D’altra banda, l’evolució ràpida de l’entorn econòmic i social demana una adaptació constant dels ensenyaments i dels mètodes operatius de les universitats, a fi de permetre combinar de manera efectiva la creació i la transmissió de coneixements científics, tècnics i humanístics amb la preparació per a l’exercici professional i amb el foment del pensament crític, el pluralisme i els valors propis d’una societat democràtica.
Vint anys després de la signatura de la Declaració de Bolonya pels ministres europeus d’Educació (1999), per a la creació d’un espai europeu d’ensenyament superior, espai que havia de donar coherència a un àmbit universitari que, per definició, no coneix fronteres, la pregunta que ens hauríem de fer és la següent: els reials decrets aprovats durant l’any 2021 sobre creació, reconeixement i autorització d’universitats i centres universitaris, i acreditació institucional de centres universitaris (Reial decret 640/2021) i sobre l’establiment de l’organització dels ensenyaments universitaris i del procediment d’assegurament de la seva qualitat (Reial decret 822/2021) van en la línia de reforçar l’europeïtzació i la internacionalització o van en sentit contrari?
Em centraré en dos aspectes fonamentals:
- El RD 640/2021 està restringit a les universitats i els centres universitaris, consolidant un únic model d’universitat, la universitat investigadora. A totes les societats, la universitat investigadora és el principal agent de generació i transmissió del coneixement, però no ha de ser l’únic responsable de l’educació superior universitària. De fet, a la majoria de països europeus, es comparteix la funció de l’educació superior universitària amb institucions de caràcter més docent, amb diferents denominacions però amb el mateix concepte d’universitats de ciències aplicades (Fachhochschule, Hogeschool, College, Instituto Politécnico, Högskola, etc.). Aquestes institucions tenen el caràcter reconegut d’universitat, i són les mateixes que any rere any reben estudiants espanyols amb programes de mobilitat reconeguts formalment per les universitats espanyoles d’origen. El caràcter aplicat de les seves titulacions de grau o de màster permet un específic caràcter professionalitzador.
No hi ha cap raó positiva per mantenir a Espanya un model únic d’universitat, que la fa menys eficient en els perfils professionalitzadors i genera tota mena de tensions en les carreres acadèmiques d’aquests àmbits.
- El RD 822/2021 suprimeix els graus de 180 crèdits, titulacions habituals a la majoria de països de l’espai europeu. Aquesta decisió resta flexibilitat i ens allunya del marc europeu d’ensenyament superior. L’oferta acadèmica hauria de ser flexible i adaptable, sense confondre igualtat i homogeneïtat amb qualitat. La uniformitat no és sinònim de qualitat, sinó de falta de flexibilitat, en un moment en què les universitats necessiten reforçar la seva autonomia per ser competitives. La durada dels graus ha d’estar relacionada, únicament, amb el període necessari per tenir els coneixements, les competències i les habilitats que són imprescindibles per assolir uns resultats d’aprenentatge del nivell del grau.
Tots aquests aspectes, i altres de relatius tant als dos reials decrets (ja aprovats) com a l’avantprojecte de la LOSU (encara en període de reflexió i discussió), han estat esmenats pel Departament de Recerca i Universitats. El Departament ha demanat que la futura llei afavoreixi amb èxit l’autonomia de cada universitat, i també que es puguin desenvolupar models propis en cada comunitat autònoma que fomentin la seva responsabilització i implicació en el progrés cap a una societat del coneixement en el seu àmbit territorial. Serà d’aquesta manera que Catalunya seguirà avançant en la construcció i la consolidació del seu model propi d’universitats i d’activitat universitària.