El darrer any s’ha anat avançant cap al títol europeu. El setembre del 2023 es va celebrar a Barcelona el Fòrum d’Aliances Universitàries Europees. El 27 de març del 2024, la Comissió Europea va publicar la Recomanació del Consell relativa a un sistema europeu d’assegurament de la qualitat i de reconeixement en l’educació superior. L’abril del mateix any, en una jornada a Brussel·les sobre el document Blueprint for a European degree, es van presentar els resultats dels projectes pilot d’Erasmus+ sobre el títol europeu i les possibles figures jurídiques a les quals es podrien acollir les aliances d’institucions d’educació superior que promoguessin aquestes titulacions. A aquestes tres referències cal afegir-hi la Conferència de Ministres de l’Espai Europeu d’Educació Superior, que va tenir lloc a Tirana al mes de maig. Un dels compromisos que van assumir els països va ser la "Visió de l’EEES per a l’any 2030: fer de l’EEES un espai inclusiu, innovador i interconnectat".
El 2030 sembla l’horitzó escollit per desplegar el títol europeu. El mes de juliol passat va ser reelegida Ursula von der Leyen com a presidenta de la Comissió Europea: el títol conjunt europeu continua a l’agenda política. En efecte, el programa de directrius polítiques de la nova Comissió Europea (2024-2029) inclou el compromís de continuar treballant per un European degree (grau europeu) i per facilitar encara més el reconeixement entre països de la formació rebuda per l’estudiantat. Aquest fet va lligat, sens dubte, a la importància de reforçar les aliances universitàries europees. Ara tenim mecanismes per desplegar títols conjunts i el repte és avançar cap a títols europeus que simplifiquin el procés i que no quedin condicionats o encotillats per les legislacions nacionals dels països.
La Comissió Europea ja ha informat que el procés exigeix, en primer lloc, desplegar el segell europeu (2025-2027) i, posteriorment, fer una proposta de titulació europea que es pugui consolidar en l’horitzó 2028-2030. Aquest procés anirà acompanyat de diferents accions de suport.
Ara tenim mecanismes per desplegar títols conjunts i el repte és avançar cap a títols europeus que simplifiquin el procés i que no quedin condicionats o encotillats per les legislacions nacionals dels països.
Per a les agències d’assegurament de la qualitat, la Recomanació del 27 de març del 2024 fa una proposta de criteris per al segell i la titulació europeus organitzada en tres blocs: a) organització i gestió dels programes transnacionals, b) experiència d’aprenentatge i c) valors europeus. El primer bloc inclou els mecanismes d’assegurament de la qualitat i manté el fet que l’avaluació es faci seguint el ja vigent European Approach for Quality Assurance of Joint Programmes. Una metodologia que ha generat problemes pel seu encaix a les normatives dels diferents països, però que en el cas d’Espanya, a partir del Reial decret 822/2021, té una operativitat francament bona. Caldrà veure com s’enfoca aquesta avaluació que afegeix a l’esmentat European Approach un conjunt ampli de criteris per reforçar aquesta dimensió europea del títol.
És evident que aquest tipus d’iniciatives no seran de desplegament massiu, però el que segur que és convenient és seguir el tema i la seva evolució. Al final del procés, per moltes i molt diverses raons, una gran majoria de les universitats treballaran per participar en alguna iniciativa d’aliança europea i voldran oferir alguna titulació europea.
Les aliances europees universitàries —a Catalunya tenim participació en set (sobre un total de 51)— han estat una peça clau en aquest camí cap a un títol europeu. El mes de maig passat, el Consell Interuniversitari de Catalunya va organitzar una jornada de treball sobre la gestió dels màsters Erasmus Mundus i les acreditacions de titulacions universitàries internacionals, que va permetre fer un balanç de la situació actual del tema en el nostre sistema universitari a partir de les experiències d’Erasmus Mundus i d’aliances europees. Des del meu punt de vista, la jornada va evidenciar que, en aquest àmbit, hi ha un nivell d’expertesa molt remarcable en el nostre sistema universitari. Una expertesa que ha de servir, pel que fa a participar en els futurs títols europeus, per situar-nos amb altes probabilitats d’èxit en l’horitzó 2030.