Publicació bimestral d'AQU Catalunya

66

Maig 2013

Hi ha tantes fruites i verdures i peixos al mercat que sembla que dir "ara és el temps de les bledes" o "ara és el temps de les tonyines" és una relíquia del passat. Però, si voleu menjar bé, bo i barat, heu de comprar de temporada. Encara que siguin d'hivernacle, els productes de temporada són sempre més bons. I, si és de per aquí a la vora, a més a més d'estalviar energia en el transport, ajudem la producció de proximitat.

Doncs bé, "ara ve el temps de l'acreditació". Aquests darrers anys ens hem fet un fart de verificacions, tant fresques com congelades, és a dir, les reverificacions. Però l'any vinent serà "el temps de l'acreditació". De fet ja ho era aquest, per tal com, dels més de 400 màsters oferts per les universitats catalanes aquest curs acadèmic, uns 180 van ser verificats el curs 2008-2009 i, per tant, aquest curs 2012-2013 ja han complert el seu quart any. Independentment de si quan surti aquest editorial el MECD ja ha publicat —o encara no— el decret que amplia els terminis d'acreditació, l'any vinent aquesta llista s'haurà reduït força. Estimem que, dels 160 màsters presentats a verificació enguany, uns 140 són reverificacions, cosa que rebaixa la xifra de màsters que cal necessàriament acreditar l'any vinent a només 40. És clar que, a aquests, caldrà afegir-hi uns 50 més, que van ser verificats el curs 2009-2010.

Aquests dies estem explicant a totes i cadascuna de les universitats, i amb una audiència molt àmplia de responsables acadèmics i tècnics de qualitat, el contingut de la Guia per a l'acreditació de les titulacions oficials de grau i màster. Si no l'heu tinguda a les mans encara, la podeu descarregar del web, on veureu també que hem obert un procés de consulta pública sobre la metodologia d'acreditació.

"Ara ve el temps de l'acreditació" dèiem més amunt, i no tan sols en un sentit cronològic, tal com ja hem parlat, sinó que ara volem que vingui el temps de l'acreditació per poder revisar i repensar també la verificació i el seguiment. Tot allò que hem fet fins ara, ho volem posar sota una mirada crítica, que sabem que serà diferent de la que ara tenim si entremig hi posem la nostra —i la vostra— experiència d'acreditació. Perquè és l'acreditació la que donarà força i sentit a aquestes dues fases prèvies, verificació i seguiment, que han definit els reials decrets 1393/2007 i 861/2010, i que continuarien tenint sentit encara que no hi hagués cap decret que ho regulés!

El diccionari ens diu que acreditar és assegurar la realitat d'una cosa, o fer tenir creença en alguna cosa. Acreditar els títols universitaris és, en primer lloc, assegurar que el títol és allò que deia que volia ser quan va ser verificat; és assegurar que els alumnes que l'han cursat han adquirit les competències que s'havia previst que adquiririen, i és assegurar que ho han pogut fer perquè han gaudit del professorat adequat i dels mitjans de suport a l'aprenentatge necessaris. I també és assegurar que noves generacions d'estudiants també ho podran continuar tenint perquè hi ha un sistema intern de garantia de qualitat que vetlla perquè així sigui. En resum, que allò que ara es veu que funciona en el desenvolupament de les titulacions tindrà continuïtat perquè en el futur se segueixi fent tan bé com ara, o fins i tot millor. Tan senzill de dir, més complex de fer-ho realitat.

Tenim gairebé tots els ingredients, només ens falta poder utilitzar els recursos que ara dediquem a la verificació per fer les acreditacions i una miqueta més. En l'editorial anterior us fèiem coneixedors de les mesures econòmiques excepcionals que hem hagut d'adoptar a l'Agència per a l'any 2013. En aquest escenari, ens plantegem que totes les hores de feina que ara dediquem a la verificació les hauríem d'abocar a l'acreditació des de l'inici del curs 2013-2014, per poder començar a acreditar els títols de màster que ja han arribat al quart any. El problema és que no n'hi prou amb les hores, cal poder garantir també el treball presencial de les comissions, que enguany estan treballant en alguns casos de forma virtual, cosa que ha estat possible perquè eren comissions ja consolidades treballant en un procés consolidat. Però l'acreditació és un procés nou que no pot néixer "virtualment". Com tampoc no es poden reunir "virtualment" els comitès d'avaluació externa. Esperem que aquests interrogants s'esvaeixin d'aquí a l'inici del nou curs, per poder entrar plenament i amb garanties d'èxit a la propera estació: l'acreditació.