Els graus, màsters i doctorats tenen una funció ben definida, mentre que la formació permanent en sentit ampli complementa i ha de fer possible una actualització en temes nous o suplementaris, que, a més, es distingeixen per tenir un caràcter marcadament professionalitzador. A hores d’ara, aquests dos aspectes són presents, de manera intensiva, en les agendes dels diferents grups d’interès: els responsables polítics, els serveis d’ocupació, les institucions d’educació superior i les agències de qualitat universitària. Els reptes associats a la formació permanent són diversos, com per exemple l’establiment d’itineraris flexibles per a l’aprenentatge, el reconeixement, la rellevància per al mercat laboral i l’assegurament de la qualitat, entre d’altres.
En aquest sentit, el passat juliol la Comissió d’Avaluació Institucional i de Programes (CAIP) d’AQU Catalunya va aprovarla la Guia per a la certificació de sistemes interns de garantia de la qualitat en centres d’educació superior. És una guia que ha de servir per seguir avançant cap a l’acreditació institucional dels centres universitaris, però que també ha de servir, atenent al seu nom, perquè els centres de formació permanent del sistema universitari català puguin avançar en la certificació, entre d’altres, dels màsters de formació permanent i dels programes de curta durada (microcredencials). Es tracta d’activitats formatives que no es preveu que siguin avaluades programa per programa per les agències, sinó que quedin en el marc de la certificació dels sistemes interns de garantia de la qualitat (SIGQ) de la institució. És per això que l’objectiu de la guia esmentada és l’establiment dels estàndards i criteris que permetin conèixer si el sistema de gestió es troba implantat en el centre d’educació superior, es desenvolupa de manera adequada i permet garantir la qualitat dels programes formatius que s’hi ofereixen.
Els programes de curta durada (PCD) o Short Learning Programmes (SLP) són una tipologia de cursos (unitats, mòduls, etc.) d’una matèria en concret que se centren en necessitats específiques de la societat i que poden formar part de titulacions més grans. La microcredencial és la prova dels resultats d’aprenentatge que un alumne o una alumna ha adquirit després de cursar un programa de curta durada. El terme microcredencials s’ha generalitzat en l’àmbit internacional per referir-s’hi.
Les microcredencials són un tema en ple desenvolupament, però són també un repte per a la Unió Europea
AQU Catalunya ha dut a terme un seguit d’accions pilot de microcredencials. Ho podeu llegir a l’article d’Esther Huertas i Carme Edo al nostre butlletí de l’abril del 2021. S’hi recollien els resultats del disseny i la implementació d’un programa pilot per a l’acreditació ex ante de programes de curta durada vinculats al Catàleg d’especialitats formatives del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), una acció que la nostra agència va dur a terme conjuntament amb el SOC, el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya, la Direcció General de Societat del Coneixement, Transferència i Territori, les universitats catalanes i l’aliança Barcelona Digital Talent. El primer programa es va centrar en temes de TIC; i, posteriorment, el 2022 es varen dur a terme dos nous projectes d’avaluació centrats en energies renovables i en automoció i mobilitat sostenible. Al nostre web hi trobareu tota la informació.
Es tracta, en definitiva, d’una qüestió que ha pres una transcendència enorme en aquests darrers anys per la importància de connectar l’educació superior i la formació professionalitzadora, i la seva avaluació i el seu disseny s’han situat en el marc dels Estàndards i directrius per a l’assegurament de la qualitat en l’Espai europeu d’educació superior (ESG). Hi ha diferents iniciatives internacionals que estan intentant definir les bases de l’assegurament de la qualitat, entre les quals cal destacar la publicació A European Approach to Micro-credentials de la Comissió Europea, sobre l’enfocament europeu de les microcredencials.
Les microcredencials són un tema en ple desenvolupament, però són també un repte per a la Unió Europea en la mesura que la seva certificació vagi associada a un registre europeu que en faci possible el reconeixement internacional. A Espanya, el Reial decret 822/2021 ja les incorpora, i posteriorment la LOSU, aprovada enguany, també les reconeix com una qüestió que cal desplegar. El mateix Ministeri d’Universitats vol donar una forta empenta al seu desplegament amb un pla certament ambiciós de suport a les microcredencials, que s’ha d’executar en el període 2024-2026.
Es tracta, en definitiva, que la formació permanent i les microcredencials, que aporten formacions específiques marcadament professionalitzadores, puguin inserir-se progressivament en un marc de garantia de l’assegurament de la qualitat, ja que aporten confiança a la societat. I aporten també, sens dubte, valor afegit al currículum de les persones treballadores de cara a millorar la seva inserció laboral.
.jpg)