Publicació bimestral d'AQU Catalunya

68

Setembre 2013

Quan parlem d'ensenyaments artístics dins de l'Espai europeu d'educació superior (EEES), cal tenir en compte que es troben dividits en dos grans grups: els ensenyaments universitaris i els ensenyaments superiors.

Els ensenyaments artístics universitaris s'ofereixen principalment a les facultats de Belles Arts, les facultats de Ciències de la Comunicació i les escoles d'Arquitectura. En són un exemple els graus en Disseny, en Conservació i Restauració de Béns Culturals o en Arts Escèniques, i també una variada oferta de màsters universitaris i doctorats.

Els ensenyaments artístics superiors estan adscrits als ensenyaments de règim especial i s'ofereixen als conservatoris superiors i a les escoles superiors. A un nivell equivalent al grau, hi ha els títols superiors de Música, Dansa, Art Dramàtic, Conservació i Restauració de Béns Culturals, Disseny i Arts Plàstiques; mentre que, a un nivell equivalent al postgrau, es denominen màsters en ensenyaments artístics. Els estudis de doctorat s'oferiran per mitjà de convenis amb les universitats.

Així, els títols oferts en aquests centres són equivalents als universitaris i formen part de l'EEES. Les diferències més rellevants respecte dels títols universitaris rauen en les exigències d'accés del professorat, les condicions d'accés i permanència de l'alumnat i l'autonomia dels centres universitaris.

Models a Europa

Els ensenyaments artístics són tractats a Europa de maneres diferents. Segons la tradició dels països, es poden definir tres àrees d'influència: llatina, anglosaxona i germanoaustríaca.

En l'àrea d'influència llatina, els centres d'ensenyament artístic es troben fora del sistema universitari. Disposen d'un marc normatiu específic per als diferents ensenyaments i els seus títols tenen un rang equivalent al dels estudis universitaris. En uns casos la titularitat dels centres és competència de les administracions públiques, mentre que en d'altres la seva gestió depèn d'empreses o de fundacions privades reconegudes.

En les institucions agrupades en l'àrea d'influència anglosaxona, existeix coexistència d'estudis artístics superiors tant dins com fora de la universitat. En la gestió dels centres, hi intervenen conjuntament les administracions i els centres, majoritàriament de titularitat privada, als quals es dóna suport amb grans ajudes per tal de pal·liar l'elevat cost d'aquests estudis. Les titulacions poden ser pròpies o oficials, expedides per mitjà de convenis establerts amb la universitat. Els plans d'estudis són molt variats i disposen de llibertat per dissenyar itineraris, amb la participació directa de l'Administració educativa regional. Exemples diferenciats dins d'aquesta àrea es concreten al Regne Unit, on els ensenyaments estan descentralitzats, o a Dinamarca, on els ensenyaments artístics són competència de l'Administració central, que defineix l'organització i els objectius dels ensenyaments artístics amb titulacions equivalents a les universitàries.

En l'àrea d'influència germanoaustríaca, coexisteixen els ensenyaments artístics superiors dins i fora de la universitat. La gestió està descentralitzada per regions, però apliquen lleis estatals. Predominen els centres de titularitat pública, amb un nivell d'autonomia adequat al seu caràcter superior, i els títols expedits tenen rang superior i universitari.

Antecedents històrics

A Catalunya, els ensenyaments artístics tenen una llarga tradició: el seu origen es remunta al primer terç del segle XIX.

Així, l'any 1837 es crea la fundació del Liceu, unit jurídicament al Gran Teatre del Liceu, del qual se separarà el 1854. El 1913 el Liceu i la Diputació de Barcelona creen conjuntament, com a secció del mateix Liceu, l'Escola Catalana d'Art Dramàtic, antecedent immediat de l'Institut del Teatre.

En l'àmbit estatal, la primera escola gratuïta de dibuix s'estableix a Bilbao el 1774 i, uns mesos més tard, el 1775, es crea la de Barcelona, a la Casa Llotja de Mar. Amb la promulgació del Reial decret de 4 de gener de 1900, es creen les escoles d'arts i indústries; el 1910 es reorganitzen de nou els estudis i els centres, i les escoles d'arts i oficis se separen de les escoles industrials.
L'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals té l'origen en el Decret 2415/1961, de 16 de novembre. Amb posterioritat serà la LOGSE, el 1990, la que determini el caràcter d'estudis superiors d'aquests ensenyaments.

