La primera constatació va ser l’extraordinari compromís de la gent de l’Agència amb qui he treballat, i dels membres i assessors de la CAR i de les seves comissions específiques, amb l’objectiu compartit de ser útils al sistema universitari de Catalunya i a les persones que en formen part. Les comissions específiques són les que realment fan la feina d’analitzar si les molt nombroses sol·licituds que reben compleixen les condicions que permeten atorgar-los l’acreditació de recerca que escau. Em va impressionar, des del primer dia, l’actitud generalitzada de servei i de responsabilitat de tothom.
La tasca encomanada a AQU Catalunya per la legislació vigent, i que executen les comissions específiques, és acreditar que les persones sol·licitants satisfan un llindar de qualitat i d’experiència que, entre altres funcions, els permeti optar a concursos en el sistema universitari de Catalunya. S’avaluen trajectòries de persones en tots els àmbits del coneixement —raó per la qual hi ha sis comissions específiques assessorades per desenes d’experts— i en etapes molts diferents de la seva carrera professional —des de lectors que entren en el sistema fins a persones que s’acrediten per optar a desenvolupar tasques de lideratge científic consolidat. No ens hem cansat mai d’insistir que les acreditacions no substitueixen en cap cas els processos d’avaluació pròpiament dita que realitzen les universitats i que són els que han d’identificar la persona més idònia en cada cas.
En aquest context, entre els avenços que hem assolit amb els companys i companyes de la CAR durant aquests anys, en destaco la ferma consolidació del principi que estableix, com en tantes altres coses de la vida, en l’avaluació dels mèrits de recerca, que “la qualitat i la rellevància de les activitats han de prevaldre sempre sobre la quantitat”. En paral·lel, hem constatat amb alegria que aquest esperit d’actuació ha estat fortament reforçat per diverses iniciatives internacionals, com ara la San Francisco Declaration of Research Assessment (DORA), el Leiden Manifesto o la Coalition for Advancing Research Assessment (CoARA), així com pels sistemes d’avaluació TRIPLE, liderats per la Universitat d’Utrecht, entre altres institucions, que de ben segur seran fonts d’inspiració dels nous sistemes d’avaluació de la recerca previstos en la recentment aprovada Llei de la ciència de Catalunya.
Així mateix, durant aquests anys hem establert diferents estratègies adreçades a donar suport a col·lectius que, per diverses raons, al nostre país encara realitzen les seves activitats en condicions menys desenvolupades que les disponibles en disciplines amb més tradició de recerca. Un exemple és l’establiment del concepte àmbit singular, que ha permès valorar adientment i activar professionals en àmbits tan valuosos com el de la Infermeria, entre d’altres. També destaco amb orgull el ferm capteniment de tots els membres de la CAR per impulsar i donar suport a polítiques de gènere i d’igualtat d’oportunitats en general. Per si mateixa, la CAR té una capacitat limitada per incidir en aquests assumptes, però hem esmerçat no pocs esforços a esgotar el marge disponible i a sumar-nos a propostes d’altres entitats que disposen d’eines de més impacte.
En resum, ha estat un honor immens formar part de l’equip d’AQU Catalunya i descobrir-hi extraordinaris professionals i persones generoses, que hem servit en allò que hem pogut els professionals del sistema universitari català. A més a més, constato que vaig agafar el testimoni d’un gegant i que el passo a un altre, ara dona. Millor relleu impossible!
.jpg)