Publicació trimestral d'AQU Catalunya

83

Octubre 2016

En primer lloc, gràcies a tots per venir.^* Avui és un dia de celebració. Commemorem vint anys de l'Agència, d'AQU Catalunya. Una bona iniciativa dels qui llavors tenien a Catalunya la responsabilitat sobre universitats: el conseller Trias i el comissionat Albaigés, que van saber convèncer el president Pujol perquè el Govern de Catalunya creés aquesta institució, pensada per a la millora del sistema universitari català.

Començaré explicant una anècdota. Fa uns quants anys, sent encara rector de la Universitat Pompeu Fabra, era de viatge en algun lloc d'Itàlia i tenia una connexió a l'aeroport de Fiumicino, a Roma. Allí, esperant també una connexió cap a Sardenya, em vaig trobar l'abat de Montserrat, dom Josep Maria Soler, i el seu secretari. Coneixia l'abat perquè dos anys abans havíem signat un conveni per fer possible que un investigador nostre, especialista en papirologia, catalogués i digitalitzés els valuosos papirs del seu fons preciosíssim, inaugurat pel pare Bonaventura Ubach, l'impulsor de la traducció catalana moderna de la Bíblia. L'abat ens va convidar a dinar al refectori de Montserrat, en silenci, escoltant la lectura diàfana del novici que ara li feia de secretari —i que, casualitats de la vida, havia estat alumne meu a les aules de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona—, mentre alguns monjos —entre els quals aquell dia hi havia el pare Hilari Raguer, que tant ha fet pel coneixement de la història contemporània a Catalunya— servien el dinar i retiraven els plats. A l'aeroport també vam dinar plegats una mica de pasta en algun lloc de Fiumicino. Mentre esperàvem l'avió, li vaig demanar on anaven i què havien de fer a Sardenya. Em va dir que anaven a visitar una abadia benedictina a Sicília i, si no ho recordo malament, a una celebració religiosa a l'Alguer. Encuriosit, els vaig demanar en què consistia la visita, i m'explicà que a l'orde benedictí tenen establert un sistema de visites canòniques per determinar que les abadies fan la funció que els és pròpia. Les abadies saben amb antelació que seran visitades i fan un informe previ en què valoren la seva feina: els treballs al camp, els tallers, la vida conventual, la situació econòmica i també el desenvolupament dels estudis que realitzen alguns monjos. S'entrevistaven amb l'abat i amb tots els monjos. Amb aquesta informació, redactaven un conjunt de recomanacions que enviaven als responsables del capítol general de l'orde.

Com podeu imaginar, vaig pensar en l'avaluació de les agències de qualitat i en totes les semblances. No hem descobert res de nou amb aquesta pràctica que creiem moderna, ja que és una pràctica que ve de lluny, establerta al segle XIII de manera regular al Concili del Laterà i enfortida pel Concili de Trento. Després vaig recordar que, a la coneguda obra d'Umberto Eco El nom de la rosa, l'abadia benedictina, que és la protagonista de la novel·la, rep la visita apostòlica d'uns monjos dominics —la visita d'avaluació—, ordenada pel Papa, enmig d'assassinats, heretgies i altres dissortades peripècies.

I, si voleu una versió nostrada del tema, podeu llegir el que un visitador castellà, fra Tomás Gómez, va deixar escrit al segle XVII de la seva visita al monestir benedictí més important llavors del País Valencià, el monestir de la Valldigna, i que no fa gaire va editar la Universitat de València. Hi trobareu algunes qüestions que us resultaran familiars, inclosa la incomprensió castellana per algunes pràctiques que es feien de manera diferent a la Corona d'Aragó, com quan ara alguns avaluadors de fora de Catalunya no acaben d'entendre que els nostres professors agregats són professors permanents, per exemple.

Bé, recordo això perquè aquestes funcions de les visites canòniques són les que té confiades AQU Catalunya:

• la verificació i l'acreditació dels títols camí d'una avaluació institucional,
• l'acreditació de les persones candidates a professors, i —no hem d'oblidar-ho—
• la generació de coneixement, com ara l'estudi triennal de la inserció professional dels graduats.

Exercint les tasques d'avaluació des del començament, quan no hi havia cap obligació legal, vull pensar que l'Agència ha contribuït fonamentalment de tres maneres a la millora del sistema universitari català.

