Qualsevol persona que formi part de la comunitat universitària i que tingui un mínim d’interès s’haurà adonat dels canvis profunds que s’estan produint, i que sembla que segueixin dues lògiques ben diferents: la local i la global.
O, dit d’una altra manera, el Reial decret 822/2021, de 28 de setembre, pel qual s’estableix l’organització dels ensenyaments universitaris i del procediment d’assegurament de la seva qualitat, que fa desaparèixer els graus de 180 ECTS, afegeix controls burocràtics innecessaris i fixa uns períodes d’adaptació inassolibles, per a universitats i per a agències de qualitat, respecte dels principis europeus de confiança i reconeixement mutu que impulsen els Estàndards i directrius per a l’assegurament de la qualitat en l’Espai Europeu d’Educació Superior.
L’any 2022 AQU Catalunya se sotmetrà a la quarta avaluació externa internacional, que revisarà el compliment de l’Agència en relació amb aquests estàndards i directrius. La superació d’aquesta avaluació és imprescindible per mantenir la inscripció d’AQU Catalunya al Registre Europeu d’Agències de Qualitat Universitària (EQAR). I aquesta inscripció és una condició essencial per a les agències que operem a Europa, ja que promou la confiança mútua per al reconeixement de les decisions que prenem en matèria d’avaluació externa de la qualitat i, consegüentment, fomenta la mobilitat i la construcció de l’Espai Europeu d’Educació Superior.
Si les agències inscrites a l’EQAR són capaces de reconèixer les decisions dels processos que duu a terme AQU Catalunya perquè confien que els processos es fan de manera responsable i rigorosa (com és el cas de les experiències amb l’avaluació segons la metodologia de l’European Approach), com és que a escala estatal no passa el mateix?
El 2022 és un any on previsiblement s’impulsarà la Llei orgànica del sistema universitari (LOSU), i és una oportunitat ─de les poques que tindrem─ per alinear les lògiques local i global. Per part nostra, continuarem defensant la mirada europea, perquè és un dels principis fundadors d’AQU Catalunya i perquè reforça el sistema universitari català en un marc internacional. Ara bé, com he dit al principi, la fortuna final dependrà de la unió i l’articulació dels esforços de tothom. Que tinguem sort!