Alguna vegada, persones tant del sistema universitari espanyol (SUE) com del català (SUC), i fins i tot persones alienes, m’han preguntat quines creia que eren les raons que feien que el SUC fos el millor sistema universitari d’Espanya. Abans de contestar, convé estar convençut que és així. El SUC és el millor sistema universitari d’Espanya? En quins sentits?
Les dades que desglossarem a continuació són suficients per sustentar-ho. S’hi comparen dimensions humanes, econòmiques, científiques, de posicionament en rànquings i d’internacionalització del total d’Espanya, de Catalunya, i s’hi inclou, també, la Comunitat de Madrid, perquè és la que gaudeix de tots els beneficis de la capitalitat de l’Estat.
Població i PIB
Catalunya i Madrid són les regions que generen més riquesa d’Espanya i també dues de les més poblades (només per darrere d’Andalusia).
La contribució de Madrid al PIB és lleugerament superior, però molt similar a la de Catalunya. Catalunya, en canvi, dobla el PIB industrial de Madrid. Catalunya és, per tant, relativament rica en el context espanyol, amb l’activitat productiva més elevada de l’Estat.
| (Any 2023) | Espanya | Catalunya | % Cat./Esp. | Comunitat de Madrid | % Com. Madrid/Esp. |
|---|
| Població | 48.085.361 | 7.901.963 | 16,4 % | 6.871.903 | 14,3 % |
|---|
| PIB (milions d'€) | 1.498.324 M€ | 281.845 M€ | 18,8 % | 293.069 M€ | 19,6 % |
|---|
| PIB Industrial (milions d'€) | 220.604 M€ | 47.822 M€ | 21,7 % | 22.609 M€ | 10,2 % |
|---|
Universitats
El SUC és relativament compacte, amb un percentatge d’universitats públiques i privades respecte al total d’Espanya ben inferior al pes de Catalunya en població i PIB. En comparació, a Madrid s’observa un desenvolupament desproporcionat de les universitats privades, vinculat a l’efecte capitalitat, amb una forta atracció d’estudiants procedents de gairebé tot l’Estat (pràcticament no de Catalunya). Pel que fa al nombre d’estudiants, el SUC és el segon sistema més gran d’Espanya, només per darrere, precisament, de Madrid, amb una proporció d’estudiants molt superior al seu pes demogràfic. El nombre d’estudiants del SUC també és superior al pes poblacional de Catalunya, però de manera més ajustada. En qualsevol cas, el SUC és atractiu per a estudiants locals, de la resta d’Espanya i internacionals, a tots els nivells educatius.
| (Any 2023) | | Espanya | Catalunya | % Cat./Esp. | Comunitat de Madrid | % Com. Madrid/Esp. |
|---|
| Universitats | Públiques | 50 | 7 | 14,0 % | 6 | 12,0 % |
|---|
| Privades | 41 | 5 | 12,2 % | 13 | 31,7 % |
|---|
| Total | 91 | 12 | 13,2 % | 19 | 20,9 % |
|---|
| Estudiants | Grau | 1.378.824 | 237.870 | 17,3 % | 254.687 | 18,5 % |
|---|
| Màster | 288.955 | 49.560 | 17,2 % | 56.932 | 19,7 % |
|---|
| Doctorat | 94.680 | 16.113 | 17,0 % | 18.184 | 19,2 % |
|---|
| Total | 1.762.459 | 303.543 | 17,2 % | 329.803 | 18,7 % |
|---|
Finançament públic
El finançament públic del SUC és significativament inferior al pes demogràfic i econòmic de Catalunya. El mateix succeeix a la Comunitat de Madrid.
| (Any 2022) | Espanya | Catalunya | % Cat./Esp. | Comunitat de Madrid | % Com. Madrid/Esp. |
|---|
Finançament públic (2022) (milions d'€) Transferències corrents a universitats | 7.633 M€ | 1.121 M€ | 14,7 % | 1.094 M€ | 14,3 % |
|---|
Producció científica
Malgrat un dèficit evident de finançament públic, la producció científica del SUC és la més elevada d’Espanya. La major part d’aquesta producció (92,5 %) es concentra a les universitats públiques. A més, aquesta producció té un impacte significativament més elevat, un 28 % superior a la mitjana espanyola. Comparativament, les universitats madrilenyes presenten una producció científica d’acord amb el pes econòmic de la regió (i la concentració de grans empreses a Madrid) i un nivell d’impacte només un 6,5 % superior a la mitjana estatal.
