Com és sabut, la Llei s’ha plantejat amb un enfocament ampli, amb la idea de donar marge de maniobra a les universitats en el seu desplegament. Les universitats podran definir aspectes que ara queden escrits de manera general, però en contrapartida el govern podrà desplegar a cop de reial decret els temes que cregui necessaris. No sabem si, entre aquests dos extrems de la balança, l’autonomia universitària en sortirà reforçada o afeblida.
En relació amb el professorat, les propostes no deixen de ser inquietants. En comentaré dos aspectes: la docència assignada i la tipologia de professorat. Pel que fa a la docència, es modifiquen les tipologies de crèdits de docència assignats al professorat. En el cas que això s’arribés a aprovar, es generarien uns sobrecostos molt elevats per als diferents sistemes universitaris de l’Estat espanyol. Qui ho finançarà? Però més preocupant encara és la minimització del professorat laboral, una qüestió que, si s’aprova la Llei, tindria un impacte significatiu sobretot en el sistema universitari català i podria dificultar la continuïtat del model de professorat que va posar en marxa la Llei d’universitats de Catalunya (LUC). Addicionalment, el projecte de la LOSU obre la porta a l’acreditació del professorat funcionari per les agències quan afirma que ANECA acordarà, mitjançant conveni, el desenvolupament de l’avaluació d’aquests mèrits i competències per part de les agències de qualitat autonòmiques. Com es dissenyaran els convenis per no col·lidir amb els estàndards europeus?
La impressió és que es perd una oportunitat cabdal per reconèixer, de manera explícita, que les agències que disposin de l’acreditació europea d’ENQA i que estiguin inscrites al registre EQAR vegin garantida de forma indiscutible la seva independència de funcionament, per tal de complir amb el mandat que els estàndards europeus els confereixen. O dit d’una altra manera, hauria de quedar clar que l’assegurament de la qualitat es farà efectiu en les condicions i mitjançant els procediments d’avaluació, certificació i acreditació que estableixin les agències d’avaluació, d’acord amb els Estàndards i directrius per a l’assegurament de la qualitat en l’Espai europeu d’educació superior.
Les incerteses són presents en altres temes. És el cas, per exemple, dels “objectius” i la seva vinculació amb el finançament addicional que s’establirà en funció del compliment d’objectius estratègics que s’hagin fixat en la programació pluriennal. La Llei afirma que aquests objectius estaran vinculats, entre d’altres, a la millora de la docència, la recerca ꟷincloent-hi els programes de ciència oberta i ciència ciutadanaꟷ, la transferència i intercanvi del coneixement, la innovació, la formació al llarg de la vida, la internacionalització, la cooperació interuniversitària i la participació en projectes i xarxes, la igualtat de gènere, el reconeixement de la diversitat i l’accessibilitat universal. Com es farà efectiu tot això?
En qualsevol cas, hauria estat convenient deixar molt clar que la promoció, l’assegurament i la garantia de la qualitat és responsabilitat de les universitats i que les agències d’avaluació són l’instrument principal per a la promoció, l’avaluació i l’assegurament extern de la qualitat de les universitats.
Una prova que això no ha passat és el tractament donat a l’acreditació institucional. El terme només apareix una vegada per dir-nos que “el Govern regularà el procediment i les condicions per a l’acreditació institucional dels centres universitaris, basada en el reconeixement de la capacitat de la universitat per garantir-ne la qualitat acadèmica”. No cal dir que hauríem preferit que l’aposta fos rellevant i contundent. Potser no caldrien reials decrets si s’hagués incorporat una frase com ara “Els centres acreditats institucionalment seran autònoms per elaborar l’informe de verificació, d’acord amb els procediments acreditats per les agències de qualitat”, però ja intuïm que l’avantprojecte de llei ha apostat pel control previ i no pas per fer confiança a la cultura de la rendició de comptes.
Hem intentat expressar amb alguns exemples la preocupació que encapçala aquest text. Dit d’una altra manera, hi ha recorregut per a la millora de l’avantprojecte i, en el cas de les agències de qualitat universitàries, a AQU Catalunya estem convençuts de la necessitat de reduir incerteses i clarificar millor el seu paper i les seves competències en el text definitiu de la Llei.