Publicació trimestral d'AQU Catalunya
El grau de feminització o masculinització de les titulacions pot influir en la percepció de la incorporació de la perspectiva de gènere, especialment en aspectes com la presència de dones referents i el tipus de continguts docents.
Des de fa una dècada, la perspectiva de gènere forma part del marc normatiu de la universitat catalana. L’any 2015 l’article 28.1 de la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva entre dones i homes va establir que tots els programes formatius universitaris havien d’incorporar aquest enfocament, tant en els continguts docents com en els processos d’assegurament de la qualitat. Aquesta mesura va contribuir a fer que la perspectiva de gènere deixés de ser només una declaració institucional i es convertís en un criteri de qualitat acadèmica.
En aquest context, AQU Catalunya va elaborar el Marc general per a la incorporació de la perspectiva de gènere en la docència universitària, que posteriorment es va integrar en les guies d’avaluació de verificació, modificació i acreditació de títols, així com en l’acreditació institucional.
Per conèixer fins a quin punt aquesta incorporació es reflecteix en l’experiència formativa superior, l’Enquesta de Satisfacció que AQU Catalunya duu a terme conjuntament amb les universitats catalanes va incloure, en l’edició del 2024, un mòdul específic i voluntari sobre perspectiva de gènere en la formació universitària.
Aquest mòdul inclou sis aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere, i els titulats i titulades en valoren el grau de satisfacció segons la seva experiència durant els estudis. Concretament, aquests aspectes són els següents: la capacitat de desenvolupar solucions professionals des de la perspectiva de gènere, el reconeixement de les aportacions a l’aula, la presència de dones referents en els continguts, la diversitat de gènere en la informació pública de la titulació, el caràcter inclusiu dels materials docents i la difusió del Pla d’igualtat i del protocol de prevenció de l’assetjament. Els resultats es van publicar recentment i els podeu trobar en aquest enllaç.
Tal com es veu a les figures 1 i 2, els resultats mostren una valoració global positiva sobre la incorporació de la perspectiva de gènere en la formació tant de graus com de màsters. En totes les afirmacions analitzades, més de la meitat dels titulats i titulades que participen en l’enquesta manifesten un nivell elevat de satisfacció.
L’aspecte més ben valorat és el reconeixement de les intervencions a l’aula: un 77 % dels titulats i titulades de grau i un 84 % dels de màster consideren que les seves aportacions han estat valorades pel professorat i pels companys i companyes. També obtenen resultats elevats la percepció de diversitat de gènere en la informació pública i el fet que el contingut i el llenguatge dels materials docents siguin inclusius i evitin estereotips.
En canvi, la difusió del Pla d’igualtat i del protocol de prevenció de l’assetjament i, sobretot, la capacitat de desenvolupar solucions des de la perspectiva de gènere són els aspectes amb més marge de millora. Aquest últim té una rellevància especial perquè està directament vinculat al procés d’ensenyament-aprenentatge i permet observar fins a quin punt aquesta perspectiva es tradueix en competències útils per a la pràctica professional.
Els resultats també mostren diferències segons l’àmbit de la titulació cursada. En els graus, els nivells més alts de satisfacció es registren en Educació, Intervenció social, Infermeria i Salut, i Psicologia i Teràpia. En els màsters destaquen especialment les Humanitats —sobretot Filosofia i Història, i Llengües i Literatura—, així com Economia, Empresa i Turisme.
En canvi, tant en graus com en màsters, els nivells més baixos de satisfacció es concentren en els subàmbits d’Enginyeries, especialment Arquitectura, Enginyeria de Construcció i Civil, i Tecnologies industrials.
Aquest patró suggereix que el grau de feminització o masculinització de les titulacions pot influir en la percepció de la incorporació de la perspectiva de gènere, especialment en aspectes com la presència de dones referents i el tipus de continguts docents.
Finalment, l’estudi també analitza si hi ha diferències entre homes i dones en la percepció del reconeixement de les aportacions a l’aula, com a possible aproximació al denominat síndrome de la impostora.
En aquest cas, els resultats indiquen que no hi ha diferències significatives estadísticament entre homes i dones en cap agrupació de titulacions del sistema universitari català, ni tan sols en els àmbits més masculinitzats.