Aquest abril es va activar a correcuita l’audiència pública d’una proposta de modificació del Reial decret 640/2021, que s’ocupa de la creació, el reconeixement i l’autorització d’universitats i centres universitaris, i de l’acreditació institucional de centres universitaris, i d’altres normes connexes del mateix rang. Es podria pensar, a priori, que seria una modificació focalitzada en els criteris necessaris per a la creació de noves universitats, però, a la pràctica, afecta també l’acreditació institucional i altres temes que en cap cas es poden considerar menors.
Sap greu —no deixarem de dir-ho— situar l’assegurament de la qualitat universitària en escenaris de reformes tan sovintejades. La reforma proposada complica alguns aspectes tècnics relatius a l’acreditació institucional. Centraré el meu comentari en un d’aquests aspectes de la proposta de modificació: el sistema intern de garantia de la qualitat (SIGQ). Un tema que és clau per a l’acreditació institucional i que al sistema universitari català s’ha treballat intensament els darrers anys. Genera preocupació que la proposta de modificació de la llei fixi terminis per a la certificació del disseny del SGIQ. Des del meu punt de vista, no és un plantejament realista. O, en tot cas, caldria que els terminis fossin molt amplis. Es tracta d’un tema crític i complex que requereix un període d’implantació, adaptació i maduració llarg perquè pugui incidir eficaçment en la qualitat acadèmica dels títols que imparteixen les institucions d’educació superior. La modificació del Reial decret 640/2021 fa referència a aquest tema, tant per a les noves universitats com per als centres adscrits i els centres estrangers. Esperem que el redactat final de la modificació sigui sensible a aquesta qüestió.
Sap greu —no deixarem de dir-ho— situar l’assegurament de la qualitat universitària en escenaris de reformes tan sovintejades
Quan em vaig incorporar a l’Agència, el novembre del 2021, aquest Reial decret 640/2021 feia poc que s’havia aprovat. L’anterior director em va dir, o jo vaig entendre, que l’assegurament de la qualitat universitària era una activitat en què les guies metodològiques i les directrius establertes permeten treballar amb perspectiva i evidenciar la importància de la millora continuada de l’activitat universitària a partir d’un marc estable. Però s’acabava d’aprovar, el setembre del 2021, el Reial decret 822/2021 i les turbulències van aparèixer. L’adaptació al Reial decret 822/2021 va ser complexa (n’he parlat en editorials anteriors d’aquest butlletí). I quan començàvem a entrar en règim d’una certa estabilitat va venir la LOSU. I quan, a l’inici d’aquest 2025, començàvem a tenir l’adaptació de la LOSU raonablement ben encarada, va aparèixer aquesta proposta de modificació del Reial decret 640/2021.
Tanco amb un epíleg personal. El meu mandat com a director d’AQU Catalunya va començar de manera sacsejada per un reial decret. Ara, quan s’acosta la fi del mandat, el mes de setembre vinent, ja es veu que acabaré la meva feina a AQU deixant al pròxim director una nova necessitat d’adaptació legal a l’horitzó. Afortunadament, els darrers anys, a l’Agència hem anat consolidant una capacitat d’adaptació als canvis legislatius notable i hem après a no desanimar-nos fàcilment. Aquests aprenentatges ens serviran, sens dubte, per tirar endavant i seguir treballant per contribuir a la millora de la qualitat del sistema universitari català com hem fet sempre.