Publicació trimestral d'AQU Catalunya

96

Gener 2020

Quin perfil té el professorat lector que supera les avaluacions de l'Agència? Quina edat té? Quants anys fa que s'ha doctorat? Ha fet estades de recerca? Publica en revistes "de qualitat"? Hi ha diferències entre els diferents àmbits de coneixement?... Aquests i altres preguntes troben resposta a l'informe Perfils del professorat lector, publicat recentment per AQU Catalunya, en què s'analitzen les característiques de les persones que han obtingut l'informe favorable de professorat lector entre els anys 2013 i 2017.

Des de la posada en marxa del sistema d'acreditacions de professorat (2003), un dels reptes que AQU Catalunya tenia pendent era poder aportar més informació al sistema universitari català sobre la tipologia de les persones acreditades. Pensem que aquest treball fa una bona aportació en aquesta direcció.

La Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya (LUC) disposa que "el professorat lector és el professorat ajudant doctor [...] en la fase inicial de la seva carrera acadèmica". Ha de ser, per tant, un doctor recent que comença la seva carrera acadèmica. Ara bé, d'acord amb les dades disponibles, l'edat mitjana de les persones que demanen les avaluacions de lector és superior a 38 anys, una dada que contrasta clarament amb l'esperit inicial del legislador i que mereix una reflexió.

La finalitat de l'informe va més enllà del simple coneixement de les característiques que compleixen les persones que són avaluades favorablement: es tracta d'oferir una visió orientativa dels mèrits necessaris, a partir del buidatge de les dades contingudes als CV analitzats. Per elaborar els perfils, AQU Catalunya ha desenvolupat un algoritme que permet fer un buidatge automatitzat dels CV, i posteriorment se n'ha fet una revisió manual. Cal destacar que la mostra de CV analitzats (78%) és molt elevada, raó per la qual la informació és molt representativa.

Així, doncs, l'informe fa un diagnòstic dels mèrits necessaris per assolir l'avaluació favorable en cadascun dels sis àmbits de coneixement en què es divideix la Comissió d'Avaluació de la Recerca (CAR), i presenta el "retrat robot" de les persones sol·licitants a partir del perfil mitjà quantitatiu dels mèrits (principalment, publicacions, projectes i estades de recerca) de qui assoleix l'informe de professorat lector. Aquesta informació pot ajudar en el procés de decisió d'aquelles persones que es pregunten si escau sol·licitar l'avaluació. Ara bé, en cap cas no és substitutiva d'allò que estableixen els criteris d'avaluació.

Atès que aquest article ha de ser necessàriament breu, remetem l'amable lector al document original per a una revisió detallada dels diferents perfils trobats. No obstant això, podem destacar quatre elements comuns dels lectors que superen les avaluacions:

1. L'experiència investigadora és la dimensió que té una ponderació més elevada (més del 60%), motiu pel qual acreditar publicacions de qualitat és del tot fonamental. En aquest sentit, val la pena insistir en el fet que la qualitat de les publicacions preval sobre la quantitat. Les comissions d'avaluació valoren especialment les aportacions de recerca (articles, llibres, capítols de llibre, etc.) que disposen de processos sòlids de peer review i que estan indexades a les principals bases de dades i repertoris de publicacions. La quantitat i els paràmetres bibliomètrics serveixen de guia, però preval la qualitat contrastada de les aportacions.

Tot seguit es mostra un exemple per a l'àmbit de Ciències Socials:

Publicacions: articles en revistes indexades, capítols de llibre,
presentacions escrites i orals a congressos

2. La participació en projectes de recerca de caràcter competitiu és un aspecte important. No s'espera, lògicament, que un candidat a lector en sigui l'investigador principal (IP) ni de bon tros. Ara bé, sí que s'espera que, d'aquesta participació, se'n derivin aportacions de recerca.

Tot seguit es mostra un exemple per a l'àmbit de Ciències de la Vida:

Projectes competitius en els quals s’ha estat IP i de projectes
competitius en els quals s’ha participat

3. En general, es valora positivament el fet que les persones candidates hagin realitzat i acreditin estades de recerca pre- i postdoctorals de mitjana i llarga durada en centres de recerca. I es valora que la institució tingui un prestigi internacional reconegut.

Tot seguit es mostra un exemple per a l'àmbit de Ciències:

Nombre d’estades predoctorals i postdoctorals                                       Mesos en estades predoctorals i postdoctoral

4. La dimensió docent pondera entre el 15% i el 25%, segons cada comissió específica. Així, es valora tant la trajectòria docent com la innovació i la formació per a la docència. Cada comissió estableix llindars mínims de docència impartida. No obstant això, si una persona acredita mèrits rellevants en recerca, pot compensar eventuals mancances en la dimensió docent.

En definitiva, pensem que l'estudi dut a terme aporta informació per tal de poder respondre als interrogants que hem plantejat a l'inici d'aquest article i obre el camí per aplicar aquesta metodologia d'anàlisi a altres figures (per exemple, professorat que demana les acreditacions de recerca o de recerca avançada), o bé per poder posar el focus en àmbits de coneixement específics que demanen anàlisis més aprofundides.