El 27 de març de 2024, la Comissió Europea va adoptar un paquet relatiu al sector de l’educació superior europea, amb l’objectiu de promoure una cooperació més gran entre les institucions d’educació superior de la UE i la possible creació d’una titulació europea. El paquet incloïa propostes de recomanacions del Consell relatives a carreres atractives i sostenibles en l’educació superior, un sistema europeu d’assegurament de la qualitat i de reconeixement en l’educació superior i una comunicació per a un pla rector per al títol europeu. El 25 de novembre de 2024, el Consell de la Unió Europea va adoptar la Recomanació sobre carreres atractives i sostenibles en l’educació superior. En la seva sessió del 7 de maig el Consell va aprovar les altres dues iniciatives. A continuació, es detallen els aspectes més rellevants d’aquests acords.
El Sistema Europeu d’Assegurament de la Qualitat i de Reconeixement en l’Educació Superior
L’acord del Consell recull cinc grans recomanacions als estats membres de la Unió:
- Millorar tots els sistemes d’assegurament de la qualitat.
- Estudiar el desenvolupament d'un marc específic d'assegurament de la qualitat per a les aliances d'institucions d'educació superior.
- Fer més àgils els enfocaments de programa o combinats de l’assegurament extern de la qualitat.
- Establir les bases d'un segell de titulació europea conjunta.
- Aplicar el reconeixement automàtic.
Quant als sistemes d’assegurament de la qualitat, el Consell demana als estats membres millorar-los contínuament per garantir la rellevància i excel·lència de l’educació superior, així com la confiança internacional i la rendició de comptes. Els sistemes s’han d’adaptar als canvis socials, tecnològics i econòmics. Alhora s’haurien de simplificar els processos externs d’avaluació de qualitat —per evitar càrregues administratives innecessàries— i assegurar la transparència i objectivitat en les decisions d’acreditació, tot implicant les persones expertes, l’estudiantat i el personal acadèmic. Això implica, entre altres coses, la publicació dels resultats de l’avaluació. Els estats han de fer passos per mesurar l’impacte en la millora educativa dels processos de qualitat. Aquests processos haurien de cobrir tota l’oferta acadèmica de l’educació superior, incloent-hi les microcredencials. Finalment, el Consell considera oportú que es fomenti l’aprenentatge mutu entre institucions i agències de qualitat, mitjançant la comparació de pràctiques i l’ús de dades europees —com ara el seguiment de graduats i graduades i l’Observatori del Sector d’Educació Superior.
La segona recomanació insta els estats perquè participin en el desenvolupament d’un marc europeu específic que permeti a les aliances europees d'institucions d'educació superior sotmetre's a una avaluació externa conjunta dels seus mecanismes interns de qualitat, especialment per als programes, les microcredencials i altres accions educatives conjuntes. Per a tal fi, els estats haurien de col·laborar amb els diferents grups d’interès implicats —agències de qualitat i aliances universitàries— per dissenyar i provar aquest marc. El desplegament inicial del nou marc s’ha d’avaluar en termes de necessitat, valor afegit, reducció de la càrrega administrativa i benefici per a les institucions. Si els resultats són positius, els estats haurien de permetre les agències de qualitat reconegudes (EQAR) aplicar-lo de forma regular en l’avaluació externa de la qualitat.
Per agilitar els processos d’assegurament de la qualitat dels programes formatius o els processos combinats —programes i institucions—, el Consell proposa augmentar la cooperació transnacional i la flexibilitat dels sistemes d’educació superior —fomentant una cultura institucional de qualitat, promovent l’enfocament institucional en l’assegurament de la qualitat, reforçant l’ús de dades empíriques i donant suport al desenvolupament institucional, a través de l’aprenentatge entre iguals i la formació en qualitat—. L’altra gran acció d’aquest apartat és a través del permís i foment del European Approach.
Una de les assignatures pendents en l’EEES és l’aplicació més efectiva del reconeixement automàtic. Aquesta és una de les qüestions clau per al Consell a l’hora de facilitar la mobilitat i la confiança entre institucions i països.
