Durant el període en què vam tenir la responsabilitat de govern d’AQU Catalunya, des d’aquest inici fins al 2013, ens proposàrem com a objectiu fonamental fer pedagogia d’un principi que per a nosaltres era, i és encara, molt important: que la garantia de la qualitat i els processos que la constitueixen han de ser assumits com una responsabilitat intrínseca i primordial per les mateixes universitats, entenent que l’Agència ha de ser l’organisme que ajuda i orienta les universitats. Les ha d’acompanyar tècnicament en els processos que garanteixen una millor formació en els nostres centres superiors. L’objectiu era que cada institució creés els seus propis mecanismes i unitats especialitzades amb el suport i la coordinació d’AQU Catalunya.
En aquest període també es va intentar que els integrants del Consell de Govern de l’Agència —rectors, presidents de consells socials, càrrecs de l’Administració i acadèmics de reconegut prestigi— impulsessin plenament un programa d’actuació i assumissin, emprant les possibilitats d’AQU Catalunya, el repte de millorar la qualitat del nostre sistema d’ensenyament superior. Això comportava un aprofundiment en les relacions de la presidència i la direcció amb els membres del Consell, la qual cosa va donar com a resultat un període d’excel·lents col·laboracions i d’una absoluta unanimitat en la presa de decisions en totes i cadascuna de les sessions de l’òrgan directiu.
Un procés important que es va intentar desenvolupar, encara que sense un desenllaç apropiat, va ser l’elaboració d’una nova llei que regulés alguns aspectes no adequats que s’havien detectat després d’uns quants anys de funcionament, i també que permetés una millora reglamentària en relació amb el que es va establir en la llei fundacional. Algunes de les qüestions a perfeccionar, segons les recomanacions internacionals, eren els nivells d’autonomia relativa respecte del Govern de la Generalitat i d’altres d’ordre funcional i de relacions externes. Una proposta de nova llei va ser aprovada pel Consell de Govern de l’Agència i, posteriorment, pel Consell Interuniversitari de Catalunya, després d’una fecunda discussió. Malauradament, al final no va poder ser debatuda en aquell moment al Parlament de Catalunya, ja que la legislatura estava en la recta final. Va influir també la falta d’iniciativa política del Govern de la Generalitat, que va deixar aquest aspecte com un element no prioritari en el seu programa d’actuació, i això va endarrerir tots els processos previs a la seva entrada a la cambra. No va ser fins dos anys després, amb un altre govern, que es va reprendre aquesta iniciativa amb una nova llei d’AQU Catalunya, que va ser finalment aprovada el 2015.
Són moltes les actuacions destacables que es van realitzar durant el període en què tinguérem l’honor i la responsabilitat de dirigir l’Agència. Es va procurar, en primer lloc, fer un esforç per optimitzar la gestió i l’organització, tot intentant que els processos i la comunicació interna milloressin i aconseguissin un nivell tan eficient com fos possible.
Durant el període que va del 2008 al 2013 es va produir un increment vertiginós del nombre de processos de verificació de nous graus i màsters que, aquests anys i els posteriors, es van implantar a les universitats catalanes. Aquesta ampliació va ser perfectament assumida per l’equip tècnic d’AQU Catalunya. Durant tot el període es va anar incrementant progressivament el treball en aquesta línia fonamental que justifica, en gran part, l’existència de les agències. Aquesta gran tasca, però, es va haver de fer sense ampliar els recursos humans i els recursos financers.
Malgrat aquest increment vertiginós de feina, l’Agència va acomplir plenament i amb dignitat les verificacions que se’ns sol·licitaven,
al mateix temps que va dur a terme la seva labor en un altre aspecte destacat: el ritme, també creixent, de tràmits d’acreditació de professorat, fets amb un alt grau d’eficiència i eficàcia.
Un dels elements fonamentals que consideràvem que eren necessaris per a la millora dels sistemes d’avaluació era aconseguir la màxima transparència, tant en els processos com en els resultats, fent públics els indicis i les dades més rellevants que s’obtenien. Un instrument interessant, en aquest sentit, va ser la creació de la plataforma denominada WINDDAT, que feia públic, per a qui la volgués consultar, els principals indicadors de totes les titulacions de cadascuna de les universitats.
Durant aquest període també es va iniciar un procés, que va mobilitzar més de 300 acadèmics catalans, per tal revisar els criteris i els elements que haurien de servir per avaluar la producció científica en les Ciències Socials. Aquest treball va culminar amb una àmplia assemblea al Paranimf de la Universitat de Barcelona, en què es presentaren les conclusions de tot un any de feina. Eren propostes amb nous criteris de valoració de la recerca en cadascuna de les branques principals de les Ciències Socials i les Humanitats, criteris que intentaven superar les deficiències que encara s’observen en aquests àmbits si se segueixen els procediments estandarditzats. El treball va ser presentat a les autoritats polítiques de Catalunya i del Govern d’Espanya sense que tinguessin una influència determinant en els organismes d’acreditació del professorat.
Durant el període de què parlem es va produir l’avaluació periòdica que l’ENQA realitza a totes les agències homologades dels països que formen part de l’Espai europeu d’educació superior.
En l'avaluació ENQA, AQU Catalunya va obtenir una excel·lent puntuació en gairebé tots els apartats que constitueixen les temàtiques avaluades, i des d’aquell moment es va situar com una de les agències europees dedicades a l’avaluació de la qualitat de l’ensenyament superior més ben valorades.
Els últims anys d’aquest període l’Agència va sofrir una reducció important del seu pressupost, cosa que va tenir conseqüències gens positives en una de les tasques que tradicionalment realitzava amb èxit. Ens referim a la tasca de formació externa per mitjà de jornades, trobades i activitats orientades al món dels responsables universitaris o bé dels acadèmics interessats en els temes de qualitat. També va tenir conseqüències en la política de producció editorial, amb una reducció de recerques o estudis que publicàvem amb el segell AQU Catalunya i que generaven coneixement i doctrina sobre l’activitat i sobre els processos de garantia de la qualitat de les universitats. Aquestes publicacions tenien i tenen un excel·lent acolliment i reconeixement en el món universitari, no tan sols de Catalunya, sinó també de la resta de l’Estat.
Tot el que es va assolir en aquell període i tot el que s’ha continuat assolint des de llavors és degut a l’esforç de l’equip tècnic, integrat per professionals joves, qualificats i amb gran impuls i iniciativa. Aquest equip, que en gran part continua treballant a l’Agència, va saber suplir amb la seva feina i amb la millora dels processos l’ingent treball que va suposar la multiplicació del nombre de processos avaluatius i d’acreditació. El resultat de tot plegat és que AQU Catalunya és considerada avui com una de les agències més prestigioses i solvents del panorama de l’ensenyament superior. I per a nosaltres va ser un gran honor regir la institució en aquell període i un plaer treballar amb l’equip tècnic i amb els membres del Consell de Govern.
Mirant cap al futur, només podem desitjar que la tasca de l’Agència vagi acompanyada d’un millor posicionament de les universitats dins de les prioritats polítiques (i pressupostàries) del país. Si és així, segur que seguirem gaudint per molts anys d’un magnífic sistema universitari a casa nostra amb el suport d’AQU Catalunya!