40
Gener 2009
EDITORIAL
El procés de Bolonya més enllà del 2010 (a l'espera de la declaració de ministres responsables d'educació superior de Louvain-la-Neuve, 2009)
Javier Bará Temes - Director d'AQU Catalunya
El procés de construcció de l'EEES, o procés de Bolonya, posat en marxa el 1999 amb els objectius d'harmonitzar i de fer comparables i compatibles els estudis universitaris a Europa, culminarà el seu desplegament l'any 2010 amb la implicació de 46 països. Aquesta culminació no representa més que el principi de compliment dels objectius previstos, objectius que al llarg dels anys s'han anat ampliant i enriquint amb els comunicats biennals successius dels ministres competents a Lisboa, Berlín, Bergen i Londres, i, els pròxims dies 28 i 29 d'abril, a Louvain-la-Neuve.
En aquestes circumstàncies, s'han fet evidents un important nombre de dimensions o aspectes que mereixen propostes concretes i als quals, d'acord amb esborranys consultats, probablement els ministres es refereixin en el seu comunicat, com ara l'avenç des de la garantia de la qualitat a la consecució de nivells d'excel·lència, l'aprenentatge al llarg de la vida, el repte demogràfic i la dimensió social que reclama un accés equitatiu i un progrés satisfactori en una educació superior de qualitat elevada per a tot l'espectre social i d'edats. Queda també molt a fer en relació amb el desplegament del recent marc europeu de qualificacions (2005) i la seva incorporació a les normatives nacionals (recordem, per exemple, que el marc espanyol de qualificacions per a l'educació superior, MECES, està encara per establir), i pel que fa a l'aprofundiment de la internacionalització i la mobilitat d'estudiants i professorat.
Una part important del creixement de l'EEES ha estat la que fa referència a la garantia de qualitat, en paral·lel amb el creixement del nombre i la varietat d'agències a Europa, l'adopció dels estàndards i recomanacions d'ENQA (2005) i, finalment, la creació del registre europeu d'agències de qualitat, EQAR (2008).
En aquest àmbit, que és el propi d'AQU Catalunya i el que ha d'imprimir caràcter a aquest butlletí, és obligat referir-se a ENQA, agent important en l'activitat de garantia de qualitat i en la seva evolució i millora. Aquesta organització, que reconeix i posa en primer pla l'autonomia de les universitats i el seu paper principal en la garantia de qualitat, fa èmfasi en aquests moments en la diversitat europea com a herència cultural, i així ho transmet als ministres europeus per tal que ho tinguin en consideració en la propera declaració; els processos de garantia de qualitat han de ser flexibles, han de respectar aquesta diversitat i les diferents legislacions, que requereixen diferents aproximacions, i han d'evitar caure en la temptació de models únics.
ENQA fa referència a la importància del desplegament del marc europeu de qualificacions, al risc de burocratització o processos desproporcionats per als efectes cercats (incompliment del fitness for purpose principle) i a la necessitat d'incloure progressivament els resultats de l'aprenentatge dels estudiants en els processos d'acreditació.
També ENQA considera necessari aclarir la distribució de rols i responsabilitats dels diferents agents implicats: institucions d'educació superior, governs i agències de qualitat. I, en particular, fa referència a una lliçó apresa: la necessitat d'un equilibri sòlid entre els processos interns (els que duen a terme les mateixes universitats) i externs (els que duen a terme les agències).
Finalment, cal fer esment d'un tema d'actualitat i preocupació creixent: l'augment del nombre d'agents que proporcionen informació sobre l'educació superior en l'EEES sense haver explicitat els seus objectius ni la seva aproximació metodològica. En particular, la proliferació de rànquings o lligues en què s'ordenen institucions universitàries segons la seva "qualitat", en molts casos duts a terme per mitjans de comunicació de gran difusió i, per tant, potencialment amb un efecte molt important sobre la societat, especialment els estudiants i les seves famílies. Les agències de qualitat europees sempre s'han mantingut al marge d'aquests exercicis extraordinàriament simplificadors, però l'interès que desvetllen i la seva multiplicació poden requerir alguna intervenció emparada pels ministres.
Quedem, doncs, a l'espera de la declaració.
En aquestes circumstàncies, s'han fet evidents un important nombre de dimensions o aspectes que mereixen propostes concretes i als quals, d'acord amb esborranys consultats, probablement els ministres es refereixin en el seu comunicat, com ara l'avenç des de la garantia de la qualitat a la consecució de nivells d'excel·lència, l'aprenentatge al llarg de la vida, el repte demogràfic i la dimensió social que reclama un accés equitatiu i un progrés satisfactori en una educació superior de qualitat elevada per a tot l'espectre social i d'edats. Queda també molt a fer en relació amb el desplegament del recent marc europeu de qualificacions (2005) i la seva incorporació a les normatives nacionals (recordem, per exemple, que el marc espanyol de qualificacions per a l'educació superior, MECES, està encara per establir), i pel que fa a l'aprofundiment de la internacionalització i la mobilitat d'estudiants i professorat.
Una part important del creixement de l'EEES ha estat la que fa referència a la garantia de qualitat, en paral·lel amb el creixement del nombre i la varietat d'agències a Europa, l'adopció dels estàndards i recomanacions d'ENQA (2005) i, finalment, la creació del registre europeu d'agències de qualitat, EQAR (2008).
En aquest àmbit, que és el propi d'AQU Catalunya i el que ha d'imprimir caràcter a aquest butlletí, és obligat referir-se a ENQA, agent important en l'activitat de garantia de qualitat i en la seva evolució i millora. Aquesta organització, que reconeix i posa en primer pla l'autonomia de les universitats i el seu paper principal en la garantia de qualitat, fa èmfasi en aquests moments en la diversitat europea com a herència cultural, i així ho transmet als ministres europeus per tal que ho tinguin en consideració en la propera declaració; els processos de garantia de qualitat han de ser flexibles, han de respectar aquesta diversitat i les diferents legislacions, que requereixen diferents aproximacions, i han d'evitar caure en la temptació de models únics.
ENQA fa referència a la importància del desplegament del marc europeu de qualificacions, al risc de burocratització o processos desproporcionats per als efectes cercats (incompliment del fitness for purpose principle) i a la necessitat d'incloure progressivament els resultats de l'aprenentatge dels estudiants en els processos d'acreditació.
També ENQA considera necessari aclarir la distribució de rols i responsabilitats dels diferents agents implicats: institucions d'educació superior, governs i agències de qualitat. I, en particular, fa referència a una lliçó apresa: la necessitat d'un equilibri sòlid entre els processos interns (els que duen a terme les mateixes universitats) i externs (els que duen a terme les agències).
Finalment, cal fer esment d'un tema d'actualitat i preocupació creixent: l'augment del nombre d'agents que proporcionen informació sobre l'educació superior en l'EEES sense haver explicitat els seus objectius ni la seva aproximació metodològica. En particular, la proliferació de rànquings o lligues en què s'ordenen institucions universitàries segons la seva "qualitat", en molts casos duts a terme per mitjans de comunicació de gran difusió i, per tant, potencialment amb un efecte molt important sobre la societat, especialment els estudiants i les seves famílies. Les agències de qualitat europees sempre s'han mantingut al marge d'aquests exercicis extraordinàriament simplificadors, però l'interès que desvetllen i la seva multiplicació poden requerir alguna intervenció emparada pels ministres.
Quedem, doncs, a l'espera de la declaració.
Via Laietana, 28, 5a planta 08003 Barcelona. Tel.: +34 93 268 89 50
© 2009 AQU Catalunya – Dipòsit legal B-5.686-2008
