Publicació bimestral d'AQU Catalunya

49

Juliol 2010

AQU Catalunya ha presentat els resultats de l'estudi Gènere i inserció laboral del col·lectiu universitari, una anàlisi de la qualitat de la inserció professional de les dones i de les possibles diferències amb el col·lectiu masculí tres anys després de la graduació. L'estudi ha estat elaborat amb el suport de l'Institut Català de les Dones.

Aquest estudi s'ha basat en l'anàlisi de les dades obtingudes en l'última enquesta d'inserció laboral d'AQU Catalunya duta a terme l'any 2008 sobre la promoció graduada el 2004 i, per tant, reflecteix la situació laboral tres anys després de la graduació.

L'anàlisi de les dades ha constatat que el comportament dels indicadors estudiats que determinen la qualitat de la inserció varia significativament segons la tipologia de titulació cursada, i que les diferències per gènere són menors i, quan es produeixen, no són sistemàticament negatives per a les dones.

Les conclusions principals d'aquest estudi són que no hi ha diferències significatives en la qualitat de la inserció entre homes i dones que han cursat una mateixa titulació i que la variable que millor explica la qualitat de la inserció laboral és la titulació cursada.

Els resultats de l'anàlisi de nou indicadors de la qualitat de la inserció professional són els que s'exposen a continuació:

1. Taxa d'ocupació (percentatge de població graduada ocupada)

El 2008 la taxa d'ocupació de les dones era del 93% enfront del 94% de la dels homes. Es tracta d'una taxa molt similar que, si s'analitza per tipologia de titulacions o subàmbits, varia molt més en funció de la tipologia de la titulació que per raó de gènere. Per exemple, entre el col·lectiu de dones s'aprecia una diferència de 13 punts entre la taxa de Filosofia i Humanitats (85%) i la de Medicina i Odontologia (98%), mentre que la diferència més gran per gènere dins la mateixa titulació es troba a Enginyeria Civil, amb 6,7 punts.

2. Taxa d'atur (percentatge de població graduada que busca feina)

El 2008 la taxa d'atur era del 3% tant per a les dones com per als homes. Aquesta taxa registra una diferència de 7 punts entre les dones segons la titulació cursada, mentre que la diferència màxima entre homes i dones és de 4 punts.

3. Taxa d'inactivitat per motius familiars (percentatge de població graduada que es troba en situació d'atur i no busca feina per maternitat o cura d'algun familiar)

Només 48 persones de les 12.258 enquestades no es troben inserides en el mercat laboral per motius familiars. La poca significació d'aquest resultat es deu, possiblement, al moment del cicle vital de la població enquestada: joves titulats i titulades tres anys després d'haver finalitzat els estudis, la inserció laboral dels quals, segurament, no s'ha vist influenciada per aspectes com la divisió sexual del treball.

4. Taxa d'estabilitat (percentatge de població graduada amb contracte fix)

Existeix una estreta relació entre la taxa d'estabilitat i la tipologia de titulació. Així, en el cas de les dones, es troben més diferències significatives en funció de la carrera cursada (el 32% de contractes fixos a Belles Arts davant del 82% a Economia i ADE) que no pas respecte dels homes. Les dades mostren també que en algunes titulacions les dones gaudeixen de més estabilitat que els seus companys de cohort (les diferències més pronunciades es troben a la ratlla dels 20 punts a favor de les dones a Farmàcia i Ciència i Tecnologia dels Aliments).

5. Taxa de temporalitat (percentatge de població graduada amb contracte temporal)

La temporalitat és altament depenent de la titulació i afecta una de cada tres graduades i un de cada quatre graduats. Aquesta situació s'explica en part pel fet que els processos d'accés a la funció pública (en àmbits molt feminitzats com l'educació o la salut) es caracteritzen per contractes temporals (substitucions i/o interinitats).

