Publicació trimestral d'AQU Catalunya
AQU Catalunya publica el tercer volum de la col·lecció Focus, d’eines per a la qualitat universitària, dedicat a l’ensenyament a distància.
.jpg)
En les darreres dècades, l’ensenyament a distància, també conegut com a e-learning, ha experimentat una evolució molt significativa, que ha transformat completament la manera en què s’imparteixen els estudis superiors.
D’un ensenyament a distància que era patrimoni d’unes poques universitats en el sistema, centrat principalment en l’entrega de contingut a través de plataformes en línia i la comunicació asincrònica, hem passat, en pocs anys, i gràcies a un seguit d’avenços tecnològics i metodològics, a un escenari on l’experiència educativa a distància és molt més rica i també estesa. Efectivament, en la darrera dècada l’e-learning s’ha generalitzat en tota mena d’universitats i centres docents, i la incorporació de metodologies com ara les videoconferències en temps real, les aules virtuals interactives i les eines de col·laboració en línia han permès una interacció més gran entre estudiantat i professorat. Això ha creat la possibilitat d’un ambient d’aprenentatge més dinàmic i participatiu, però també ha afegit complexitats importants a l’hora de dissenyar, implantar i avaluar aquests estudis.
En aquest context, també cal recordar que la crisi generada per la pandèmia de la COVID-19 va fer que l’any 2020 els centres docents posessin en marxa, d’un dia per l’altre i sense haver-ho pogut planificar, modalitats d’aprenentatge remot que van permetre salvar l’emergència d’haver de continuar amb la docència d’una manera no presencial. Això va ser un accelerador de processos de virtualització dels ensenyaments que va modificar (segurament per sempre) el panorama dels estudis universitaris en el nostre sistema i arreu.
Actualment, s’ha consolidat una nomenclatura que classifica les modalitats d’ensenyament en ensenyaments presencials (o tradicionals), ensenyaments semipresencials (o híbrids) i ensenyaments no presencials (o virtuals). No obstant això, els centres docents presenten, cada cop més, estratègies de digitalització i virtualització dels estudis que tendeixen a la hibridesa, tot perseguint una varietat d’objectius com ara l’increment de la flexibilitat i la personalització dels estudis, l’atracció de nou estudiantat i professorat, l’ús de recursos digitals, etc. Cal esperar, doncs, un futur on, possiblement, anirà perdent sentit aquesta distinció entre modalitats d’ensenyament.
Els processos d’assegurament de la qualitat dels ensenyaments universitaris, tant els interns de les universitats com els externs promoguts per les agències de qualitat, no queden al marge d’aquesta tendència, i ja fa força anys que el debat sobre la qualitat de l’ensenyament a distància és present en el nostre entorn. Hi ha consens sobre el fet que les titulacions virtuals (i les híbrides) han de ser avaluades amb els mateixos estàndards de qualitat que les titulacions presencials, per tal de garantir així que la qualitat de qualsevol titulació sigui homologable indistintament de la modalitat d’impartició. No obstant això, també s’ha fet palesa la necessitat d’oferir directrius que orientin en el desplegament d’aquests processos de qualitat. Un exemple és el document Considerations for quality assurance of e-learning provision (ENQA, 2018), el qual, prenent com a referència els Estàndards i directrius per a l’assegurament de la qualitat en l’Espai europeu d’educació superior (ESG), facilita l’adopció de criteris per a la implantació i l’avaluació de l’e-learning.
Amb l’objectiu clar d’orientar les universitats i les comissions d’avaluació en el moment d’enfrontar-se al disseny, la implantació i l’avaluació dels ensenyaments no presencials, AQU Catalunya va presentar el passat mes de juliol el document Titulacions amb modalitat d’ensenyament no presencial o semipresencial, el número 3 de la col·lecció Focus, dirigit a les persones responsables dels centres docents i de les titulacions universitàries per donar-los suport en l’assegurament de la qualitat de les titulacions que imparteixen. Per a l’elaboració d’aquest document s’ha comptat amb l’expertesa del Dr. Josep Maria Duart, professor de l’àmbit d’educació i tecnologia a la Universitat Oberta de Catalunya, especialista en els usos educatius de les TIC i el seu impacte en les institucions d’ensenyament superior, i president d’EDEN Digital Learning Europe.
El document presenta, a la part introductòria, una definició de les modalitats d’ensenyament i proposa un marc de referència comú per a la comprensió dels principals conceptes vinculats a la presencialitat i no presencialitat. A partir d’aquí, s’ofereixen orientacions i criteris per integrar amb garanties de qualitat la perspectiva institucional i estratègica, la política de qualitat i els SIGQ dels centres, i els requisits metodològics, docents, tecnològics i d’acompanyament a estudiants i professorat necessaris per al disseny, la implantació i l’avaluació d’aquestes modalitats.
Confiem que aquest treball sigui d’utilitat per a totes les persones implicades en la gestió d’aquesta transformació esmentada a l’inici de l’article, i que contribueixi a la millora de l’ensenyament a distància a les universitats catalanes.