| Scimago 2024 (2019-2023) | Espanya | Catalunya | % Cat./Esp. | Comunitat de Madrid | % Com. Madrid/Esp. |
|---|
| Total | 599.508 | | | | |
|---|
| Univ. Públiques (agreg.) | | 151.695 | 25,3% | 109.035 | 18,2% |
|---|
| Univ. Privades (agreg.) | | 12.471 | - | 15.683 | - |
|---|
| Totes univ. (Agreg.) | | 164.166 | 27,4% | 124.718 | 20,8% |
|---|
| Impacte norm. Total | 1,23 | | | | |
|---|
| Impacte norm. U. Públ. | | 1,45 | - | 1,33 | - |
|---|
| Impacte norm. U. Priv. | | 1,59 | - | 1,31 | - |
|---|
| Impacte norm. Un agreg. | | 1,58 | - | 1,31 | - |
|---|
Rànquings universitaris
És ben sabut que els rànquings universitaris globals representen una simplificació excessiva del perfil d’activitat de les universitats i que presenten determinats biaixos. Entre aquests rànquings, els més utilitzats, amb diferència, són el QS, el THE i l’ARWU, i hi ha diferències significatives entre ells. Tanmateix, també existeix una bona correlació i les millors universitats tendeixen a ocupar posicions destacades en totes aquestes llistes. En aquest cas, s’ha comptabilitzat el nombre d’universitats incloses entre les dues-centes, cinc-centes i mil primeres en algun dels tres rànquings de referència i, com a mesura més consistent, en tots tres simultàniament. Així, tres universitats catalanes i dues de Madrid es troben entre les dues-centes primeres d’algun dels rànquings, però només una, catalana, és en tots tres. Entre les cinc-centes primeres, cinc universitats catalanes (31 %) i quatre de Madrid (25 %) d’un total de setze universitats espanyoles apareixen en algun dels rànquings, i tres universitats catalanes (75 %) i una de Madrid (25 %) són les úniques presents en tots tres. Pràcticament tot el SUC (amb l’excepció de la universitat més petita del sistema), que agrupa més del 99 % de l’estudiantat, es troba entre les mil primeres en algun rànquing, i sis universitats, totes públiques, són en tots tres. És clarament dominant, doncs, la presència de les universitats catalanes en tots els rànquings dins del conjunt de les universitats espanyoles.
(Any 2023) | | Espanya | Catalunya | % Cat./Esp. | Comunitat de Madrid | % Com. Madrid/Esp. |
|---|
Rankings (THE, QS o ARWU) | Top 200 | 5 | 3 | 60,0 % | 2 | 40,0 % |
|---|
Top 500 | 16 | 5 | 31,3 % | 4 | 25,0 % |
Top 1000 | 43 | 11 | 25,6 % | 6 | 14,0 % |
Rankings (THE, QS i ARWU) | Top 200 | 1 | 1 | 100,0 % | - | 0,0 % |
|---|
Top 500 | 4 | 3 | 75,0 % | 1 | 25,0 % |
Top 1000 | 22 | 6 | 27,3 % | 5 | 22,7 % |
Beques
Des que es van crear l’any 2007, les beques que concedeix a investigadors individuals el Consell Europeu de Recerca (ERC Grants) s’han interpretat com un dels principals indicadors d’excel·lència en recerca. Al llarg d’aquest temps, 1.105 projectes de recerca finançats per l’ERC han estat concedits a Espanya. D’aquests ajuts, 479 s’han destinat a universitats espanyoles, 216 dels quals (45 %) a universitats catalanes, mentre que 76 corresponen a universitats madrilenyes (16 %, en l’ordre de magnitud del seu pes demogràfic o econòmic). Incloent-hi centres de recerca i universitats, el nombre total de projectes a Catalunya ha estat de 491 (44 % del total). El predomini de les universitats i centres de recerca catalans en el conjunt de l’Estat en termes d’excel·lència és encara més accentuat que el que s’observa en la producció científica.
| ERC grants (2007-2024) | Espanya | Catalunya | % Cat./Esp. | Comunitat de Madrid | % Com. Madrid/Esp. |
|---|
| A universitats | 479 | 216 | 45,1 % | 76 | 15,9 % |
|---|
| Total | 1.105 | 491 | 44,4 % | - | - |
|---|
Professorat estranger
Finalment, com a mesura de l’obertura i nivell d’internacionalització del sistema, s’ha considerat el percentatge de professorat estranger que treballa a les universitats. Més d’un terç del professorat estranger que exerceix a Espanya treballa en universitats catalanes; representa el 6,5 % del total del professorat d’aquestes universitats, pràcticament el doble del percentatge mitjà estatal i també el doble del de Madrid, malgrat l’atractiu de la capital d’aquesta comunitat.