6. Ocupació en càrrecs de gestió (percentatge de població graduada que desenvolupa funcions de gestió)

El fet d'exercir funcions de direcció depèn, en gran mesura, de la titulació cursada. A Mestres o Medicina el percentatge de persones que exerceixen funcions de direcció és baix, a diferència del que passa en altres titulacions com Economia i ADE, Arquitectura o Enginyeria Civil, on la possibilitat d'ocupar càrrecs de gestió és més elevada. El fet que homes i dones es distribueixin de manera asimètrica per titulacions provoca uns valors diferencials «artificials» molt elevats a favor dels homes, quan, de fet, en un mateix subàmbit el percentatge favorable als homes és només lleugerament superior i, en algun cas, com ara els àmbits de Comunicació i Documentació, el percentatge és favorable a les dones.

7. Retribució (mitjana de la retribució anual bruta)

Si bé els homes guanyen globalment més diners que les dones, les diferències són més grans dins d'un mateix gènere per grups de titulacions que les que es registren entre gèneres en un mateix grup de titulacions. Les dones perceben una retribució mensual bruta mitjana de 1.710 euros enfront dels 1.997 euros dels homes. Tanmateix, el fet que s'hagin detectat diferències salarials retributives de 174 € en l'àmbit públic per a Mestres en igualtat de tipologia de contracte genera dubtes sobre la fiabilitat d'aquest indicador pel que fa a la comparació intergènere.

8. Adequació de la feina als estudis (percentatge de població graduada que desenvolupa funcions universitàries)

La carrera determina l'adequació de la inserció, tant per a les dones com per als homes. En carreres amb mercats «tancats» regulats legalment, com ara Arquitectura, Medicina i Odontologia, l'adequació frega el 100%, mentre que és més baixa quan els mercats no estan tan clarament definits o no estan regulats (Belles Arts, Turisme, Geografia i Història, etc.). El 86% de les dones sosté que desenvolupa funcions de nivell universitari, mentre que en el cas dels homes ho afirma el 84%.

9. Taxa de treball a temps parcial (percentatge de població graduada que no treballa a jornada completa)

En el cas dels dos gèneres la taxa està condicionada per l'àmbit, amb els valors més alts a Humanitats (26% per a les dones i 20% per als homes) i els més baixos a l'Àrea Tècnica (7% per a les dones i 4% per als homes). En general, la taxa de treball a temps parcial és més alta per a la població femenina, si bé en alguns subàmbits, com ara Filosofia i Humanitats, hi ha més homes que dones a temps parcial (6 punts de diferència). Tant per a homes com per a dones, el treball a temps parcial és més habitual en l'àmbit públic que en el privat. El percentatge d'homes que treballen a temps parcial en l'àmbit públic duplica el dels que ho fan en l'àmbit privat.

Finalment, tot i la clara influència dels estudis cursats en la qualitat de la inserció laboral, l'efecte de la titulació cursada no és determinant: la variabilitat pel que fa als assoliments laborals dins una mateixa titulació és molt elevada tant per a dones com per a homes. Per exemple, el 25% de les graduades de Geografia i Història —titulacions que presenten un dels pitjors comportaments pel que fa a la qualitat de la inserció laboral— assoleixen millors resultats laborals (adequació de la inserció, salari, estabilitat i satisfacció amb la feina) que el 25% de les dones d'Enginyeria Civil o de les dones d'Enginyeria de la Producció, que són dos dels subàmbits amb millors resultats laborals.

La primera de les recomanacions finals de l'estudi apunta que es fa necessari dur a terme un treball coeducatiu, especialment en els àmbits de primària i secundària, per trencar els estereotips de gènere que encara determinen l'elecció dels estudis en ambdues direccions. En segon lloc, s'haurien impulsar també polítiques públiques i d'organització empresarial transformadores que afavorissin la conciliació coresponsable de la vida personal i laboral. Per acabar, cal potenciar els processos d'orientació al mercat laboral a fi de millorar l'ocupabilitat, per tal com l'estudi indica que l'ocupabilitat de les persones (la seva competència de gestió de carrera, l'actitud envers la feina, etc.) és probablement el factor més determinant en la qualitat de la inserció laboral.