Publicació bimestral d'AQU Catalunya

67

Juliol 2013

Ara que tot just enceto la meva etapa com a president de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya vull, en aquest inici, expressar tres breus consideracions:

La primera ha de ser d'agraïment. Agraïment al Govern de la Generalitat, que m'ha nomenat per a aquest càrrec, en especial al conseller Andreu Mas-Colell i al secretari d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà. Agraïment també a la feina feta durant els períodes dels presidents anteriors: Antoni Serra Ramoneda i Joaquim Prats Cuevas. Ells, amb els diversos directors que ha tingut l'Agència fins ara —David Serrat, Gemma Rauret, Javier Barà i el director actual, Josep A. Ferré—, han sabut fer de l'Agència una institució molt ben valorada al si del sistema universitari català i, també, en l'àmbit internacional. Anar dotant-nos d'estructures com aquesta ens fa més consistents com a país i ens permet augmentar la nostra reputació.

La segona consideració és que ara, en començar, em toca aprendre. L'Agència compta amb un conjunt de professionals amb experiència amb els quals jo he de saber esbrinar com han fet el que fins avui s'ha fet i com tenen pensat el futur. No vinc a donar lliçons, sinó a aprendre'n, a mirar com sonen els diversos instruments i com s'articulen els uns amb els altres. Una vegada m'hagi capbussat en la vida interna de la institució, arribarà l'hora de tractar de coordinar els seus moviments per treure'n el màxim rendiment.

En tercer i darrer lloc, vull dir que les universitats catalanes apareixen molt ben ubicades en el marc espanyol i, àdhuc, del sud d'Europa. Tenim un bon sistema universitari. Un sistema que forma estudiants que, quan es mouen internacionalment amb el programa Erasmus, per exemple, tenen un èxit notable a les millors universitats del món. Un sistema que en els darrers quinze anys ha fet un salt en recerca i producció científica fins a dur Catalunya a un lloc que no hauríem somiat en el passat. Un sistema que comença a donar el seu fruit en innovació i transferència del coneixement. Per això alguns dels rànquings recents (per exemple el d'universitats de menys de cinquanta anys, under fifty) situen diverses universitats catalanes en una posició més que notable. I, en aquesta severa crisi econòmica que vivim, ens cal disposar d'un sistema universitari que formi millors professionals i generi recerca més avançada. Ara ja ningú dubta que l'educació d'un país està vinculada amb el benestar dels seus ciutadans.

Així doncs, l'Agència ha de ser un instrument d'estímul i de millora del sistema universitari català. Ha de ser sempre un instrument de millora i mai un entrebanc. Sé que els professors universitaris i els investigadors estan una mica preocupats per l'augment de la burocràcia a les universitats. I l'avaluació de la qualitat és un dels motius de preocupació. No hi ha dia, dic jo en broma sovint, en què o bé no avaluïs algun col·lega o bé un altre col·lega no t'avaluï a tu. Doncs bé, hem d'aconseguir que l'avaluació sigui com la sal en una paella: ha de ser-hi però no s'ha de notar. Si es nota és que n'has posat massa. Hem aconseguit tenir una acreditació del professorat contractat, ara amb el repte del nou programa Serra Húnter, que funciona més que raonablement bé amb un mínim de burocràcia. El repte del futur immediat és fer el mateix amb l'acreditació de les titulacions universitàries oficials com a conseqüència del procés d'establiment de l'Espai europeu d'educació superior. Seran centenars de títols de grau, de màster i de doctorat els que hauran de ser avaluats i acreditats. Hem de fer-ho sense gaire soroll, amb delicadesa, però de manera que serveixi per rectificar allò que calgui i per potenciar allò que ha anat bé. Podem fer el sistema universitari més sòlid, més equilibrat, més eficient; millor, en definitiva.

Posaré el millor de la meva part en aquesta tasca, conscient que, com que es tracta d'una tasca col·lectiva, la seva fortuna final depèn de la unió i l'articulació dels esforços de tots.