Una primera conclusió, que no ha variat respecte de les enquestes precedents, és que els estudiants dediquen força temps als estudis: ells quantifiquen aquesta dedicació amb una mitjana de 35 hores setmanals. A més, aquesta tercera edició ha confirmat que una gran majoria d’estudiants han continuat amb un grau elevat d’assistència a classe. Concretament, el 68% dels estudiants de grau han manifestat assistir a més del 75% de les classes. I, tal com passava en l’edició anterior, el principal motiu declarat per no assistir-hi és la insatisfacció amb la manera d’impartir-les.
Això és coherent amb el fet que més de la meitat dels estudiants declaren una dedicació exclusiva a l’estudi, de manera que només el 26% dels estudiants de grau compaginen de manera continuada feina amb estudis. Aquestes dades varien molt en funció de l’edat, la classe social o el tipus d’estudis. I contrasten fortament amb el que passa a altres països. Aquesta dedicació exclusiva és possible perquè una proporció important dels estudiants continua vivint amb els pares. Aquest és un aspecte molt relacionat amb la dimensió econòmica, ja que l’enquesta confirma que el principal suport per al finançament dels estudis universitaris són les economies familiars.
Pel que fa a la percepció sobre les metodologies docents i d’avaluació aplicades a les diferents assignatures, l’enquesta detecta canvis importants. Així, si es compara amb l’edició anterior (2018), la presència de metodologies actives s’ha incrementat en més de 5 punts, i en gairebé 7 punts la presència de metodologies innovadores, en detriment de les tradicionals.
Per tant, sembla que la pandèmia ha ajudat a impulsar una certa renovació metodològica, que probablement tingui més a veure amb l’ús de tecnologia que no pas amb la incorporació de pràctiques docents innovadores.
En relació amb la diversitat d’activitats docents, es manté la preferència per les activitats individuals, sobretot per les que tenen un component actiu i experiencial més alt. Però la valoració que els estudiants fan de la gran majoria d’activitats és sensiblement inferior a la de l’enquesta anterior. A més, tot i que els estudiants valoren positivament el treball individual, es detecta que la manca d’interacció i de comunicació presencial fruit de la pandèmia ha deixat empremta. La conclusió és que els estudiants volen treballar sols, però estar acompanyats, tant del professorat com d’altres estudiants.
Quan es pregunta sobre les diferents activitats d’avaluació, també es detecta aquesta pitjor valoració, si bé hi ha més homogeneïtat en les respostes que en les activitats formatives. En tot cas, les activitats d’avaluació més mal valorades continuen sent els exàmens. En canvi, el que els estudiants valoren més bé són els treballs individuals i l’avaluació continuada.
En síntesi, els estudiants han percebut un impacte negatiu en l’aprenentatge a causa de la pandèmia. Però les dades mostren, en general, un impacte moderat en les valoracions. Per tant, sembla que es confirma que l’ensenyament a distància ha funcionat com a solució d’emergència en moments de privació de la interacció social.