Juliol 2012
Actualment, hi ha una necessitat per part de les agències i d'altres sectors propers (com ara l'ENQA, l'EUA o l'ESU) de valorar la utilitat d'una política que consisteix a avaluar externament la qualitat d'un servei, l'ensenyament superior. Un servei que és altament complex i sofisticat; que la societat considera com a bé públic, malgrat que també tingui característiques de bé privat, i que a Europa és ofert per un important nombre d'universitats públiques.
No obvio les universitats privades, simplement poso de manifest la novetat que representa aquesta política en l'àmbit públic. Pot tenir detractors —suposo que ho són per la metodologia que porta associada, de vegades excessivament mecanicista—, però representa una transformació important en la gestió pública. I m'atreveixo a afirmar que obre noves vies en l'evolució dels sistemes democràtics, ja que facilita el seguiment de la qualitat de les polítiques públiques i dels serveis que s'hi vinculen per part dels administrats, dels usuaris, dels contribuents.
De fet, incorpora principis i pràctiques molt interessants, com ara la transparència en l'execució i els resultats de les avaluacions, la participació activa dels diferents grups d'interès en la determinació del concepte de qualitat en l'ensenyament superior, o la independència tècnica de les agències, que afavoreix treballs d'avaluació conduïts per equips d'experts i usuaris, principalment estudiants.
Demostrar l'impacte de l'assegurament extern de la qualitat en l'ensenyament superior és altament complicat, per tres motius molt clars:
Al final del 2011 l'ENQA acorda establir un grup de treball que reflexioni sobre l'impacte dels sistemes externs per assegurar la qualitat de l'ensenyament superior a Europa. El grup de treball es forma ràpidament, superant les expectatives inicials, amb dinou agències europees, i inicia la seva activitat a Barcelona.
Si bé el grup de treball sobre impacte comença amb més preguntes que respostes, és justament aquesta riquesa de preguntes la que hauria d'acabar donant forma a una construcció racional sobre l'impacte dels processos actuals d'assegurament de la qualitat, i la que ha de ser útil per a desenvolupaments futurs de noves polítiques d'avaluació.
Són preguntes inicials tan directes com ara:
Podem continuar amb preguntes una mica més elaborades:
Aquestes són algunes de les moltes preguntes inicials del grup de treball i serveixen per identificar sis grans àrees d'impacte, que es formulen per mitjà de les qüestions següents:
El treball del grup s'ha iniciat amb tres activitats |
|
Agències del grup de treball ENQA sobre l'impacte de l'avaluació
externa de la qualitat a l'ensenyament superior
El sistema d'assegurament extern de la qualitat de l'ensenyament universitari té prop de quinze anys d'implantació generalitzada a diversos països europeus, Catalunya inclosa. Quinze anys poden semblar molts, però esdevenen un instant si tenim en compte la llarga història acumulada per les universitats. Per tant, a l'hora de mesurar l'impacte, tinguem en compte que el sistema encara no ha entrat en una etapa de maduresa consistent.