El canvi accelerat cap a l’aprenentatge virtual en l’àmbit STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) ha obert noves oportunitats de flexibilitat i innovació, però també ha plantejat reptes importants: menys interacció social, necessitat d’un aprenentatge més autònom i noves formes d’avaluar la docència i els resultats d’aprenentatge dels estudiants. Sens dubte, aquesta és avui una de les grans qüestions del sistema d’educació superior: com podem mesurar la qualitat d’una activitat tan complexa com l’ensenyament i, sobretot, l’aprenentatge en entorns virtuals?
Per donar resposta a aquest repte, el projecte REMOTE (Assessing and evaluating remote learning practices in STEM) ha desenvolupat una recerca empírica d’abast ampli que combina diferents metodologies: una enquesta a gran escala entre professorat i estudiants de diverses universitats europees, estudis de cas i més de 50 entrevistes en profunditat amb experts internacionals en avaluació docent i polítiques universitàries. Aquesta aproximació ha permès identificar bones pràctiques, reptes compartits i oportunitats de millora en els sistemes actuals d’avaluació de la docència universitària.
L’objectiu final no és només el de millorar l’avaluació dels estudiants, sinó millorar, sobretot, la qualitat de la docència que se’ls ofereix, ja que avaluar millor vol dir ensenyar millor i, per tant, aprendre millor
De tots els resultats obtinguts, en voldria destacar principalment la guia d’avaluació docent del projecte REMOTE Guidelines for remote assessment in STEM, un document de referència que proposa un marc d’indicadors i recomanacions per mesurar l’avaluació de l'ensenyament virtual des d’una perspectiva integral. Aquesta guia ofereix orientacions concretes per ajudar tant les agències externes d’avaluació com, sobretot, les mateixes universitats a definir els criteris i dimensions més adequats per millorar els processos d’avaluació en entorns virtuals. Al meu entendre, sens dubte, el principal benefici d’aquest document serà per a les universitats i, òbviament, per als estudiants, ja que, encara que les institucions no tinguin cap voluntat d’avaluar-se respecte a aquests criteris, els servirà com a referent per determinar quins aspectes, indicadors i evidències han de tenir presents en cadascun dels seus projectes: polítiques per a l’ensenyament virtual, transparència i integritat, suport als estudiants, accessibilitat i equitat en l’accés a la tecnologia, gestió de la informació, etc. Serà important no oblidar-se de cap aspecte o, si més no, ser conscients de les mancances que cada projecte pugui tenir.
Aquest document, elaborat amb el suport de tres agències externes d’avaluació (AQU Catalunya; ANVUR, d’Itàlia, i A3ES, de Portugal), estarà públicament disponible per a totes les institucions interessades; i, a més, gràcies al suport d’ENQA, esperem que es converteixi en un referent per a tot l’Espai Europeu d’Educació Superior.
L’objectiu final no és només el de millorar l’avaluació dels estudiants, sinó millorar, sobretot, la qualitat de la docència que se’ls ofereix, ja que avaluar millor vol dir ensenyar millor i, per tant, aprendre millor.
Trobareu informació actualitzada sobre el projecte en aquest web.