La creació d’un segell europeu de titulació conjunta que garanteixi la qualitat i el reconeixement transnacional dels programes conjunts dins l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) és un dels objectius més rellevants en matèria d’educació superior de la Unió Europea. El Consell insta els estats a autoritzar les agències registrades a l’EQAR i que apliquin el European Approach a concedir l’esmentat segell i permetre a les institucions amb avaluació externa institucional reconeguda que autoacreditin els seus propis programes conjunts amb el segell europeu. A més, proposa la creació d’un repositori públic de programes conjunts elegibles per al segell. El Consell preveu també treballar amb la Comissió Europea per avaluar si aquest segell pot aplicar-se també a programes de nivell 5 del Marc Europeu de Qualificacions (EQF).
Una de les assignatures pendents en l’EEES és l’aplicació més efectiva del reconeixement automàtic. Aquesta és una de les qüestions clau per al Consell a l’hora de facilitar la mobilitat i la confiança entre institucions i països. Per això, demana als estats que donin suport a l’avaluació del reconeixement automàtic mitjançant processos d’assegurament intern i extern de la qualitat. També els demana crear i revisar unes directrius clares per a les institucions d’educació superior per distingir entre el reconeixement automàtic d’una qualificació —per accedir als estudis— i la decisió d’admissió específica —competència pròpia de la institució— que s’hauria d’establir a partir de criteris d’admissió basats en resultats d’aprenentatge. Els estats membres haurien de col·laborar amb institucions i organismes de reconeixement per fer un seguiment de les decisions de reconeixement i millorar la recollida i l’ús de dades en tots els àmbits. A més, haurien de donar suport a l’expedició de títols i microcredencials en formats digitals compatibles amb les normes europees; impulsar la formació i la digitalització (inclosa la intel·ligència artificial) per al personal dels centres ENIC-NARIC i de les institucions d’educació superior, i afavorir la cooperació entre responsables de reconeixement i de qualitat, tant a escala nacional com europea (per exemple, entre ENIC-NARIC i ENQA).
El segell de titulació europea conjunta
La Resolució del Consell estableix la visió dels estats membres respecte a un segell de titulació europea conjunta i proposa un full de ruta cap a una possible titulació europea amb tres fases que s’hauran de dur a terme fins a l’any 2029. El segell es podrà concedir a programes conjunts impartits mitjançant la cooperació transnacional entre universitats de diferents països, incloent-hi com a mínim dos estats membres de la UE.
La Resolució estableix les tres fases següents:
- Fase 1: finalització dels preparatius per a la posada en marxa del full de titulació europea conjunta (2025-2026).
En aquesta fase s’ha de crear un grup col·laboratiu entre els estats membres, la Comissió i la resta de grups d’interès en l’educació superior perquè desenvolupi un marc global per al segell, incloent-hi definicions, criteris, directrius i un model d’aplicació. A més, es demana als estats membres que adoptin i apliquin plenament els instruments de Bolonya i prenguin mesures per garantir que el segell pugui entrar en funcionament efectiu abans que acabi el 2026. - Fase 2: posada en marxa del full de titulació europea conjunta, seguiment de la implantació, avaluació de l’ús i elaboració de treballs de viabilitat i exploratoris sobre una titulació europea conjunta (2026-2028).
- Fase 3: reflexió i presa d’una decisió basada en dades empíriques sobre els propers passos per aconseguir una titulació europea conjunta (2029).
El Consell, a partir dels resultats de l’avaluació de la Comissió i de l’estudi de viabilitat, podrà decidir si consolida el segell de manera permanent i si encarrega a la Comissió la proposta de passos concrets per a la creació d’una titulació europea conjunta. En opinió del Consell de la Unió Europea, aquesta nova titulació podria obrir noves oportunitats per a l’educació superior a la UE i afavorir el desenvolupament personal, professional i ciutadà de les generacions futures.