Una qualitat i una millora que no tan sols engloben les nombroses avaluacions i acreditacions de titulacions i de professorat que duu a terme cada any, sinó també el desenvolupament i la implantació de la necessària “acreditació institucional” de centres docents. Actualment, aquestes acreditacions s’estan impulsant des d’una conjuntura especialment difícil, pels efectes negatius de la reducció de la presencialitat de les visites per la COVID-19, i de la crisi socioeconòmica i de limitació de recursos que comporta; però també per la minsa comprensió i reconeixement de les institucions estatals envers la tasca que fa AQU Catalunya seguint els estàndards de qualitat europeus, amb contínues interferències i, fins i tot, propostes de noves normatives que, sistemàticament, envaeixen les competències de l’agència catalana i, per extensió, les que Catalunya té reconegudes a l’Estatut en matèria d’educació superior. Els recents esborranys de reial decret de personal docent i investigador universitari, amb la definició a escala estatal de l’esquema de carrera acadèmica contractual que ha desenvolupat Catalunya, representen una clara mostra del perill que la inicialment bona voluntat d’estendre a l’àmbit estatal els bons resultats de l’experiència catalana condueixi, paradoxalment, a la seva extinció, per la via d’uniformitzar de manera centralitzada figures, criteris i fins i tot mecanismes d’accés.
L’acreditació institucional representa l’evolució natural d’un sistema que ja ha interioritzat la cultura de la qualitat; però, sobretot, és un pas imprescindible per reduir el caràcter burocràtic de tots els processos d’acreditació de titulacions i el volum de feina de detall que amenaça de col·lapsar la capacitat d’AQU Catalunya i dels serveis de garantia de la qualitat de les mateixes universitats. Amb el creixement i la consolidació d’un sistema universitari català potent i compacte, cada vegada amb més presència en els rànquings globals i reconegut internacionalment, cal fer aquest pas addicional i evolucionar ben aviat des de l’acreditació automàtica actual a partir d’un percentatge de titulacions acreditades ─burocràtica─ fins a un autèntic sistema de seguiment, certificació i acreditació dels processos interns d’assegurament de la qualitat, de manera que la renovació periòdica ajudi a l’autocrítica i a la millora de la institució, i no sigui una mera constatació de si el percentatge de titulacions acreditades supera un llindar, cosa que pot contribuir a amagar tendències i situacions locals no desitjades.
La dinàmica actual, basada en l’acreditació de titulacions, ja ha arribat fins on podia; ha estat cabdal per generalitzar la cultura de la qualitat, però el seu estancament podria fins i tot arribar a ser contraproduent. La manca de visió global de la institució en un procés d’acreditació afavoreix la definició de cossos de coneixement corresponents a cada titulació de manera independent, quan, en realitat, es comparteixen generalment a escala de centre, si no a escala de tota la institució. Ara ja resulta indispensable analitzar l’organització, els procediments i els recursos integrals d’un centre conjuntament amb el global de les titulacions que imparteix.
Aquesta proposta d’acreditació institucional específica, no automàtica, ara complementària i incipient, però necessària, mantindrà AQU Catalunya obrint camí i a l’avantguarda, com fa més de vint anys, de la qualitat universitària al sud d’Europa. Un camí que, com la trajectòria de l’Agència, ha de continuar augmentant la flexibilitat i l’autonomia, i reduint la burocràcia i els costos per al sistema.
AQU Catalunya ha estat, és i ha de ser un far per al guiatge i l’impuls de la qualitat universitària, tant de les titulacions com del professorat, però també un far per a l’eficàcia i l’eficiència de les avaluacions i acreditacions necessàries que donin confiança, al teixit laboral i empresarial i a la societat, en el fet que el sistema funciona bé i amb qualitat internacional. No és estrany que a Catalunya, sistemàticament els darrers anys, entre els professionals públics i les institucions més ben valorats hi hagi el professorat i els investigadors universitaris i la mateixa universitat.