79

Octubre 2015

OPINIÓ

La fase qualitativa del projecte Ocupadors: disseny de l’estudi i primers resultats provisionals

Joan Miquel Verd Pericàs - Centre d'Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball, Departament de Sociologia, Universitat Autònoma de Barcelona

El projecte Ocupadors, dissenyat i dirigit per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya), amb la col·laboració de l'Obra Social "la Caixa", consta, en el seu disseny, de tres fases clarament diferenciades, tal com es posa de manifest a la figura 1.

La primera fase, de caràcter quantitatiu, i ja finalitzada, ha consistit en l'elaboració i l'explotació d'una enquesta (telefònica i en línia) a una mostra de 1.325 empreses catalanes. La segona fase, de la qual ens ocupem en aquest article, té un caràcter qualitatiu, i es fonamenta en la realització de grups de discussió i entrevistes telefòniques semiestructurades a un conjunt de dotze perfils d'ocupadors, identificats en funció de la branca d'activitat a la qual pertanyen. En aquesta segona fase s'ha pretès aprofundir en els resultats genèrics de l'enquesta i obtenir una informació més rica i detallada, que permeti desenvolupar i interpretar contextualment les dades quantitatives. La tercera fase, amb què es finalitzarà l'estudi, consistirà en la convocatòria d'ajuts de recerca dirigits a la comunitat acadèmica, que hauran de permetre obtenir nou coneixement respecte de l'adequació i l'ajust entre la formació universitària i les demandes del mercat de treball.

Figura 1. Fases del projecte Ocupadors

Fases projecte ocupadors

El disseny metodològic i el treball de camp de la segona fase han estat responsabilitat del Centre d'Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest treball de camp s'ha basat, en primer lloc, en la identificació tipològica de dotze branques d'activitat, que pretenen abastar el gruix de les titulacions que s'ofereixen en el sistema universitari català. Aquests perfils s'han basat en la combinació de la classificació d'activitat econòmica de l'IDESCAT i del percentatge de graduats del sistema universitari català ocupats en cada branca d'activitat. Una vegada identificats aquests perfils d'activitat, s'ha procedit a reclutar les persones participants en els grups de discussió i les entrevistes. Aquestes persones han estat, fonamentalment, representants de les empreses enquestades en la primera fase quantitativa que havien expressat la seva disposició a continuar col·laborant en l'estudi, a les quals s'ha contactat i s'ha convidat a participar en els grups de discussió. No obstant això, també s'han utilitzat altres mitjans pel tal d'obtenir els perfils desitjats.

El quadre 1 mostra els dotze perfils finalment considerats, i també el total de persones que han participat com a informants en aquesta fase, ja sigui participant en els grups de discussió o responent a l'entrevista telefònica.

Quadre 1. Branques d'activitat i titulacions associades als dotze perfils identificats per desenvolupar la fase qualitativa
(grups de discussió i entrevistes semiestructurades) del projecte Ocupadors

Perfil Branca d'activitat Agrupació titulacions Grups de discussió Entrevistes

Total participants
fase qualitativa

1 Institucions financeres, assegurances i activitats immobiliàries Economia, ADE i Empresarials  4  2  6
2 Indústria Enginyeries de la Producció  5  3  8
3 Construcció Arquitectura i Enginyeries Civils  6  3  9
4 Tecnologies de la comunicació Enginyeries de la Comunicació  9    9
5 Mitjans de comunicació Comunicació  9    9
6 Serveis jurídics Dret, Laborals i Criminologia  7    7
7 Consultories i serveis a les empreses Economia, ADE i Empresarials  7  3  10
8 Serveis educatius i socials Psicologia, Pedagogia, Psicopedagogia, Treball Social, Educació Social    7  7
9 Educació infantil i primària Mestres  6  1  7
10 Educació secundària Llicenciats/graduats amb CAP o màster en educació  9    9
11 Sanitat - medicina Medicina  9  1  10
12 Sanitat - infermeria Infermeria  10    10
 Total    81  20  101


Tant en el cas dels grups de discussió com en el de les entrevistes, els blocs temàtics al voltant dels quals ha girat la interlocució han estat els mateixos. Concretament, s'han tractat, plantejades en aquest ordre, les qüestions següents:

  1. les característiques (coneixements, habilitats, actituds...) més apreciades pels ocupadors;
  2. la valoració de la formació rebuda en els graus;
  3. les competències vinculades a les necessitats del sector que cal millorar en la formació de grau;
  4. les possibles dificultats de contractació de graduats recents;
  5. la formació d'acollida que les empreses ofereixen als graduats recents que es contracten, i
  6. el tipus de relació que tenen les empreses del sector amb les universitats.

Aquests blocs temàtics han estat també els que marquen les línies principals dels dotze informes per branca d'activitat que s'estan elaborant. Totes les discussions en grup i les entrevistes telefòniques s'han enregistrat. Posteriorment, s'ha procedit a transcriure les discussions en grup, per tal de facilitar-ne l'anàlisi. En canvi, les gravacions de les entrevistes s'han analitzat directament, atesa la menor dificultat que suposa l'anàlisi de l'àudio de les intervencions d'una sola persona. Aquesta anàlisi s'ha fet de manera conjunta amb el programa ATLAS.ti per a cadascun dels dotze perfils amb què s'ha treballat, i això ha donat lloc, consegüentment, a dotze informes diferents, un per a cadascun dels perfils.

Quines són les primeres impressions que es poden extreure de les anàlisis que encara s'estan duent a terme? Resulta agosarat resumir en un paràgraf aquests resultats provisionals, especialment per les grans diferències entre titulacions i sectors d'activitat. No obstant això, hi ha dues idees que traspuen en tots els discursos. D'una banda, s'afirma que cal molta més comunicació entre universitats i ocupadors o empreses. Tot i tractar-se de dos mons teòricament interconnectats, la pràctica desmenteix aquest teòric lligam. D'altra banda, i en relació amb la idea anterior, es demana a la universitat que posi les condicions per formar "professionals" que sàpiguen desenvolupar-se en el dia a dia de la seva futura activitat laboral. Això no vol dir necessàriament una docència més "tècnica" o més orientada a l'acció en detriment de la reflexió crítica sobre el coneixement que s'està adquirint. Al contrari, es reclama que les persones graduades tinguin una visió àmplia, contextualitzada i general d'allò que estan aprenent, i que aquests coneixements i competències es vinculin a la realitat social, cultural i econòmica en què transcorrerà el seu exercici professional.
 

ENQA EQAR ISO

Generalitat de Catalunya

C. dels Vergós, 36-42. 08017 Barcelona. Tel.: +34 93 268 89 50

© 2015 AQU Catalunya – Dipòsit legal B-5.686-2008