Amb aquest article tanquem una sèrie de tres notícies en què hem presentat el procés d’adaptació de la Comissió d’Avaluació de la Recerca (CAR) de l’Agència als canvis que la Llei orgànica del sistema universitari (LOSU) ha comportat en matèria d’acreditació del professorat. En un primer article vam exposar els principals canvis que la LOSU incorporava als processos d’acreditació del professorat respecte de la Llei d’universitats de Catalunya (LUC); en una segona nota vam explicar el procés que la CAR ha seguit per adaptar els seus criteris, i, finalment, en aquesta columna presentem les característiques principals dels nous criteris d’acreditació.
Abans d’entrar en detalls concrets sobre els nous criteris, convé destacar que l’avaluació de l’activitat acadèmica dels investigadors i investigadores ha estat objecte d’un debat, inicialment acadèmic, que requeria millorar el mètode d’avaluació mitjançant la incorporació d’altres dimensions més enllà de la dimensió investigadora. Així, iniciatives com ara la Declaració de San Francisco sobre l’Avaluació de la Recerca (DORA), el Manifest de Leiden o la Coalició per a l’Avenç de l’Avaluació de la Recerca (CoARA) plantegen la necessitat d’avançar cap a models més holístics o multidimensionals. La LOSU ha incorporat en la seva lògica aquests debats i demana a les agències d’acreditació que es modifiquin els processos d’acreditació prèvia del professorat.
Cal assenyalar que la CAR participa de la visió que l’avaluació de l’activitat del personal docent i investigador s’ha d’abordar d’una manera diferent. Per aquesta raó, en línia amb totes aquestes iniciatives, s’incorporen a l’acreditació del professorat, a més de les activitats de recerca, les docents, de transferència de coneixement i l’experiència professional fora de les institucions acadèmiques. Els criteris i la tipologia de les contribucions que s’han d’avaluar s’amplien i es fan més plurals i contextualitzats a cada àmbit de coneixement. S’introdueixen elements d’avaluació qualitativa dels mèrits docents i de recerca i, si escau, de transferència de coneixement. I, finalment, en l’avaluació de la recerca es reconeix explícitament la rellevància local, el pluralisme lingüístic, l’accés obert a dades i publicacions científiques i la interdisciplinarietat. Ara bé, convé tenir present que la CAR ha de donar resposta a un mandat llegat que és l’acreditació, un concepte que consisteix a escatir si l’activitat de recerca de les persones sol·licitants assoleix el nivell necessari per rebre l’acreditació corresponent per poder accedir als processos selectius —els concursos— que corresponen a les institucions d’educació superior, que són les que aproven les convocatòries de professorat, defineixen els requisits d’experiència, especialitat i capacitat desitjats i seleccionen les persones que s’adeqüen millor als perfils convocats.
Així, des de l’aprovació de la LOSU, la CAR ha estat treballant intensament en l’adaptació dels criteris d’acreditació del professorat per poder respondre al compromís adoptat davant dels nostres rectors i rectores de poder encetar el "nou règim" d’acreditacions a començaments del 2025.
Un debat a fons
El camí per arribar a aquesta nova proposta de criteris ha estat llarg i intens. El que podem afirmar és que el document ha estat debatut i revisat en detall —de fet, hi ha hagut 18 versions del document—. En aquest camí, cal destacar com a fita rellevant el procés de consulta pública —era la versió número 12 del text— que vam dur a terme al setembre. Arran d’aquesta consulta s’han revisat a fons les seccions relacionades amb la transferència de coneixement i tecnologia, l’activitat professional i la ponderació de l’activitat docent. Aprofitem aquestes línies per donar les gràcies a les persones que, a títol individual o en representació de col·lectius, ens han fet arribar a les gairebé dues-centes aportacions. Per fer la proposta final, la CAR ha tingut en compte, a banda de les aportacions rebudes en la consulta pública, la legislació vigent, els criteris per a l’acreditació de recerca i els de recerca avançada establerts anteriorment per la CAR i els seus resultats.
