En l’informe del 2021, La inserció laboral de les dones vint anys després de finalitzar els estudis universitaris, hi ha col·laborat un grup interdisciplinari d’especialistes que ha contribuït a un enriquiment de perspectives. Com a historiadora, m’interessa destacar que ara disposem d’un important repertori amb perspectiva històrica que deixa veure canvis i continuïtats en una trajectòria laboral de més llarga durada. A més, posa en valor el sentit del factor d’una edat que pot implicar la maternitat/paternitat i la cura d’infants com a element explicatiu de les diferències en les trajectòries laborals de les dones i els homes.
Un resultat molt positiu de l’estudi és la constatació que l’accés de les dones a les titulacions universitàries ha estat un camí clar per millorar les condicions d’igualtat en la inserció laboral.
Per tant, la inversió contínua en capital educatiu és una aposta necessària per enfortir la igualtat d’oportunitats en el mercat laboral.
Però cal modificar la distribució desigual de gènere en les titulacions universitàries, ja que l’informe conclou que les desigualtats de gènere procedeixen precisament d’una forta segmentació horitzontal en la tria de carreres. La feminització persistent d’alguns estudis universitaris i la masculinització d’altres porten a la desigualtat en la inserció i les condicions laborals. La bretxa salarial del col·lectiu universitari s’explica per la tria de titulació i les condicions salarials més elevades en els sectors de gran presència masculina.
Cal aconseguir una distribució més equitativa en les opcions d’estudis universitaris, que no estigui condicionada per convencions tradicionals de gènere. Per aconseguir-ho, fa falta transformar un imaginari col·lectiu tradicional i unes cultures laborals i acadèmiques que limiten les opcions de carreres universitàries, ja que preassignen als homes els estudis tecnològics i a les dones les professions que comporten l’educació inicial o el treball de cura.
La millora de la qualitat dels ensenyaments universitaris requereix una distribució més equitativa de l’alumnat en les carreres, i també incorporar als plans d’estudis els coneixements científics derivats dels estudis de gènere.
A diferència dels anteriors, el nou informe posa en relleu el significat crucial que comporta l’elecció de la maternitat, ja que la seva compaginació amb la carrera laboral pot marcar un gir negatiu que obre diferències en la trajectòria laboral de les graduades que són mares. Els resultats detallen precisament que la jornada a temps parcial creix de manera significativa a causa de la dedicació a la família, mentre que disminueix entre els homes. Aquesta realitat reforça la bretxa salarial, amb la reducció de sou corresponent.
D’altra banda, la feminització de la jornada reduïda perpetua una divisió desigual del treball en l’àmbit familiar, que obstaculitza una corresponsabilitat més gran en les tasques de la llar. De fet, la mirada històrica permet mostrar que l’erosió inicial del model de breadwinner masculí detectat en edats inferiors es torna a reforçar un cop que es té descendència. En aquest sentit, les diverses mesures de permisos de paternitat/maternitat, flexibilitat laboral o conciliació amb la vida familiar han d’avançar en la corresponsabilitat de gènere, com ja s’ha aplicat als països nòrdics, on els pares tenen l’obligatorietat d’agafar el permís per evitar les conseqüències negatives en les trajectòries professionals de les mares. Estudis recents, com són els de Sara Moreno, detecten que, durant el confinament, entre les dones mares ha augmentat el teletreball, però contràriament no entre els homes pares, on s’ha potenciat l’efecte fugida de la llar per evitar les tasques de cura dels infants. Cal, per tant, transformar les convencions tradicionals de gènere entorn del valor i la distribució del treball de cura.
Finalment, cal destacar que l’informe posa en relleu que, a banda de determinades característiques organitzatives, com ara treballar a temps complet o en el sector privat, que afavoreixen el fet d’assolir càrrecs de responsabilitat sobre altres persones, els homes tenen el doble de possibilitats que les dones d’assumir aquest tipus de càrrecs.
L’accés de les dones a les titulacions universitàries ha aportat avenços importants, però continuen havent-hi reptes importants per reduir les desigualtats.