualtat de gènere és un repte que està a l’agenda pública. I, només des del coneixement profund de les seves causes, podrem contribuir a la formació en el si de les famílies, les escoles, les empreses i les institucions, i orientar les polítiques públiques per tal que esdevingui una realitat.
Felicito tot l’equip d’AQU Catalunya per la feina duta a terme, i a tu, lector, t’animo a llegir l’informe, a compartir-lo i, des de la teva posició, a ajudar a aconseguir el canvi.