Mentre l'any acadèmic encara el seu tram final, ens apropem a l’obertura del període de preinscripcions universitàries dels graus, que tindrà lloc entre el 2 i el 26 de juny. Per aquest motiu, ara més que mai, cal fer èmfasi en el valor que té l’assegurament de la qualitat dels diversos tipus d’ensenyaments universitaris. Actualment, el nombre de titulacions universitàries que s’ofereixen a Catalunya és molt elevat: l’estudiantat té l’abast més de 1.500 programes oficials entre graus, màsters i doctorats.
Totes aquestes titulacions les imparteixen les dotze universitats públiques i privades que formen part del sistema universitari català (SUC), els centres que tenen adscrits o els centres que imparteixen ensenyaments artístics superiors. No obstant, entre tota aquesta oferta els estudiants també hi trobaran títols que no són oficials: és el que es coneix com a títols propis. Aquests títols propis, que sumen aproximadament també uns 1.500, poden ser d’universitats o centres catalans o poden ser de centres que imparteixen títols atorgats per institucions estrangeres i no homologables a títols oficials a Catalunya.
L’existència d’aquesta gran varietat d'oferta formativa fa molt convenient que, a l’hora d’escollir entre una titulació oficial i una de no oficial, els més de 90.000 alumnes que entraran a les universitats al setembre estiguin ben informats abans de prendre cap decisió, ja que triar un tipus de títol o l’altre té conseqüències importants tant a curt com a llarg termini. Les primeres conseqüències es poden observar mentre cursem el títol –en relació amb la qualitat del professorat i dels recursos que ofereixen les instal·lacions o de la qualitat de les matèries que s’hi imparteixen–, i les segones es presentaran en el futur, durant la carrera professional.
Què implica obtenir un títol oficial?
D’entrada, els títols oficials són vàlids tant a l’estat espanyol com dins de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), perquè tenen reconeixement oficial. Per aquest motiu, són imprescindibles per accedir a la major part de categories del cos funcionarial o laboral de l’administració pública, a professions regulades (advocacia, medicina, arquitectura, enginyeria industrial, etc.) o a un títol de doctorat, cosa que no permeten els títols propis. Els títols oficials els podem distingir de manera molt fàcil perquè estan inscrits al Registro de Universidades, Centros y Títulos (RUCT) i perquè es poden trobar al Canal Universitats i també a l’EUC Estudis. Si un títol de grau, màster o doctorat del sistema universitari català apareix en aquests buscadors, vol dir que és oficial. A més a més, el portal EUC Estudis també ofereix informació complementària a l’oficialitat, ja que aporta dades sobre la inserció laboral o satisfacció dels graduats i graduades amb cada títol.
Els avantatges que ofereixen els títols oficials es deuen principalment al fet que, des que es dissenyen, estan sotmesos a un control de qualitat extern per part d’agències d’avaluació com AQU Catalunya. Això, indefectiblement, implica que cursar una titulació oficial oferirà sempre més garanties pel que fa a la formació i al futur professional que cursar-ne una que no ha superat cap avaluació externa.
Un cop enteses les característiques dels títols oficials, quines particularitats tenen els altres? Doncs bé: els títols no oficials, que són els que condueixen a l'obtenció de títols propis, mai es tindran en compte com a requisit d’accés en oposicions o en concursos d'accés a l’administració pública, si bé sí que es poden tenir en compte com a formació contínua. A més, no són reconeguts dins l’EEES. També cal assenyalar que l’admissió a aquests títols és flexible i que, per tant, els requisits per estudiar-ne un depenen de cada centre.
Dues precaucions bàsiques
Primera. Per distingir uns títols dels altres és molt útil veure com es presenten a les webs dels centres que els imparteixen. Si s’ofereixen amb les nomenclatures "Grau en...", "Graduat/ada en...", "Màster universitari en..." i "Doctorat en...", es tracta de títols oficials. En canvi, els no oficials se solen oferir amb noms similars però que legalment no poden ser exactament iguals que els anteriors. Habitualment, se solen trobar així: "Grau propi", "Màster", "Màster en formació permanent", "Títol de màster", "Diploma d’especialització", entre d’altres.
Segona. En els títols propis, cal assegurar-se que el centre que els imparteix és un centre oficial i que està inscrit al Registro de Universidades, Centros y Títulos (RUCT). Els centres inclosos en aquest registre poden trobar-se en les categories següents:
- Centres acreditats institucionalment: ofereixen màximes garanties per part d’una agència de qualitat.
- Centres autoritzats: han estat avaluats per una agència de qualitat i compleixen uns estàndards bàsics.
- Centres que no apareixen al registre: no són centres oficials i són els que ofereixen una menor garantia de qualitat, ja que no compten amb cap mena d’evidència prèvia d’assegurament de la qualitat.
Trobareu tota aquesta informació ampliada aquí.
.jpg)