Publicació trimestral d'AQU Catalunya
AQU Catalunya publica els resultats de l'estudi d'inserció laboral de graus, màsters i doctorats, amb més de 48.000 respostes de persones titulades del sistema universitari català.
Els tres estudis d'inserció laboral que AQU Catalunya elabora cada tres anys dibuixen un mateix patró: els estudis universitaris encara són una molt bona inversió. Tres anys després de titular-se, el 90,4 % de les persones graduades treballa, un percentatge que puja fins al 93,7 % en el cas dels màsters i fins al 95,7 % en el dels doctorats. La taxa d'atur dels tres col·lectius se situa a la ratlla —o per sota— del llindar de plena ocupació (5 %), molt lluny del 9,8 % del conjunt de la població catalana de 25 a 54 anys.
I no només tenen feina: treballen majoritàriament en ocupacions qualificades i vinculades als estudis. Tres de cada quatre persones graduades desenvolupen funcions específiques de la seva titulació, i gairebé set de cada deu titulades de màster fan funcions pròpies del màster cursat, amb una millora sostinguda respecte d'edicions anteriors.
| Graus | Màsters | Doctorats | |
|---|---|---|---|
| Contractes indefinits | 69,8 % | 71,2 % | 67,5 % |
| Guanys bruts mitjans mensuals | 2.569 € | 2.854 € | 3.325 € |
La qualitat de l'ocupació millora, sobretot per l'augment de l'estabilitat contractual: prop de 7 de cada 10 persones titulades de grau i de màster tenen contracte fix, un creixement generalitzat probablement vinculat a la reforma laboral del 2022. La contractació estable dels doctors i doctores també creix de manera sostinguda.
Els salaris nominals pugen en els tres nivells, però la inflació acumulada dels darrers anys n'erosiona el poder adquisitiu: les persones graduades encara no han recuperat el poder adquisitiu del 2011, el dels titulats de màster es manté pràcticament estable i el dels doctors i doctores ha perdut més de 400 euros des del 2020. Persisteixen, a més, diferències importants entre disciplines: a graus, el salari mitjà d'Enginyeries supera en 774 euros mensuals el d'Humanitats, l'àmbit que concentra sistemàticament els resultats més moderats en els tres nivells formatius.
Els tres estudis coincideixen: la resposta és que sí, i cada cop més.
A graus, la valoració de la formació rebuda obté el millor resultat de la sèrie històrica en pràcticament totes les competències. La fita més simbòlica és l'anglès: per primera vegada, les persones graduades aproven la formació rebuda en anglès.
Al màster, la formació s'ajusta globalment bé al mercat laboral: la majoria de les competències presenten dèficits reduïts entre el nivell assolit i la seva utilitat a la feina. L'anglès, tot i aprovar i ser una de les competències que més ha millorat respecte del 2023, encara és la que té més marge de millora. I una dada rellevant en un moment de diversificació de formats: la modalitat virtual prepara igual de bé que la presencial, ja que pràcticament no hi ha diferència en el nivell de formació rebut. La diferència més gran és en treball en equip i comunicació oral, en què la modalitat presencial o híbrida té puntuacions lleugerament superiors a la no presencial; per contra, l'expressió escrita és 0,5 punts superior en la formació no presencial.
Pel que fa al doctorat, les competències que s'hi desenvolupen són útils tant dins com fora del món acadèmic. A la universitat i als centres de recerca s'aprofiten amb més intensitat, però a l'empresa mantenen valoracions d'utilitat elevades, com el treball independent i autodirigit (8,3 sobre 10) o la capacitat de generar nou coneixement (7,6); només les competències més estrictament acadèmiques, com la redacció i publicació d'articles científics (6,2), hi perden pes.
La satisfacció amb la feina és alta en els tres col·lectius (entre el 7,9 i el 8,2 sobre 10), i la gran majoria tornaria a cursar els mateixos estudis. La intenció de repetir també creix amb el nivell formatiu: del 71 % als graus fins al 81,6 % als doctorats.
Cada estudi incorpora noves mirades sobre la realitat de les persones titulades:
Graus Dobles titulacions: doble valor? Per primera vegada, l'estudi analitza les persones titulades de dobles titulacions. Acostumen a tenir una millor ocupació i adequació que les titulades d'un grau bàsic. No obstant això, només un terç fa funcions específiques de les dues titulacions: el doble grau garanteix una feina alineada amb el grau, però rarament s'aprofiten plenament els dos perfils alhora. |
Màsters La presencialitat ja no és majoritària Menys de la meitat de les persones titulades (46 %) han cursat el màster en modalitat presencial. La formació híbrida (23 %) i la no presencial (32,5 %) guanyen pes, sobretot entre perfils amb més edat i trajectòria laboral. I la modalitat virtual prepara igual de bé que la presencial: pràcticament no hi ha diferències en el nivell de formació, amb un lleuger avantatge de la presencial o híbrida en treball en equip i comunicació oral, i de la no presencial en expressió escrita (+0,5 punts). |
Doctorats La salut mental, una alerta transversal El 37 % dels doctors i doctores declara haver patit depressió, ansietat crònica o altres problemes de salut mental durant el doctorat. La prevalença és més alta entre les dones (41 %, 10 punts més que els homes). |
Font: AQU Catalunya, estudi d'inserció laboral de màsters 2026. Si s'exclou la universitat virtual, la presencialitat encara és majoritària (prop del 60%) als centres presencials públics i privats.
La inserció laboral dels graduats i graduades de les universitats catalanes 2026
La inserció laboral dels titulats i titulades de màster de les universitats catalanes 2026
La inserció laboral dels doctors i doctores de les universitats catalanes 2026