Moltes universitats s’han dotat d’equips especialitzats d’experts de desenvolupament professional i d’ocupació dels graduats per intentar millorar les perspectives laborals dels seus graduats en el mercat de treball. Amb aquest objectiu, les institucions ofereixen activitats com l’assessorament laboral, el suport en la cerca de feina, el desenvolupament de competències complementàries a l’educació formal i les pràctiques curriculars i en empreses. El finançament de serveis professionals per ajudar els estudiants a obtenir resultats més satisfactoris en el mercat laboral ofereix una perspectiva intuïtiva i atractiva de baix cost que es podria ampliar fàcilment a curt i mitjà termini.
El projecte Employability in Programme Development (Ocupabilitat en el Desenvolupament de Programes, EPD per la sigla en anglès), finançat en la convocatòria Erasmus KA2 i liderat per la University of Glasgow, amb la participació de la Universitat Autònoma de Barcelona, la University of Reading, la Vrije Universiteit Brussel (Universitat Lliure de Brussel·les) i l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, va tenir com a objectiu analitzar les polítiques d’ocupabilitat que es duen a terme en l’àmbit universitari. L’objectiu final és fomentar que les universitats incorporin canvis en les seves pràctiques docents per millorar l’ocupabilitat dels seus graduats. Per informar els acadèmics, es va comptar amb diverses unitats intermèdies que ajuden la comunitat acadèmica, com ara els serveis d’ocupació, les unitats de qualitat acadèmica i els instituts de recerca sobre ocupació.
Els serveis d’ocupabilitat podrien ser considerats una part vital dels programes educatius de les universitats, ja que faciliten el desenvolupament de competències diverses que són desitjables en el mercat laboral
El projecte va crear un mapa de la informació sobre la demanda de competències per a cada institució participant, així com de les necessitats dels professionals de les institucions d’educació superior participants pel que fa a la intel·ligència del mercat laboral, amb l’objectiu d’analitzar el disseny de cursos i programes. La revisió sistemàtica de la bibliografia duta a terme en el projecte suggereix que el sector de l’educació superior veu aquests programes de manera positiva. No obstant això, la base d’evidències està dominada per estudis de casos i avaluacions a petita escala que condueixen esbiaixadament a estudis d’aprenentatge relacionats amb el treball (work-based learning), i que no són prou sòlids per inferir els impactes causals de les activitats d’ocupabilitat en el desenvolupament dels estudiants i els resultats del mercat laboral.
El projecte EPD també va crear nous instruments per analitzar l’ocupabilitat dels graduats, com una enquesta pilot per al col·lectiu d’ocupadors i dos taulers d’ocupabilitat que sistematitzen l’evidència i analitzen els resultats dels graduats en el mercat de treball mitjançant una eina d’intel·ligència artificial.
La generació d’infraestructures de dades que poden crear evidència sòlida sobre les pràctiques d’ocupabilitat encara és un objectiu pendent, com va posar en evidència la recopilació de bones pràctiques que es va dur a terme en aquest projecte. Un exemple a Catalunya és la creació recent de la Unitat de Prospecció i Anàlisi Laboral de la UOC. Els serveis d’ocupabilitat podrien ser considerats una part vital dels programes educatius de les universitats, ja que faciliten el desenvolupament de competències diverses que són desitjables en el mercat laboral i redueixen els riscos de la transició al mercat laboral dels estudiants i els ocupadors, mitjançant la reducció de les asimetries d’informació.