Publicació trimestral d'AQU Catalunya
L'informe d'inserció laboral d'AQU Catalunya ens torna a oferir una evidència molt sòlida sobre el valor que genera el sistema universitari català.
Des de la perspectiva dels consells socials, els resultats de l'Enquesta d'Inserció Laboral d'AQU Catalunya tenen un significat que va més enllà de les xifres. La nostra responsabilitat és vetllar perquè la universitat respongui a les necessitats de la societat i perquè la inversió pública en educació superior generi el màxim retorn possible.
Per això, la inserció laboral no és només un indicador d'ocupació; és un indicador de l'impacte social de la universitat.
Ara bé, els consells socials també hem de llegir aquest informe amb una mirada exigent. Els bons resultats globals no poden amagar les diferències que hi ha entre àmbits de coneixement.
I és aquí on apareix un concepte que considero especialment rellevant: el cost d'oportunitat.
Formar una persona universitària representa una inversió molt important de recursos públics, d'esforç personal i de compromís institucional. Quan aquest talent es tradueix en ocupació qualificada, en innovació, en productivitat i en progrés social, el retorn és evident. Però quan aquest coneixement no s'aprofita plenament, el cost d'oportunitat no és només individual, és també col·lectiu. És talent que el país deixa d'aprofitar, és productivitat que no es genera i és retorn social que es perd.
Des dels consells socials ens interessa tant parlar d'adequació com d'ocupació. No n'hi ha prou que els graduats treballin; cal que el coneixement que la societat ha contribuït a finançar es converteixi en valor afegit per a les empreses, les institucions i el conjunt del país.
Els consells socials tenim un paper fonamental en aquest procés. Som l'espai de trobada entre la universitat i la societat, entre el coneixement i les necessitats del teixit productiu, entre l'autonomia universitària i la rendició de comptes. La nostra funció és ajudar a orientar les decisions estratègiques perquè les universitats continuïn generant valor públic.
Per això, informes com el d'AQU Catalunya són molt més que una fotografia estadística. Són una eina imprescindible per a la governança. Ens permeten prendre decisions basades en evidències, identificar fortaleses, detectar àmbits de millora i orientar millor les polítiques universitàries. Sense dades no es pot gestionar.
Tots sabem el repte disruptiu que estem vivint, una transformació tecnològica sense precedents. La digitalització, la intel·ligència artificial, l'automatització i l'anàlisi massiva de dades modifiquen les professions molt més ràpidament del que tradicionalment evolucionaven els plans d'estudi.
Això ens obliga a tots —universitats, empreses i administracions— a repensar la manera com preparem els futurs professionals. A pensar diferent. No importaran les bones respostes sinó les bones preguntes.
Els consells socials tenim un paper especialment rellevant en aquest moment. Hem d'ajudar a escurçar la distància entre la velocitat a què evoluciona la societat i la velocitat a què evolucionen les institucions.
La universitat necessita mantenir el rigor, perquè és la base de la seva credibilitat. Però també necessita guanyar agilitat, flexibilitat i capacitat d'anticipació.
Els nous coneixements, les microcredencials, la formació contínua, la col·laboració amb les empreses i la incorporació intel·ligent de la IA als processos d'aprenentatge ja no són opcions de futur, formen part del present.
El nostre objectiu ha de ser que els estudiants no surtin preparats per al mercat laboral d'avui, sinó per al que trobaran d'aquí cinc anys. Aquesta és la gran responsabilitat que compartim universitats, empreses i consells socials.
L'èxit d'una universitat no es mesura només pel nombre de titulats que forma, sinó pel valor que aquests titulats són capaços de generar per a la societat. Aquesta és la millor expressió del retorn de la inversió pública en educació superior i també la millor justificació de la confiança que la ciutadania diposita en les seves universitats.