Publicació bimestral d'AQU Catalunya

62

Setembre 2012

Per a moltes universitats la posada en marxa del programa AUDIT l'any 2007 per part d'ANECA, ACSUG i AQU Catalunya es va percebre com una oportunitat. Actualment, és del tot inqüestionable la rellevància que ha anat adquirint el fet de disposar de mecanismes interns per a l'assegurament de la qualitat dins del procés d'adaptació de les titulacions a l'EEES.

A hores d'ara, però, ens trobem davant del repte de passar de la declaració d'intencions a la valoració de la seva utilitat real dins de les institucions. Val a dir que, tot i les dificultats sorgides al llarg d'aquests anys, l'experiència de la Universitat Ramon Llull (URL) ha estat sens dubte positiva en molts aspectes, i no seria agosarat afirmar que ha resultat fonamental en alguns casos per integrar les diferents polítiques i estratègies de garantia de la qualitat dels ensenyaments que s'han anat desenvolupant fins al moment actual.

Cal remarcar que, durant aquest període, AQU Catalunya ha mantingut una estreta col·laboració amb les unitats tècniques de les universitats, que, al nostre entendre, ha resultat del tot imprescindible per assegurar la implantació dels diferents sistemes de garantia de la qualitat.

Com a tècnica de la Unitat de Qualitat i Innovació Academicodocent de la URL, he tingut l'oportunitat de poder participar, des dels inicis, en el disseny, el desenvolupament i la implementació de diferents, i molt diversos, sistemes de garantia interna de la qualitat (SGIQ) d'acord amb les directrius del programa AUDIT. Ha estat una tasca complexa, tenint en compte que durant els darrers anys el volum de processos d'avaluació en què han estat immerses les universitats no ha permès reflexionar amb temprança sobre l'objectiu final dels processos de qualitat.

Com a membres de les unitats de gestió de la qualitat, som coneixedors de les resistències que s'han generat, i que encara es generen, en diferents sectors i en diferents àmbits de les organitzacions universitàries. És ben cert que la implantació d'un SGIQ pot suscitar un increment de la percepció de control de les tasques i una burocratització més gran. En aquest punt precisament, i segons la nostra experiència al llarg d'aquests anys, és on les agències i les unitats de gestió de la qualitat tenen la responsabilitat de posar en marxa estratègies que flexibilitzin i agilitin al màxim els diferents processos.

Així doncs, en el cas de la nostra universitat, la proposta d'optar per un model de SGIQ específic per a cada centre o facultat i una organització interna basada en l'autogestió del propi sistema de qualitat ha estat un factor clau en el desenvolupament del programa, i ens ha permès flexibilitzar la implantació dels SGIQ, cosa que n'ha facilitat la consolidació dins de la cultura organitzacional. Això, però, només ha estat possible gràcies a l'excel·lent tasca que han dut a terme fins ara les unitats de qualitat dels centres com a responsables directes del disseny, la implementació, el seguiment i la millora del seu propi SGIQ, i que ha donat lloc a estructures ben definides, funcionals i més ajustades a les necessitats reals del dia a dia.

Prenent com a referent diverses institucions d'àmbit internacional, un altre element que està generant importants canvis en la cultura institucional és l'increment creixent de la participació dels estudiants en els processos de qualitat. Tanmateix, per tal d'avançar en aquesta direcció, caldrà reforçar la confiança de les institucions en el seu propi alumnat i aprofitar al màxim l'experiència que aquest ens aporta.

Des del meu punt de vista, i en un moment en què les universitats estem preparant l'inici de les primeres acreditacions, cal fer un esforç addicional per valoritzar tots aquests elements ja previstos i consolidar un SGIQ que inequívocament tindrà clares repercussions en els diferents processos d'avaluació, tant a escala interna com externa.

És evident que, si apostem per un model de qualitat d'alt nivell, les universitats han d'anar guanyant terreny respecte a les agències, tot establint els seus propis models de gestió i criteris d'avaluació i demostrant el seu ferm compromís entorn dels sistemes de qualitat.

En definitiva, el repte que tenim per davant és aconseguir que l'objectiu de dissenyar i d'implementar un sistema de qualitat no sigui obtenir un "segell" de qualitat, sinó obrir la possibilitat que les universitats assumeixin finalment la responsabilitat que els pertoca i es refermi així l'autonomia universitària.