Publicació trimestral d'AQU Catalunya

83

Octubre 2016

Durant l'any 2015 AQU Catalunya va realitzar una enquesta sobre l'ocupabilitat i les competències dels metges interns residents (MIR) i una altra sobre l'ocupabilitat i les competències dels graduats recents en Infermeria. Totes dues enquestes són fruit d'un treball de camp en què el Departament de Salut de la Generalitat ha col·laborat en el disseny de la mostra de participants. En el cas dels metges, l'enquesta es va adreçar a caps de servei de centres hospitalaris i a directors d'equips d'atenció primària, mentre que, en el cas dels infermers, es va adreçar a directors i supervisors d'infermeria d'hospitals i d'atenció primària.

L'àmbit sanitari té la peculiaritat que els graduats incorporats recentment a la vida laboral acostumen a ser professionals en formació com a futurs especialistes que segueixen un sistema d'aprenentatge pràcticament reglat. És el cas dels MIR, que també s'està estenent aquests darrers anys als estudis d'Infermeria. Això fa que l'opinió dels caps responsables, en el cas dels metges, estigui mediatitzada pel fet que es tracta d'un personal no seleccionat per les mateixes institucions i sotmès a un ritme de treball que es complementa amb la formació. En el cas dels infermers, l'opinió està més clarament relacionada amb la valoració d'un professional acabat d'incorporar.

Segons l'opinió dels metges, destaca en positiu el bon nivell de professionalitat amb què els residents s'incorporen i la manera com assumeixen els rols de col·laborador, com a persona que necessàriament forma part d'un equip, i de comunicador. Cal subratllar que els responsables consideren que els metges residents són bons en la tasca de relacionar-se i tractar amb pacients i familiars, un fet que en estudis realitzats a professionals no acostuma a destacar; per això considerem que aquí hi ha terreny per investigar com s'articula el desenvolupament professional al llarg del temps, atès que es van perdent aquestes competències essencials. A més a més, s'observa que aquesta professionalitat es fa palesa pel bon nivell de resolució dels problemes que afronten i pel bon maneig de les tecnologies de la informació.

D'altra banda, però, es constata que els residents tenen mancances en allò que cal esperar per la seva situació de professionals acabats d'incorporar al sistema sanitari: coneixement de com funciona i s'estructura el sistema de salut del país, capacitat d'innovació, habilitats per fer recerca i interpretar els resultats que se'n deriven, i gestió de la incertesa per mitjà de les estratègies de gestió clínica. Per al sistema sanitari són molt importants aquestes opinions, ja que demostren que, a grans trets, es tracta de competències no gaire considerades en el període de formació com a futurs especialistes. Caldrà, doncs, dissenyar activitats d'aprenentatge en aquestes matèries que es complementin amb la formació més rigorosament clínica que els residents reben durant el període de formació.

En el cas de l'enquesta d'opinió sobre les competències dels graduats recents en Infermeria, s'ha de destacar, en primer lloc, que els responsables consideren, en general, que els infermers que s'incorporen al món laboral estan ben formats i tenen un bon nivell competencial. Crida l'atenció, de tota manera, que no hi ha una valoració especialment positiva del Grau respecte de la Diplomatura anterior. Això ens hauria de dur a reflexionar sobre la idoneïtat amb què s'han estructurat els continguts a l'hora d'augmentar considerablement el temps de formació i, fins i tot, sobre la bondat, que tots hem assumit com a evident, d'aquest augment de temps per assolir millors nivells de professionalitat.

Des del nostre punt de vista, en el futur caldria repensar la durada de la formació reglada en les professions sanitàries. Si sumem els períodes de grau i d'especialització, ens n'anem a sis anys en el cas d'Infermeria i a onze en el cas de Medicina. En un moment en què tothom ha assumit la continuïtat en la formació, de manera que no hi ha dubte que els professionals continuen aprenent al llarg de tota la vida laboral, sembla que estem endarrerint excessivament el temps d'incorporació al treball.

D'altra banda, sembla que els mestratges professionalitzadors tenen una alta valoració, cosa que ens ha de dur a pensar també sobre la manera com es desenvolupen les especialitats infermeres. Hem de creure que el nivell competencial d'un infermer especialista serà superior al d'un infermer amb un mestratge, encara que no n'hi ha prou amb la creença i caldrà constatar-ne l'evidència en un futur immediat.

Finalment, a tall de recomanació, sembla important que, en el futur, la formació dels infermers aprofundeixi en la lectura crítica de la recerca, que els permeti actuar amb el màxim d'evidència científica, i també en l'augment de la capacitat resolutiva de la pròpia pràctica professional. Deixem per al debat si es tracta de competències que es podrien assolir estructurant el Grau d'una altra manera o que s'haurien de desplegar clarament durant els anys d'especialització.

Com a resum i cloenda d'aquestes breus línies de valoració de les enquestes, podem dir que el més destacat, en el cas de Medicina, és que des del Departament de Salut hem de millorar l'aprenentatge per part dels residents d'aquelles competències que en diem transversals (gestió clínica, coneixement del sistema, bioètica, recerca, innovació...), mentre que, en el cas d'Infermeria, segurament cal repensar l'estructura de continguts del Grau i la seva relació amb les competències que formaran part de les diferents especialitats que s'estan començant a configurar.