L’assegurament de la qualitat universitària és, malgrat tot, una activitat imprescindible de cara a la millora del sistema universitari en les seves múltiples dimensions. És un camí lent, però irreversible, de sistematització i de fer bé els processos. Hi ha moltes romegueres pel camí, de tota mena. Però la comparació entre la situació on érem fa vint-i-cinc anys i on som ara evidencia un progrés molt notable. Comentaré un parell de qüestions a tall d’exemple: la difusió de la importància d’aquest tema en el professorat i les acreditacions institucionals.
Avui en dia, la introducció del vocabulari de l’assegurament de la qualitat és un fet. Les verificacions potser passen bastant desapercebudes per a la majoria de professorat; però no és el cas de les acreditacions de titulacions, que porten nombrosos professors a participar en els diferents grups que són entrevistats pels comitès de les visites externes. Aquest fet, que s’ha anat repetint al llarg dels anys, ha contribuït a fer visible la importància de l’assegurament de la qualitat universitària entre el professorat. Ha forçat la reflexió sobre la importància de la qüestió. El mateix ha passat pel que fa als consells d’estudis o a les comissions coordinadores de màsters. Queda molt de camí, cert, però no oblidem que fa vint anys el tema era molt desconegut. Ara el seu grau d’assumpció és molt notable.
La cultura de la qualitat ha anat deixant pòsit. Hi ha fonaments per ser optimista.
Una reflexió semblant passa quant als centres amb les acreditacions institucionals. Una acreditació que només és assolible des de la convicció en el tema i el treball constant i ben fet per part dels centres. El nombre de centres acreditats institucionalment durant el 2023 en el sistema universitari de Catalunya arribarà a 57 i les planificacions apunten a una tendència creixent, malgrat l’entrebanc parcial que va suposar el Reial decret 822/2021. Els indicadors, de tot tipus, ens permeten mirar endavant de manera positiva.
He dit a l’inici que el camí és lent però irreversible. Els editorials als quals em referia esmentaven elements del Reial decret 822 i de la LOSU que no contribueixen prou a avançar com voldríem, certament. Hauria estat important que aquestes lleis evidenciessin de manera més clara la confiança en les agències i la seva independència, per exemple. O posar a la LOSU que les unitats tècniques de qualitat (UTQ) són unitats bàsiques, tal com es reconeix en el cas de les unitats d’igualtat o de la inspecció de serveis. Les UTQ han fet una feina cabdal en aquest camí de millora dels darrers vint anys i no es mereixien aquest oblit.
Les agències de les comunitats autònomes hauríem volgut un altra mena de tractament a la LOSU. Però venim d’on venim. No oblidem que la llei d’universitats anterior, la LOU, parlava de l’avaluació de qualitat de los “órganos de evaluación de las Comunidades Autónomas”. La LOSU ens identifica com a “agencias de evaluación de las Comunidades Autónomas inscritas en el Registro Europeo de Agencias de Calidad (EQAR)”. El camí europeu ha estat decisiu per progressar.
He manllevat el títol d’aquest article a les Memòries de Jordi Solé Tura. Les evidències ho avalen. Cal veure el futur de l’assegurament de la qualitat universitària de manera optimista. La història continua.