Segons el calendari d’aplicació, es preveu que el febrer sigui l’últim mes en què es puguin demanar les acreditacions de recerca i de recerca avançada vigents actualment i que durant el mes de març s’adaptin els procediments i les aplicacions als nous criteris perquè a l’abril s’obri la convocatòria amb els nous criteris.
Quines són les principals novetats d’aquests nous criteris?
En primer lloc, cal explicar que la CAR s’ha dotat d’uns criteris generals que seran comuns per a totes les comissions i d’uns criteris específics per a cadascun dels àmbits de coneixement.
Pel que fa als criteris generals, l’avaluació es basa en tres dimensions principals: la recerca i la transferència, la docència universitària i el lideratge científic i de gestió (només per a catedràtics). Aquí apareix una de les principals novetats respecte de l'"antic règim" establert per la LUC i és la incorporació de la dimensió docent a la lògica de les acreditacions. Fins ara les acreditacions d’AQU Catalunya eren exclusivament de recerca (professorat agregat) i de recerca avançada (catedràtic/a).
Els criteris incorporen els nous barems de puntuació. L’acreditació serà favorable si s’obtenen almenys 50 punts en cadascuna de les dimensions. Això és rellevant perquè per poder disposar de les noves acreditacions caldrà superar de manera independent cadascuna de les dimensions avaluades i no es poden establir compensacions entre les dimensions.
Pel que fa a la dimensió de recerca i transferència, la CAR ha fet una proposta per avaluar, d’una banda, l’activitat de recerca i, de l’altra, la transferència de coneixement i tecnologia i l’activitat professional. L’avaluació de l’activitat de recerca inclou l’avaluació dels resultats de recerca (principalment les publicacions científiques), la participació en projectes competitius, les estades de recerca i internacionalització. Aquesta avaluació no presenta grans canvis respecte de la tradició de la CAR. Així, es reitera el missatge que la qualitat preval per sobre de la quantitat d’aportacions.
En canvi, la CAR ha modificat substancialment la seva aproximació envers l’avaluació de la transferència de coneixement i tecnologia i l’activitat professional. Així, més enllà de les patents, també es reconeixen els contractes i convenis de transferència que formalitzin l’intercanvi d’experteses, habilitats o resultats de recerca entre institucions, empreses o persones, així com els models d’utilitat i la resta d’acords legals que regulin la cessió de coneixements tecnològics, programari i maquinari, disseny de productes, innovacions, etc. També s’inclouen activitats que fomentin la divulgació i la cultura científica, la reflexió sobre el paper de la ciència, la tecnologia i la innovació en la societat actual —com ara publicacions, conferències, exposicions, audiovisuals, col·laboració amb mitjans de comunicació, assessorament legislatiu, ponències de lleis i altres activitats amb valor social, artístic i cultural—, i promoguin que la ciència i la innovació siguin obertes i inclusives.
Segons el calendari d’aplicació, es preveu que el febrer sigui l’últim mes en què es puguin demanar les acreditacions de recerca i de recerca avançada vigents actualment i que durant el mes de març s’adaptin els procediments i les aplicacions als nous criteris perquè a l’abril s’obri la convocatòria amb els nous criteris
Pel que fa a l’experiència professional, es valora l’activitat professional que estigui relacionada directament amb l’àmbit d’especialització de la persona sol·licitant i que no s’hagi dut a terme de manera simultània a la seva activitat a temps complet a la universitat. La incorporació d’aquest element ha de permetre facilitar l’acreditació de perfils acadèmics més plurals i, de retruc, contribuir a ampliar el nombre de persones acreditades en aquells àmbits que en tenien un nombre més baix —definits per la CAR com a àmbits singulars—, com ara Infermeria o algunes àrees d’Educació.
La docència universitària és l’altra "gran novetat" i el canvi més destacat dels nous criteris. Efectivament, s’incorporen aspectes de "quantitat" docent, però sobretot de "qualitat" docent. S’inclou la trajectòria docent, la innovació docent i els resultats de les avaluacions universitàries i es prioritza la diversitat d’assignatures, la impartició en diferents idiomes i la direcció de treballs acadèmics (TFG i TFM).
