Publicació trimestral d'AQU Catalunya
Ara fa gairebé 25 anys, el 29 d’octubre de 1996, el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el Decret 355/1996, que creava AQU Catalunya com un consorci entre les universitats públiques i la Generalitat de Catalunya. Va ser la primera agència constituïda a l’Estat espanyol i una de les primeres a Europa.
Recordem el 1996? A Catalunya hi havia 9 universitats (ara 12), 7 de públiques i 2 de privades. No teníem graus, però sí diplomatures, llicenciatures, enginyeries tècniques i enginyeries superiors, i totes complien amb l’estructura de continguts establerta en el Catálogo de títulos universitarios, que no tenia en compte el “cicle de vida de les titulacions” (la seva verificació, el seguiment, la modificació i l’acreditació). El Pla Bolonya? Res més lluny del nostre pensament! I què me’n dieu, de les dades per analitzar el sistema? En teníem tan poques que no coneixíem gaire més del curs 1995-19961 sinó que hi havia més de 171.000 estudiants matriculats (ara 276.000), que impartíem classes més de 12.000 professors i professores (ara més de 23.000) i que l’oferta era de 341 ensenyaments (ara 1.448). Les titulacions “no necessitaven” sistemes de garantia interna de la qualitat. El professorat universitari de carrera era només funcionari, no se n’avaluava ni la docència ni la gestió, i no li feia falta cap acreditació prèvia per presentar-se als processos de selecció.
I, enmig d’aquells anys noranta, va néixer l’Agència com un organisme independent, amb el repte d’impulsar la qualitat i la millora contínua del sistema universitari català per assegurar el bon ús dels recursos públics. Com ens divertiríem si tinguéssim una predicció feta el 1996 pels responsables universitaris sobre la visió de l’Agència o del sistema universitari català al cap dels 25 anys! Difícilment algú de nosaltres l’hauria encertat!
Són molts els factors que influeixen en l’evolució d’una organització, com ara el context polític, econòmic i social, l’entorn local i internacional, els canvis normatius, el valor afegit que aporta a la societat i la qualitat del capital humà. La incertesa del que passarà és el nostre pa de cada dia, i gestionar amb una certa coherència i consistència el present per construir el futur no és ni fàcil ni evident. Voldria destacar dos factors decisius en el creixement de l’Agència: les seves reformes legals i els equips directius que l’han liderat.
Durant els 25 anys d’existència, AQU Catalunya s’ha vist modificada per dues reformes legals: la del 2003, amb l’aprovació de la Llei d’universitats de Catalunya, que la va reforçar com un element del sistema, tot donant-li més seguretat jurídica, ampliant el seu Consell de Govern a les universitats privades i augmentant les seves funcions amb l’avaluació del professorat; i la reforma del 2015, amb l’aprovació de la Llei 15/2015, de 21 de juliol, que li ha donat més independència tècnica, alhora que l’ha consolidat com un instrument imprescindible del sistema universitari català.
I, en aquest quart de segle, l’Agència ha tingut tres equips directius. Els dos primers períodes, 1996-2008 i 2008-2013, van ser pilotats, respectivament, per la presidència d’Antoni Serra Ramoneda, que va comptar amb una directora i dos directors ─David Serrat Congost, Gemma Rauret Dalmau i Javier Bará Temes─, i per la presidència de Joaquim Prats Cuevas ─amb la direcció de Josep Anton Ferré Vidal. Des del 2013, durant el període de la meva presidència, la direcció l’exerceix Martí Casadesús Fa. Tots tres equips han gaudit de la col·laboració de Joan Bravo Pijoan i Sebastián Rodríguez Espinar, puntals en la confecció, respectivament, d’un sistema d’indicadors i de la metodologia d’avaluació.
Totes les persones que hem liderat l’Agència hem tingut en comú el nostre compromís amb la qualitat i la millora contínua, i la voluntat de fer d’AQU Catalunya un instrument útil al servei del sistema universitari català.
Enguany complim 25 anys i, per la pandèmia, potser no podrem celebrar aquest aniversari com voldríem, però anirem fent actuacions commemoratives, perquè 25 anys és una magnífica oportunitat per donar a conèixer millor les activitats que desenvolupa AQU Catalunya i, sobretot, fer un merescut homenatge a totes les persones que hi han col·laborat o hi col·laboren.
Encetem les actuacions commemoratives fent un canvi en la nostra imatge corporativa. Després de 18 anys amb el logotip actual, era el moment de renovar-lo sota dues premisses que representen la seva essència: mantenir el llegat sota les sigles AQU Catalunya i reflectir els nostres valors.
No vull deixar escapar l’oportunitat d’esmentar que, amb aquest butlletí, arribem al número 100, també una fita per celebrar. El setembre del 1999 se’n va publicar el primer número, on es parlava de l’orientació cap a la qualitat de les avaluacions d’AQU Catalunya, el model holandès en què ens inspiràvem, la importància de la rendició de comptes de les universitats a la societat, la publicació del primer informe d’AQU Catalunya sobre la qualitat del sistema universitari català ─basat en les avaluacions realitzades els anys 1996 i 1997─, les iniciatives del Consell d’Europa per garantir la qualitat de l’ensenyament superior i les eines de qualitat que desenvolupàvem per crear un corpus en matèria d’avaluació.
Vull finalitzar aquest editorial, com ho he fet altres vegades, agraint a les persones que han liderat i lideren les universitats catalanes, a la Secretaria d’Universitats i Recerca i als departaments respectius de la Generalitat de Catalunya el seu suport a la tasca desenvolupada per l’Agència. I també vull donar les gràcies a totes les persones acadèmiques, professionals, estudiantat i personal d’AQU Catalunya per aquests 25 anys. El vostre esforç i compromís han estat determinants per construir una agència que solament pretén treballar amb la màxima qualitat per donar resposta a les necessitats del sistema universitari català.
Per molts anys!
[1]AQU Catalunya (2004) L’impacte de les avaluacions a les universitats catalanes (1996-2002).