2024-2025: un curs ple de reptes (i oportunitats)
AQU Catalunya i el sistema universitari català hauran de fer front a les tasques pendents derivades de l’entrada en vigor de la Llei orgànica del sistema universitari (LOSU) i la Llei de la ciència.

Publicació trimestral d'AQU Catalunya
AQU Catalunya i el sistema universitari català hauran de fer front a les tasques pendents derivades de l’entrada en vigor de la Llei orgànica del sistema universitari (LOSU) i la Llei de la ciència.
S’acaba el curs 2023-2024 i ens deixa molta feina pendent per al proper en un moment, a més, de cert impasse social i polític que provoca un augment de la incertesa inherent als processos de canvi.
En l’àmbit català, l’entrada en vigor de la Llei orgànica del sistema universitari (LOSU) i la Llei de la ciència l’any passat ens augurava un curs intens que ha estat, més aviat, un curs de tensa preparació i espera pel que fa a les adaptacions necessàries que ambdues lleis comporten i de les quals vam parlar extensament en butlletins anteriors.
A escala global —però amb implicacions locals directes—, el Comunicat de Tirana emès pels ministres d’educació superior de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), fruit de la Conferència Ministerial de l’Espai Europeu d’Educació Superior que va tenir lloc els dies 29 i 30 de maig a Tirana (Albània), representa un bon resum dels reptes més actuals de l’educació superior i, particularment, del seu assegurament de la qualitat. Entre els acords i compromisos adoptats, en destaco els que afecten l’assegurament de la qualitat en el sistema universitari català i que, per tant, també afecten AQU Catalunya:
Hi ha més acords que cobreixen tots els àmbits de la política universitària (trobareu en aquest butlletí un article de Josep Manel Torres que se n’ocupa amb més detall), però els assenyalats són els que impliquen accions d’assegurament de la qualitat i són suficients per mostrar cap on evoluciona l’EEES: una preparació per a una globalització més extensa de l’educació superior, que fa necessari estendre la idea d’harmonització europea a tot el món; una flexibilització més gran en ensenyament i aprenentatge, tant en estructura de titulacions com en metodologies formatives, i també diversitat de proveïdors. Els reptes per a les agències de qualitat estan servits i la necessitat d’harmonització global donarà protagonisme a les estructures de coordinació entre iguals. En el cas de les agències d’assegurament de la qualitat, l’única institució de caràcter global i que hauria d’assumir la responsabilitat és INQAAHE, la International Network for Quality Assurance Agencies in Higher Education, que precisament té la seu i el secretariat a AQU Catalunya.
En aquest exigent marc global, AQU Catalunya i el sistema universitari català també hauran de fer front a les tasques pendents derivades de l’entrada en vigor de les lleis esmentades més amunt. De manera immediata, caldrà activar les modificacions necessàries als criteris d’acreditació de professorat per a les figures pròpies de professorat contractat permanent a Catalunya: agregat i catedràtic. Ara com ara, la comissió d’AQU Catalunya definida per llei com a competent, la Comissió d’Acreditació de la Recerca, i les seves comissions específiques estan treballant en l’adaptació dels criteris que farà compatible allò que estableixen la LOSU i la Llei d’universitats de Catalunya, també vigent. Esperem que els resultats d’aquest treball es facin efectius a partir del primer de gener de l’any vinent.
En una altra dimensió, s’està revisant el document que regeix el Marc per a la verificació, el seguiment, la modificació i l’acreditació dels títols oficials (MVSMA) per a totes les titulacions universitàries oficials (grau, màster i doctorat). En l’esmentat marc global, aquesta revisió és molt oportuna i servirà, a més, per reforçar el procés d’acreditació institucional, mecanisme indispensable per incrementar i interioritzar la cultura de l’assegurament de la qualitat en les institucions i, alhora, simplificar els processos d’acreditació.
Finalment, aquest curs no s’ha avançat el que s’esperava pel que fa a una de les principals implicacions de la Llei de la ciència: l’establiment d’un mecanisme estable d’avaluació de l’activitat de recerca en departaments universitaris i unitats anàlogues. Cal encara una definició clara i explícita de la seva funció i del seu abast que, òptimament, s’hauria de produir en el si de la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya, com un acord de sistema, entre universitats i govern, que li donés una visió de futur, de canvi i de millora del sistema a què conviden la mateixa Llei de la ciència i el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement. Tanmateix, els treballs no s’han interromput i esperem que l’any vinent es pugui concretar la prova pilot que està plantejada i que hauria d’implicar, si més no, un departament o una unitat de cadascuna de les universitats catalanes.
Enhorabona a tot el sistema universitari per haver completat un curs molt exigent amb bons resultats i indicadors d’eficàcia i eficiència, i els millors desitjos per al proper curs, que, com hem vist, serà encara més exigent.