| (Any 2023) | Espanya | Catalunya | % Cat./Esp. | Comunitat de Madrid | % Com. Madrid/Esp. |
|---|
| Total d'estrangers | 4.783 | 1.595 | 33,3% | 1.044 | 21,8% |
|---|
| % sobre total professorat | 3,49 % | 6,53 % | - | 3,60 % | - |
|---|
Conclusions
En síntesi, les dades mostren que el SUC és un sistema universitari molt sòlid dins del conjunt del sistema espanyol; és atractiu per a estudiants, investigadors i professorat, és obert per naturalesa i és el més competitiu internacionalment entre les universitats de l’Estat.
I ara la resposta. Per què crec que és així? Naturalment, es tracta d’un sistema complex, en què incideixen una multiplicitat de factors interrelacionats. Es fa difícil donar una resposta directa, lineal. Feta la prevenció, per a mi hi ha tres grans motius:
- Una estructura universitària molt desenvolupada, estable, coordinada, col·laboradora i alhora competitiva. La creació del Consell Interuniversitari fa gairebé cinquanta anys, reforçat per la Llei d’universitats de Catalunya (LUC) el 2003, ha tingut com a efecte una política universitària molt compartida, molt coherent i sòlida. Al mateix temps, el sistema de finançament, crisi a banda, ha fomentat una competència interuniversitària sana.
- Catalunya sempre ha participat en la política europea. Molt especialment en els últims 25 anys, amb el desplegament del procés de Bolonya i el desenvolupament de tots els processos d’assegurament de la qualitat, les universitats catalanes han estat presents en tots els fòrums i han estat a l’avantguarda de totes les millores que s’han impulsat. Un rector català, Josep Maria Bricall, va impulsar i presidir la Conferència de Rectors Europeus, precursora de l’Associació Europea d’Universitats, que avui presideix un altre rector català, Josep Maria Garrell. Darrerament, les universitats catalanes també han estat les que més protagonisme han tingut en les aliances europees.
- Finalment, el punt al qual volia arribar: el model dual de professorat desenvolupat a partir de la LUC (2003). La Llei orgànica d’universitats (LOU), del 2001, va obrir una escletxa que va permetre a tothom el desenvolupament de personal docent contractat de manera estable, però que només va aprofitar en tot el seu potencial Catalunya i en menys mesura el País Basc. A la resta de l’Estat, la figura es va utilitzar per definir un estadi inferior, previ, a la funcionarització com a professor titular. A Catalunya es va plantejar com una via totalment paral·lela i alternativa, fomentada, a més, per un pla específic, el Pla Serra Hunter. I els resultats en mostren l’encert. El professorat Serra Húnter ha captat un 37 % més de recursos que el que en un mateix període de temps s’ha incorporat a la universitat catalana; és un 28 % més investigador principal i té un 18 % més d’èxit en el reconeixement de l’activitat investigadora. En un entorn de per si competitiu, les figures contractuals han ajudat a impulsar sistema i a fer-lo encara de més qualitat.
Aquest darrer factor diferencial, el del model de professorat català, és el que en aquests moments es troba amenaçat pel que podria ser una interpretació incorrecta de la Llei orgànica del sistema universitari (LOSU). Si s’avança pel que fa a la idea d’una assimilació total de criteris d’acreditació funcionari-contractat per part d’ANECA, es desdibuixarà a Catalunya el perfil de professorat propi.
La característica principal de les figures funcionarials és la seva pertinença a un “cuerpo nacional”, que condueix al fet que un/a professor/a ho sigui en una universitat, mentre que les figures alternatives catalanes fan que el/la professor/a ho sigui de la universitat, una petita diferència en una preposició que en comporta una de cultural molt important, de la disposició amb què afronta la relació amb la seva universitat.
Havent quedat demostrat en la pràctica i durant més de vint anys que les figures contractuals no posen en perill la llibertat de càtedra ni l’estabilitat del professorat —necessària perquè dugui a terme bé la seva funció—, el sequitur seria que caldria reconsiderar la pertinència del manteniment d’aquests “cuerpos nacionales”, però això ho deixem per a la propera llei d’universitats.