Publicació trimestral d'AQU Catalunya

91

Octubre 2018

L'impacte global de la tecnologia, amb la consegüent aparició de la nova societat xarxa (o cibersocietat), ha provocat un canvi important en la manera de percebre, organitzar i impartir l'educació superior. La globalització econòmica ha forçat els ciutadans a adquirir i desenvolupar destreses i competències molt diferents per tal que es puguin ajustar ràpidament a entorns de treball canviants. Avui dia, a les universitats se'ls exigeix que preparin els estudiants per ocupar llocs de treball que potser encara no existeixen. Alhora, l'estil de vida actual obliga l'ensenyament a ser més obert, més flexible i més present arreu.

La ràpida expansió de l'aprenentatge en línia a totes les universitats presenta una vinculació molt estreta amb aquesta transformació. Atès que facilita la desmaterialització i la segmentació dels processos educatius, per a les institucions l'aprenentatge en línia representa una forma més eficient, sostenible i present arreu d'ampliar a tothom l'accés a les oportunitats d'aprenentatge de qualitat. Però també brinda noves possibilitats per a la innovació continuada i la diversificació de les metodologies d'ensenyament i aprenentatge. A més a més, l'aprenentatge en línia ha permès a les universitats desenvolupar noves formes de docència que tenen un gran impacte en la societat (p. ex., els MOOC).

Tal com ha assenyalat Wheeler (Learning with 'e's, 2015), la introducció de les noves tecnologies digitals, sobretot d'Internet i les xarxes socials, ha proporcionat a les universitats noves maneres de desenvolupar i difondre els coneixements i les destreses que els estudiants necessiten en el segle XXI. L'aprenentatge ha passat a ser una experiència més flexible, contextual, interdependent i personalitzada. De fet, l'obertura, l'escalabilitat, la flexibilitat i la interoperabilitat han esdevingut elements fonamentals perquè els sistemes educatius puguin donar resposta als nous reptes socials.

En aquest ecosistema més sostenible de coneixement, els estudiants no són solament el centre del procés d'aprenentatge, sinó que han esdevingut interlocutors actius del seu disseny. S'espera que cada cop tinguin un paper més actiu a l'hora de triar els itineraris d'aprenentatge, de seleccionar i crear recursos educatius, i d'ajudar i avaluar els seus companys. Aquesta personalització es promou mitjançant l'ús extensiu de la intel·ligència artificial (p. ex., facilitació automàtica i retorn personalitzat, competències d'avaluació i acreditació). L'èxit en el desenvolupament del sistema TeSLA és un exemple evident d'aquesta tendència.

En el futur, es preveu que l'aprenentatge en línia es continuï expandint i consolidant, ja que s'utilitzarà cada cop més per aprofundir en l'aprenentatge i desenvolupar destreses més àmplies. De fet, l'educació superior s'ha convertit en un procés híbrid en què totes les experiències d'ensenyament i aprenentatge tenen un component físic i un altre de digital.

En aquest context emergent, l'assegurament de la qualitat és fonamental per validar les bones pràctiques i identificar el trets que les distingeixen. Per això, cal que tots els organismes nacionals d'acreditació de l'Espai europeu d'educació superior ajustin els Estàndards i directrius per a l'assegurament de la qualitat (ENQA, 2015) a l'oferta de l'ensenyament en línia i a les institucions que el faciliten (Huertas et al., 2018).