Com a norma general, les persones sol·licitants han d’aportar com a evidència de la qualitat de l’encàrrec docent dut a terme les avaluacions positives de la seva docència fetes per les seves universitats mitjançant un manual d’avaluació docent certificat per AQU Catalunya o per programes anàlegs (per exemple, DOCENTIA) de la resta d’agències membres de la Xarxa Espanyola d’Agències de Qualitat Universitària (REACU). Les persones que han desenvolupat la seva carrera docent a les universitats del sistema universitari de Catalunya (SUC) han de demanar primer l’avaluació dels mèrits docents a les seves universitats respectives i aportar la certificació/resolució del resultat d’aquesta avaluació.
Sorgeix aquí un canvi rellevant en el context del sistema universitari de Catalunya i és el fet que les avaluacions docents actuals —principalment orientades a l’avaluació per al quinquenni docent— adquireixen una nova dimensió. Aquí caldrà una actuació conjunta per part de tots els agents —Govern, universitats i Agència— per donar un nou impuls als manuals d’avaluació docents de les universitats catalanes.
L’altra dimensió d’avaluació correspon al lideratge científic i de gestió, que es reserva únicament als catedràtics i catedràtiques. Aquí es valoren activitats com la direcció de grups de recerca, la gestió acadèmica, la direcció de tesis de joves investigadors i els reconeixements en organitzacions científiques.
Els principis rectors de l’activitat d’acreditació de la CAR seguiran essent els de transparència, imparcialitat i rigor acadèmic, la no-discriminació i la confidencialitat, i el compliment de normatives vigents i l’ètica professional.
Quant als requisits d’admissió, a banda de disposar del títol de doctor/a, hi ha una novetat important pel que fa a la mobilitat acadèmica postdoctoral: s’estableix com a requisit una estada mínima de nou mesos en institucions diferents de la institució on es va presentar la tesi en la qual s’han de dur a terme activitats de recerca o docència i, si escau, de transferència i intercanvi de coneixement.
Les avaluacions docents actuals adquireixen una nova dimensió. Aquí caldrà una actuació conjunta per part de tots els agents —Govern, universitats i Agència— per donar un nou impuls als manuals d’avaluació docents de les universitats catalanes
També s’estableix com a requisit el fet de disposar d’una experiència docent. En el cas de professorat agregat són 4 anys d’experiència docent a temps complet (o equivalent) i 30 crèdits ECTS impartits; i en el cas dels catedràtics, 10 anys d’experiència i 140 crèdits ECTS impartits. També cal explicar que els criteris incorporen excepcions al requisit d’activitat docent mínima per a les persones que acreditin resultats de recerca excepcionals.
Altres aspectes rellevants que cal tenir en compte en aquesta nova etapa de les acreditacions són, per exemple, la incorporació de la "narrativa de l’activitat". En aquest sentit, a banda de la informació quantitativa i bibliomètrica tradicional, les persones sol·licitants poden incloure una narració qualitativa de les seves contribucions per contextualitzar-ne la rellevància; també cal destacar que es garanteix la igualtat d’oportunitats mitjançant l’ajustament de les exigències segons les circumstàncies personals (com ara permisos de maternitat/paternitat) per a trajectòries professionals diverses.
Per acabar, aquest darrer any ha estat intens a causa de la posada en marxa de les noves acreditacions. Encara hi ha aspectes en curs d’adaptació, com els formats de currículum que les persones han de presentar. En aquest aspecte hem començat el treball per poder fer —tal com mana la LOSU— una avaluació tan simplificada com sigui possible, aprofitant la informació dels repositoris institucionals.
Els nous criteris ja són aquí. Ara cal esperar que puguin contribuir a mantenir els estàndards de qualitat acadèmica a què ha d’aspirar el nostre sistema universitari. L’Agència, el conjunt del personal acadèmic i d’assessorament i els membres que constitueixen la CAR ens hi comprometem.