Per tenir una visió de la dimensió, cal tenir present que enguany es visitaran a Catalunya, de manera individual, 123 títols, i l’any que ve preveiem visitar-ne i avaluar-ne 210 més. Aquest és un procés que valoro molt positivament, i que ha servit per millorar, entre d’altres, els sistemes de gestió de la qualitat d’aquests títols. Ara bé, és un procés que molt probablement ha arribat al seu nivell de saturació i em sembla clar que, malgrat tots els esforços que fem per totes dues bandes, avaluats i avaluadors, es pot millorar. Penso que l’avaluació individual de cada títol ajuda clarament a la seva millora, però alhora crec que una avaluació conjunta en el marc d’un centre docent també ho permetria, amb uns costos i uns esforços molt més reduïts. Només la disminució de visites que rebria un centre ja reduiria considerablement part del procés.
Aquesta avaluació dels centres s’emmarca en allò que el Reial decret 420/2015 anomenava “reacreditació institucional”. De manera resumida, aquest decret estableix que un centre amb la meitat de títols acreditats i el sistema de gestió de la qualitat certificat queda automàticament acreditat institucionalment. A partir d’aquí, la propera visita es farà al cap de cinc anys i englobarà tot el centre. Per tant, per primera vegada es portarà a terme una veritable acreditació institucional del centre.
També estableix que les agències hem de desenvolupar les metodologies d’avaluació per a la reacreditació institucional segons el protocol que, a proposta del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, s’estableixi a la Conferència General de Política Universitària. Com ja ens podem imaginar, cinc anys més tard la Conferència no ha elaborat cap protocol, i tampoc no sembla que tingui gaire urgència per fer-ho. Fins ara no hem rebut cap mena d’informació sobre aquesta qüestió.
En canvi, és del tot urgent que s’estableixi com s’avaluaran aquests centres d’aquí uns anys, atès que això també condiciona les polítiques d’aquests centres. És per això que, des d’AQU Catalunya, hem decidit establir el nostre protocol, seguint els estàndards europeus (ESG) i esperant que les directrius estatals també els segueixin. De fet, no tindria cap sentit que no ho fessin, malgrat que som conscients que ens podem trobar sorpreses més endavant. Ara bé, no podem aturar-nos en un aspecte de tanta rellevància ─i ja urgent per al SUC─, ni esperar que tot el sistema estatal decideixi quin és el moment oportú.
D’aquesta manera, el passat mes de juny vam acabar una proposta de marc per a la acreditació institucional, que es va posar a disposició pública. S’han rebut 167 comentaris per part de totes les universitats i d’altres col·lectius, i s’han analitzat tots, un per un. Prop del 60% han estat acceptats. Abans no acabi l’any, de ben segur que ja disposarem de la metodologia per avaluar, una vegada per totes, els centres docents com a entitat. Aquesta metodologia estarà aprovada i disponible, per tal que tots els centres docents puguin alinear les seves polítiques amb aquells aspectes en què més endavant seran avaluats.
Estic convençut que aquesta nova metodologia permetrà reduir els costos i els tràmits per a totes les parts implicades. Esperem també que, entre tots, l’hàgim dissenyat prou bé, perquè ens serveixi per acreditar i per seguir millorant la qualitat dels títols que s’ofereixen en el SUC amb les màximes garanties.
Aprofito per donar les gràcies a totes les persones que han estat treballant en aquesta metodologia, que molt probablement servirà per avaluar els centres docents durant els pròxims deu anys, i en especial a totes les que l’han enriquit amb els seus comentaris.