La primera contribució ha estat introduir mecanismes raonables per tal que cada universitat, de manera autònoma, decideixi la seva estratègia per oferir un ventall d'estudis, atractiu i funcional alhora, per a les necessitats del país. I també clarificar quins estàndards mínims es requereixen per esdevenir membre del professorat universitari. Crec que això s'ha fet, malgrat algunes dificultats, amb credibilitat i generant un consens més que raonable.

La segona contribució, força important, és que ha ajudat a generar l'espai universitari de Catalunya. Un espai propi, amb un perfil propi, cada vegada més reconegut internacionalment. L'Agència sempre ha tingut clar que les protagonistes d'aquest procés han estat les dotze universitats catalanes, que, liderades pels seus rectors i els seus governs, han trobat la manera de caminar plegades. I també hi ha ajudat el Govern de la Generalitat, que ha comprès la importància, més enllà de les legítimes polítiques de partit, de la continuïtat que li cal a la política universitària i a l'Agència. Des del començament, amb el govern Pujol, el conseller Trias i els comissionats Albaigés i Mas-Colell, i després el conseller Mas-Colell; amb el govern Maragall, el conseller Solà, molt breument el conseller Balcells, el conseller del Pozo i el secretari Prats; amb el govern Montilla, el conseller Huguet i els secretaris Palmada i Majó; amb el govern Mas, altra vegada el conseller Mas-Colell i els secretaris Castellà i Jofre; i, fins avui, amb el govern Puigdemont, el conseller Baiget, que clourà l'acte, i el secretari Navarro.

Deixeu-me destacar la tasca del conseller Mas-Colell, que és qui més temps ha tingut aquesta responsabilitat en aquests vint anys. És qui ha posat les bases del sistema universitari i de recerca a Catalunya i, a més a més, ha oficialitzat l'Agència, primer amb la Llei d'universitats de Catalunya, aprovada pel Parlament el 2013, i després amb la Llei de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, l'any 2015. Això ha permès que la intel·ligència i la sensibilitat dels meus predecessors a la presidència —Serra Ramoneda i Prats—, acompanyades de l'enorme feina i la visió dels directors —Serrat, Rauret, Bará, Ferré i l'actual, el meu amic Casadesús—, hagin dut AQU Catalunya fins on és ara.

Avui la professora Gemma Rauret, que en fou directora durant gairebé una dècada (vuit anys i mig), que en va saber construir els fonaments i, per tant, ànima d'aquesta institució, ens impartirà una conferència titulada "Vint anys amb la qualitat en el punt de mira".

Però AQU Catalunya no tan sols és una agència reconeguda internament, sinó també internacionalment, com ho demostra el fet que avui ens acompanya la presidenta de la INQAAHE —l'associació mundial d'agències, de la qual des del 2013 AQU Catalunya n'exerceix el secretariat—, la presidenta Karakhanyan, qui ens impartirà la conferència titulada "Agenda for Quality Assurance in a Change Context: Relevance, Efficiency and Meaningful Impact".

La tercera contribució d'AQU Catalunya és la relacionada amb la preservació i la millora de la qualitat. Quan, fa ja també vint anys, vaig obtenir la meva càtedra a la Universitat de Girona, a la primera inauguració de curs a què vaig assistir, el rector Nadal, que feia uns discursos retòricament impecables, si bé una mica llargs, es preguntava com a motto retòrica del seu discurs: "Quin és el foc que abranda els nostres cors?" I deixava la pregunta sense resposta, fins que va acabar dient: "El foc que abranda els nostres cors són els estudiants." Perquè el sentit que té la millora de la qualitat és aquest: ho fem pels nostres estudiants!

Arribats aquí, res de tot això no seria possible sense els magnífics vicerectors i vicerectores i personal tècnic de Qualitat de les universitats catalanes, ni sense els tècnics de la Secretaria d'Universitats i Recerca. Moltes gràcies a tothom pel vostre suport durant tots aquests vint anys en què sempre hem anat de la mà.

