La Generalitat de Catalunya rebé, el 1985, la transferència de les competències universitàries. El període que va de l’any 1986 al 1992 es pot considerar com el de definició del mapa universitari català, amb la creació de noves universitats, nous edificis i nous campus. Un cop desplegat el mapa universitari, des del Govern es tenia la percepció que calia establir mecanismes de rendiment de comptes per fer més transparent la relació entre l’administració i les universitats, i per tal de garantir que els seus serveis satisfessin els nivells de qualitat exigibles, en el marc dels nous reptes als quals havia de fer front el sistema universitari català.
Per això, en una segona etapa, del 1993 al 1998, el Govern començà a implementar nous instruments de programació acadèmica i financera, i de millora de la informació disponible. D’una banda, amb la formulació dels contractes-programa, que havien de permetre introduir els principis d’objectivitat i transparència en el sistema, i, de l’altra, amb la creació de la base de dades interuniversitària, que permetria analitzar-lo amb rigor i ajudar a la presa de decisions. Aquesta base de dades, més tard, es convertiria en el sistema d’informació UNEIX.
Des del Govern es tenia la percepció que calia establir mecanismes de rendiment de comptes per fer més transparent la relació entre l’administració i les universitats, i per tal de garantir que els seus serveis satisfessin els nivells de qualitat exigible
Al mateix temps, la Unió Europea havia iniciat un Pla experimental d’avaluació de la qualitat universitària, en el qual Espanya participava a través dels estudis d’Enginyeria de Telecomunicacions de la Universidad Politécnica de Madrid i la Universitat Politècnica de Catalunya i Biblioteconomia i Documentació de la Universidad de Granada i la Carlos III. La metodologia dissenyada era participativa i requeria l’elaboració d’un informe intern de diagnòstic que recollia l’opinió de professors, alumnes, PAS i càrrecs acadèmics, amb un annex d’estadístiques sobre la situació de l’estudi. Aquest informe era avaluat per una comissió externa a la universitat que elaborava, al seu torn, un informe final i unes propostes de millora.
La voluntat d’estendre aquest procés d’avaluació a les universitats catalanes i, al mateix temps, d’evitar entrar en un conflicte de competències amb el Ministerio de Educación y Cultura, que el volia liderar per a totes les universitats espanyoles, ens va portar a fer la proposta de creació de l’Agència, que seria la primera a l’Estat, en línia amb les que existien en altres països, si bé amb una característica específica: que fos participativa i un instrument de reflexió i diàleg entre l’Administració, la universitat i la societat. Els seus objectius fonamentals eren la millora interna de l’activitat docent, investigadora i de gestió, la transparència i rendiment de comptes a la societat, com també l’intercanvi d’experiències entre les universitats, tant a Catalunya com a escala internacional. La proposta fou ben acollida i amb aquesta finalitat es va aprovar el decret de creació el 20 de febrer de 1996. Es va constituir un Consell de Direcció, integrat pels rectors i presidents dels consells socials de les universitats públiques i els directors generals d’Universitats i de Recerca, és a dir, amb clara majoria de les universitats. Més endavant s’hi integrarien les universitats privades.
La voluntat d’estendre aquest procés d’avaluació a les universitats catalanes i, al mateix temps, d’evitar entrar en un conflicte de competències amb el Ministerio de Educación y Cultura, que el volia liderar per a totes les universitats espanyoles, ens va portar a fer la proposta de creació de l’Agència, que seria la primera a l’Estat
Aquest procés va ser possible gràcies a una àmplia diversitat de persones, entre les quals ens sembla necessari destacar el president Pujol, que des del primer moment va donar suport a la creació d’una agència que compartís els esforços per millorar la qualitat de les universitats. L’anunci el va fer ell mateix a la inauguració del curs universitari 1995-96 a la UPC, i el va portar al debat de política general del Parlament d’aquell curs. Cal esmentar també el Dr. Serra Ramoneda, que fou president del Consell de Direcció des que es va crear l’Agència i va articular la cooperació i els consensos necessaris; el Dr. Josep Grifoll, gerent del Comissionat d’Universitats i Recerca, i la Sra. Roser Martí, cap de l’assessoria jurídica, que amb les seves experiències de gestió van assessorar i donar forma jurídica als objectius que es plantejaven. També cal mencionar el Dr. Sebastian Rodríguez, que va aportar rigor metodològic als processos d’avaluació, i els Drs. David Serrat i Gemma Rauret, que foren els primers directors de l’Agència i van donar impuls a l’assoliment dels objectius marcats.
Vist avui, és agradable constatar que els criteris inicials de participació, rigor metodològic, fiabilitat de les dades, cooperació internacional i transparència s’han mantingut, enfortits i enriquits pel treball col·lectiu dut a terme en el decurs d’aquests 30 anys.
.jpg)