Publicació trimestral d'AQU Catalunya
Després de més de nou anys a la presidència d’AQU Catalunya, ha arribat l’hora del comiat.
Seré molt breu. El primer que vull és donar gràcies de tot cor; el segon és desitjar el més gran dels encerts al meu successor, l’amic Xavier Grau; i el tercer, i darrer, és dir allò que trobo essencial de l’Agència.
(I)
AQU Catalunya és una agència independent de la Generalitat de Catalunya. Per això vull expressar el meu agraïment molt sincer a les persones que han tingut la responsabilitat de les universitats i la recerca al nostre govern i que sempre han valorat la feina de l’Agència, començant pel secretari d’Universitats i Recerca que va proposar el meu nomenament, Antoni Castellà, i seguint per Arcadi Navarro, Xavier Grau i, quan fou restablerta la Conselleria de Recerca i Universitats, la consellera Gemma Geis i el conseller Joaquim Nadal. Abans del restabliment, molts consellers en van ser responsables: quan vaig ser nomenat, el conseller d’Economia i Coneixement, al qual tantes coses em vinculen, Andreu Mas-Colell; i, després, cinc més, potser com a símptoma dels anys convulsos que ha viscut la política catalana, tots cinc consellers d’Empresa i Coneixement ─Jordi Baiget, Santi Vila, Josep Rull (només un dia), Àngels Chacón i Ramon Tremosa.
Però una institució com aquesta ja té una història, i el que jo he pogut fer s’ha de veure com la continuació d’una obra ─com, per dir-ho així, es feien les catedrals a l’edat mitjana─ que van començar els presidents Antoni Serra Ramoneda i Joaquim Prats i els directors David Serrat, Gemma Rauret, Javier Barà, Josep Anton Ferré, Martí Casadesús i, ara, Jaume Valls.
I, el més important, el meu més sentit i sincer agraïment a totes i cadascuna de les persones que han treballat a l’Agència durant aquests nou anys, que vull estendre a tots els membres de les comissions, amb especial esment a la sàvia i elegant cooperació del president de la Comissió d’Avaluació de la Recerca, Lluís Torner, i de la presidenta de la Comissió d’Apel·lacions, Maria Pau Ginebra.
Sabeu que considero aquesta institució un exemple d’institució pública al servei del país, i ho és, de manera crucial, pel compromís personal de tots vosaltres, que s’ha mostrat més clarament ─si és possible─ quan hem hagut d’afrontar les tempestes que feien trontollar el nostre vaixell, sobretot la maleïda pandèmia. Em permetreu que singularitzi aquest agraïment en les persones que han treballat més a prop meu: el director anterior, en Martí, la petja del qual m’acompanyarà sempre; el director actual, en Jaume, al qual m’uneix una connexió gironina i que en un any que dúiem junts ja hem pogut comprovar tots plegats que estem en les millors mans; la secretària del Consell de Govern, la Maria, que és el seu títol formal, però que és moltes coses més i sempre amb encert fa de timonera, i la secretària de la Direcció, la Montse, que és per a mi la secretària que sempre he volgut tenir.
(II)
Ser rellevat per en Xavier és el millor que em podia passar; en llatí es diu finis coronat opus, i aquest és un cas ben afortunat que confirma la dita. Conec en Xavier des de fa molts anys, vam ser rectors, ell de la URV i jo de la UPF, set anys plegats; i sempre vam trobar en ell una persona que comprenia perfectament el lloc d’AQU Catalunya i que ens esperonava a obrir noves dreceres. Opino que Xavier Grau és la persona que més bé coneix el sistema universitari català, té al cap totes les dades, totes les xifres, i les té ben endreçades, articulades per posar les bastides necessàries per construir el futur.
Ell sap millor que ningú els reptes de futur que té l’Agència: l’acreditació institucional, l’avaluació dels departaments, l’aprofundiment de la internacionalització, les microcredencials ─que seran cabdals en l’aprenentatge al llarg de la vida─ i els estudis amb què AQU Catalunya dota el sistema d’estris per millorar.
Només puc desitjar-li, evocant algunes coses que Maquiavel deia a El príncep, molta fortuna. Maquiavel deia que el príncep ha de tenir virtù e fortuna. Jo crec que en Xavier té totes les virtuts que calen, les ètiques i les dianoètiques, i és per aquesta raó que li desitjo que la fortuna acompanyi aquestes virtuts.
(III)
Vull acabar amb una reflexió que m’he fet durant aquests dies i que té relació amb quina és la comesa essencial de l’Agència.
Sabeu que el meu camp acadèmic és el de la intersecció entre el dret i la filosofia. De fet, el grup de recerca que dirigeixo duu per nom ─ara que tot ho diem en anglès─ Law & Philosophy. I és de la filosofia d’on m’ha vingut la idea. M’ha vingut per dues vies: l’una més anecdòtica, l’altra amb més contingut.
─una altra cosa que m’uneix amb en Xavier és que tots dos som del sud del país i, quan jo estava de vacances, li deia fent broma que ell era el meu rector quan jo era a Tortosa. Doncs bé, a l’Espigoler, la meva filla Júlia i jo tenim una col·lecció de mussols o d’òlibes ─que la diferència no sempre és clara─, prop d’un centenar. Mirant-les, i recordant que l’òliba era la imatge de la deessa Atenea, patrona d’Atenes i deessa de la saviesa, vaig pensar també que estaria bé adoptar-la per a AQU Catalunya.
I ara la mateixa idea amb més contingut: al començament del segon llibre de la Metafísica, Aristòtil (Met., 993b9) diu que quan cerquem la veritat ens trobem amb la mateixa circumstància que es troben “els ulls de les aus nocturnes”, aptes per distingir les coses en l’obscuritat però que poden ser cegats per la llum del dia. Crec que això revela adequadament l’essència d’AQU Catalunya, ─em sembla─ en la capacitat de copsar els detalls i, per tant, de proposar maneres de millorar les coses de forma intersticial, sense perdre la visió de conjunt, sense perdre l’horitzó, que el dona la llum del dia. Si l’Agència hagués de tenir un lema, com tenien les universitats antigues, em sembla que aquest seria adequat. En grec sona així:
ὥσπερ γὰρ τὰ τῶν νυκτερίδων ὄμματα.
Però normalment els lemes estaven i estan en llatí. Per tant:
Sicut enim nyticoracum oculi.
I per això, i també perquè potser quan el vegeu em recordareu, us deixo aquest petit present com a penyora del que us dic.
Moltes gràcies!