El camí recorregut s'ha fet amb la col·laboració dels experts avaluadors d'aquí i de fora, que fan una feina excel·lent. A ells els hem d'agrair el seu bon criteri i saber fer. Agraïment que s'ha de fer extensiu a la presidència de les comissions d'avaluació. Concretament, als presidents de les comissions d'avaluació del professorat, la CAR i la CLiC, com les coneixem: el professor Rodés i, ara, el professor Torner, i les professores Garcia-Milà i Hernanz i el professor Nogué. En el cas de les titulacions, als presidents de la Comissió d'Avaluació de la Qualitat, que han estat els directors de l'Agència.

Però permeteu-me tenir una deferència especial al grup de persones entusiastes que formen l'equip humà que és l'Agència, que enguany gestionen més de cinc-centes avaluacions de títols diversos i més de dues mil avaluacions de professorat, que preparen la realització de les enquestes d'inserció laboral i que gestionen nombrosos projectes internacionals. Durant aquests últims anys, dirigits amb aquesta mescla d'intel·ligència institucional i sornegueria empordanesa pel professor Martí Casadesús, el personal d'AQU Catalunya ha fet la meva feina plàcida i plena de compensacions. I per això vull anomenar-los tots.
En el marc de la verificació i l'acreditació, vetllant per la qualitat de les titulacions i que les universitats rebin puntualment les nostres visites: Josep Manel Torres, Carme Edo, Cati Cazalla, Albert Basart, Esther Adot, Eva Benito, Anna Garcia, Carlota Manzanares, Marta Cañizares, Anna Garriga i Béatrice Joanny.

Teixint el coneixement del sistema universitari català amb les dades de les enquestes d'inserció laboral i de satisfacció dels graduats: Anna Prades i Lorena Bernáldez.

En l'esfera internacional, tot gestionant projectes i exportant AQU Catalunya al món: Josep Grifoll, Esther Huertas, Maria Àngels González i Roger Roca.

Treballant per fer senzill un procés d'avaluació del professorat: Esteve Arboix, Núria Márquez, Maria Àngels Hernández, Rocío Torres, Gloria Zurita, Griselda Rivilla, Noèlia Grifo i Georgina Carbó.

Per donar suport a UNEIX, un dels puntals de la informació del sistema universitari català: Carina Álvarez i Raquel Barandalla.

Perquè la informàtica estigui sempre a punt: David Gassiot, Oriol Sala, Maribel Quirós, Albert Sanjuan i Albert Palau.

A Administració, perquè els números quadrin: Carme Pérez, Sònia Parellada, Erica Sereno, Òscar Vives i els becaris, l'Estefania i l'Adrià.

Per difondre el que fem i com ho fem, a Comunicació: Concepción Herruzo i Àgata Segura.

A l'assessoria jurídica, on no se'ls escapa cap expedient: Jordi Escolar, Sílvia Maldonado i la becària, la Bianca.

Fent rutllar tota la maquinària del sistema de garantia de la qualitat i de la seguretat de la informació: Núria Comet i el becari, l'Hamzà.

Suportant, en els dos sentits de la paraula, les tasques de la direcció: Maria Giné, Carme Torrente i Montse Blanco.

Cal afegir, per acabar, la important tasca dels col·laboradors d'AQU Catalunya: Joan Bravo, Sebastián Rodríguez, Miquel Vidal, Salvador Gascón i Maria Jesús Guardiola.

Tots ells són AQU Catalunya, el canemàs de l'Agència, el seu teixit íntim. Com diu el poeta Miquel Martí i Pol, "Qui, sinó tots, i cadascú per torna...?". Sense ells no hauríem fet vint anys. I ells viuen el dia a dia, maldant per fer el que han de fer enmig d'una normativa encotilladora que, de vegades, ho impedeix.

Fa uns quants dies l'Acadèmia Sueca va premiar amb el Nobel de Literatura el cantant Bob Dylan —vull advertir que, malgrat la polèmica, a mi, que sóc un persistent lector de poesia, el premi a Dylan em sembla bé—, i Dylan en un vers d'una cançó preciosa canta: "To live outside the law, you must be honest."

I això descriu el que massa vegades ens passa. I també ens passa —i això no ho diu Dylan— una cosa que encara és més difícil, potser, i té més mèrit, allò pel qual, amb esforç, maldem a totes hores: "To live inside the law, you must be honest."

Moltes gràcies! 

^* Ponència de benvinguda a l'acte de celebració dels 20 anys d'AQU Catalunya