A Catalunya, aquesta situació es veu agreujada per dèficits en matèria fiscal (balança fiscal excessivament negativa amb l’Estat i nivells excessius de frau i d’economia submergida), els quals comprometen encara més la disponibilitat de recursos públics. En aquestes circumstàncies difícils, Catalunya ha d’afrontar la qüestió de com preparar el país per al futur i millorar les perspectives de vida de les generacions futures.
La resposta decisiva la dona el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement: reforçar la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació. Mitjançant això, es poden crear llocs de treball d’alta qualitat, ocupació a llarg termini, un creixement sostenible de l’economia i, lligat al desenvolupament social, també un enfortiment democràtic. Catalunya ha de poder evolucionar des del grup de països europeus considerats moderadament innovadors cap als que avui són líders en innovació.
Per ajudar a assolir aquest objectiu, s’ha aconseguit un enfocament polític coordinat i àmpliament consensuat en forma de llei: la Llei 9/2022, del 21 de desembre, de la ciència, o Llei de la ciència de Catalunya (LCC). La formació, a tots els nivells, i la capacitat de generar nou coneixement en tots els àmbits són la base de la societat del coneixement. I la franja d’aquesta base que combina formació i recerca és el sistema universitari. Les tasques principals de les universitats en la societat són, precisament, proporcionar educació acadèmica d’alta qualitat i dur a terme investigacions científiques en els límits del coneixement, sobre les quals fonamentar el desenvolupament de societats més justes, sostenibles i amb quotes més altes de benestar.
Per tant, les unitats bàsiques sobre les quals es construeix l’augment en el nivell de coneixement de la societat són les mateixes amb què s’estructura el coneixement en les seves universitats: els departaments universitaris. El coneixement no evoluciona en compartiments tancats, sinó que ho fa amb una interacció interdisciplinària elevada. No obstant això, l’organització disciplinària és imprescindible atesa la complexitat de l’evolució del coneixement, la seva gran diversitat i especificitat. I l’organització bàsica d’aquest coneixement a totes les universitats del món la constitueixen els departaments i unitats equivalents. Per tant, els departaments universitaris són també les unitats bàsiques sobre les quals es pot construir la política científica d’un país.
Per això, la LCC preveu, precisament, el Pla estratègic universitari en recerca d’excel·lència, que “reconeix l’esforç, la implicació i la voluntat institucional de la universitat per potenciar significativament la internacionalització i la qualitat de la recerca dels departaments, dels grups de recerca, dels instituts de recerca propis i dels centres adscrits amb activitat de recerca, i també llur interconnexió i col·laboració científica interna i externa, al més gran abast”.
A l’article 34 de la LCC, es confia a l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya) el disseny, la gestió i l’execució de tots els processos d’avaluació externa per a l’obtenció de la credencial dels departaments i unitats equivalents, incloent-hi l’aprovació d’indicadors objectius, coneguts, mesurables i internacionalment homologables.
Així doncs, es tracta d’un nou encàrrec molt sensible i amb un gran impacte potencial en el sistema universitari, que esperem que tingui també una gran transcendència per al nostre país. AQU Catalunya està preparada per assumir-lo amb tota responsabilitat, gràcies a l’experiència de vint anys d’avaluació de l’activitat de recerca del professorat universitari, i també gràcies al coneixement proper d’experiències d’altres sistemes universitaris que ja han iniciat avaluacions institucionals de recerca, amb resultats positius comprovats en la millora del seu sistema.
Estem davant d’un projecte col·lectiu concebut per ser rellevant en el desenvolupament del nostre sistema de coneixement i, per tant, de Catalunya. Implica totes les universitats del país, tant públiques com privades, i tots els àmbits de la ciència. Estic segur que, tal com ha passat amb la mateixa LCC, totes les parts afectades hi participaran amb gran interès i implicació. Esperem poder veure els primers resultats ben aviat.