Novembre 2014
El compromís d'AQU Catalunya amb la millora de l'eficàcia i l'eficiència dels processos d'assegurament de la qualitat es concreta en accions periòdiques de metaavaluació, que actuen com a mecanismes de retroalimentació i reflexió sobre el seu desenvolupament i millora.
En el marc del procés d'acreditació de titulacions universitàries oficials de grau i de màster, el passat 17 de setembre AQU Catalunya va organitzar una sessió de metaavaluació, a partir de l'experiència de les nou visites externes d'acreditació realitzades fins ara, entre els mesos d'abril i juliol del 2014. La sessió va tenir una àmplia representació dels agents vinculats al procés d'acreditació, ja que hi van participar una cinquantena de persones, entre coordinadors de programes, responsables d'unitats tècniques i oficines de qualitat, i membres de comitès d'avaluació externa.
El desenvolupament de la sessió es va estructurar entorn dels continguts següents:
A continuació s'exposa una anàlisi sobre la qualitat de les evidències que els centres han aportat per mitjà dels autoinformes, aspecte clau per garantir la qualitat del procés en general i que es correspon amb l'aspecte tractat en el segon punt de la sessió del dia 17.
L'objectiu d'aquesta anàlisi és posar en relleu les principals àrees de millora que els comitès d'avaluació externa han identificat. Per dur-la a terme s'ha procedit a fer un buidatge dels informes de revisió de l'autoinforme i les evidències, un informe que els comitès realitzen prèviament a la visita d'acreditació, en el qual se sol·licita al centre, si es considera necessari, aportar nova documentació o ampliar la informació ja aportada.
Les sol·licituds d'ampliació o d'addició d'informació que els comitès han fet als nou autoinformes presentats en el període del primer semestre del 2014 han estat les següents:
1. Qualitat del programa formatiu
Pel que fa a aquest primer estàndard, s'ha demanat en sis ocasions que s'inclogués als autoinformes informació i valoració sobre el perfil d'ingrés dels nous estudiants. Aquesta informació es pot resumir en:
En menys mesura (dues ocasions) s'ha sol·licitat informació sobre els mecanismes de coordinació docent.
2. Pertinència de la informació pública
En relació amb el segon estàndard, la major part de sol·licituds (set) s'han correspost amb mancances d'informació detectades a les pàgines web de la institució o la titulació. S'ha demanat:
També en una ocasió s'ha sol·licitat aportar documentació lligada als processos del SGIQ sobre informació pública, recollida d'informació i rendició de comptes.
3. Eficàcia del sistema de garantia interna de la qualitat de la titulació
El tercer estàndard, referit als SGIQ i la seva eficàcia, ha comportat un nombre important de demandes d'ampliació o de modificació de la informació aportada.
Pel que fa als instruments per a la recollida de la satisfacció dels grups d'interès, s'ha demanat fins a vuit vegades afegir a l'autoinforme:
També en vuit ocasions s'ha sol·licitat millorar la informació quantitativa sobre el desenvolupament de les titulacions, per la via de:
Pel que fa al procés de revisió del SGIQ, en quatre ocasions s'ha demanat informació detallada sobre el desplegament dels processos i els terminis del desplegament.
Finalment, els plans i el seguiment de les accions de millora han estat objecte de comentari per part dels comitès en nou ocasions. Les principals demandes han estat:
4. Adequació del professorat al programa formatiu
Pel que fa a l'estàndard 4, referit al personal acadèmic, els comitès han reclamat, sobretot, ampliar la informació qualitativa i quantitativa sobre l'experiència docent, de recerca i professional del PDI.
En segon lloc, s'han fet fins a set sol·licituds relacionades amb l'adequació i la suficiència del professorat de les titulacions:
També la qüestió relacionada amb el suport institucional que rep el personal acadèmic ha estat objecte de demandes de nova informació:
5. Eficàcia dels sistemes de suport a l'aprenentatge
L'estàndard 5 és el que, comparativament, ha rebut menys demandes d'ampliació de documentació. En tres ocasions s'ha reclamat que s'aportés a l'autoinforme una anàlisi i una reflexió sobre el funcionament del pla d'acció tutorial.
En menys mesura els comitès han sol·licitat indicadors de satisfacció sobre les tutories acadèmiques, indicadors de satisfacció sobre les accions d'orientació professional i documentació del SGIQ sobre el procés de suport i orientació a l'estudiant.
6. Qualitat dels resultats dels programes formatius
Finalment, les demandes de nova informació sobre l'estàndard 6 s'han concretat en dos apartats. El més sol·licitat (en set ocasions) ha estat relacionat amb les mostres de les execucions dels estudiants:
I el segon apartat ha estat la sol·licitud d'aportar l'evolució temporal, i també una anàlisi valorativa, dels indicadors de rendiment i dels indicadors d'inserció laboral dels graduats.
Conclusió
La valoració global que els comitès han fet sobre la qualitat dels autoinformes i la resta d'evidències associades a les visites d'acreditació és, en general, força positiva, sobretot si tenim en compte que han estat els primers autoinformes d'aquest procés, engegat el 2014. La gran majoria d'estàndards i subestàndards dels nou autoinformes presentats han comptat amb les evidències suficients per dur a terme una avaluació amb garanties, i en cap cas la manca d'evidències no ha comportat que s'hagués d'endarrerir o posposar el procés de la visita.
L'experiència d'aquests primers mesos ha de servir, en tot cas, per identificar i incorporar les millores necessàries per fer el procés d'acreditació més eficaç i eficient, en benefici de tots els agents que hi estan implicats.