Les estadístiques oficials, que en el seu origen van néixer com a instrument de control dels governs, han anat adaptant el seu paper amb una visió més àmplia, on també compten l’interès i la utilitat que la informació que proporcionen té per a la presa de decisions de diferents col·lectius. En aquest sentit, l’enquesta d’inserció laboral dels titulats i titulades de les universitats catalanes proporciona una informació rellevant no tan sols per al sistema universitari en el seu conjunt, sinó també per a les mateixes universitats, per a l’estudiantat, per a les empreses i institucions, i, en conjunt, per a tota la societat, atès el paper que l’educació hi té.
Des d’un punt de vista metodològic, aquesta edició del 2023 ha suposat una millora important en la taxa de resposta, que s’ha traduït en un increment substancial del nombre d’estrats que compleixen criteris de representativitat dels resultats, no tan sols a escala de grau, sinó també a escala de màster. Tot això ha estat conseqüència, entre altres factors, d’un canvi en el treball de camp, que no afecta la qualitat de la informació recollida.
La formació universitària ha de permetre als titulats i titulades adaptar-se als canvis que de manera cada cop més accelerada es produeixen en la nostra societat
Els resultats de l’estudi ens permeten constatar aspectes ja coneguts, però importants i que no s’han d’oblidar, com ara que una millor formació facilita la inserció laboral i una retribució més alta. Això també s’ha traduït, en el context del mercat de treball actual, en taxes de —gairebé— plena ocupació, encara que se segueixen donant alguns desajustos entre les funcions que desenvolupen les persones titulades i la titulació que han cursat.
Per a les universitats i per a la societat, és important conèixer el grau de satisfacció dels titulats i titulades amb les seves titulacions, un indicador significatiu de la qualitat del servei que s’ofereix, encara que no l’únic. Cal destacar tres resultats de l’estudi. En primer lloc, la proporció de persones titulades que repetirien la titulació augmenta amb el nivell de la titulació universitària, encara que les diferències entre els màsters i els graus és poc significativa. Això pot ser conseqüència de l’especificitat de molts graus (potser més de la que caldria) i del panorama, encara difús, entre el grau i el màster, on conviuen programes que són la continuació natural dels graus amb programes orientats a un públic més professional. En segon lloc, la significativa importància de la insatisfacció amb el disseny o la qualitat de la titulació com a motiu de no repetició dels estudis. I, finalment, el mapa dels dèficits de les titulacions davant de les necessitats laborals, on destaquen els que fan referència a la competència en idiomes (anglès, en particular) i a l’expressió.
Aquest últim aspecte ens ha de fer reflexionar sobre on s’ha d’actuar dins del panorama educatiu (la universitat?) per millorar aquestes competències i, al mateix temps, no ens ha de fer perdre de vista que la formació universitària no ha d’atendre únicament les necessitats laborals immediates i de curt termini, sinó que ha de permetre als titulats i titulades fer front, i adaptar-se, als canvis que de manera cada cop més accelerada es produeixen en la nostra societat i en el món laboral.