Situació actual

L'any 2009 es va publicar el Reial decret 1614, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments artístics superiors regulats per la Llei orgànica 2/2006, que reconeix les titulacions de grau (posteriorment, el 2012, una sentència del Tribunal Superior exigirà el canvi de nom i passarà a denominar-se títol superior), màster i doctorat impartides, en conveni amb les universitats, als conservatoris de Dansa i Música i a les escoles d'Art Dramàtic, Disseny, Conservació i Restauració de Béns Culturals i Arts Plàstiques, i situa aquests ensenyaments dins de l'EEES.

La seva inclusió dins de l'EEES comporta un canvi estructural en tres direccions simultànies:

• flexibilitat en l'organització dels ensenyaments,
• renovació de les metodologies docents i
• autonomia dels centres.

El Reial decret 1614/2009 estableix les línies mestres dels ensenyaments artístics i determina que el funcionament i l'organització específica dels centres que imparteixen ensenyaments artístics superiors corresponen a les comunitats autònomes, que són les encarregades de:

• Establir les normes i definir els procediments per a l'aplicació del sistema de reconeixement i transferència de crèdits, així com el Suplement Europeu al Títol (art. 18).
• Definir les condicions i establir els procediments per a l'oferta d'ensenyaments de postgrau (art. 7.1 i art. 10).
• Posar en marxa els nous sistemes d'accés, definir-ne les condicions i els procediments, i definir i establir els sistemes d'informació i els procediments d'acollida dels estudiants de nou ingrés (art. 12.2).
• Definir i establir els sistemes, els procediments i els plans per a l'avaluació de la qualitat de l'ensenyament de grau/títol superior i postgrau de manera homologable i comparable amb els sistemes europeus de gestió de la qualitat (art. 19).

Posteriorment, es van desenvolupar els reials decrets del 630 al 635/2010, pels quals es van establir els continguts bàsics que regulen els diferents ensenyaments artístics superiors. Aquestes normes preveuen, per a aquests ensenyaments, tots els aspectes requerits i propis de l'EEES, com ara l'establiment dels crèdits ECTS com a unitat de mesura acadèmica, la garantia de mobilitat de l'alumnat per mitjà del Suplement Europeu al Títol, l'oferta de títols de postgrau, la recerca als centres d'ensenyaments artístics superiors i l'impuls de sistemes d'avaluació periòdica d'aquests ensenyaments.

El desenvolupament de la LOGSE va possibilitar, al seu dia, la creació de centres superiors d'ensenyaments artístics més adequats per assolir la vocació d'excel·lència, encara que l'organització i el funcionament d'aquests centres superiors han seguit la configuració de centres d'educació secundària. Diferents iniciatives administratives han intentat pal·liar i superar aquesta contradicció. Així, algunes comunitats autònomes han desenvolupat lleis territorials dirigides a l'establiment d'una estructura juridicoadministrativa pròpia dels ensenyaments artístics superiors.

El 2003, Aragó va publicar la Llei 17/2003, de 24 de març, per la qual es regula l'organització dels ensenyaments artístics superiors en el seu àmbit de gestió. Aquesta llei va crear l'Institut Aragonès d'Ensenyaments Artístics Superiors (IAEAS).

El 2007, la Generalitat Valenciana va promulgar la Llei 8/2007, de 2 de març, d'ordenació de centres superiors d'ensenyaments artístics i de creació de l'Institut Superior d'Ensenyaments Artístics de la Comunitat Valenciana (ISEACV).

Al final del 2007, el Parlament andalús va aprovar la Llei 17/2007, de 10 de desembre, d'educació d'Andalusia, en què s'estableix la creació del Consell Andalús d'Ensenyaments Artístics Superiors.

L'avaluació

AQU Catalunya i el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya van apostar, l'any 2012, per l'avaluació, el seguiment i l'acreditació dels títols superiors dels ensenyaments artístics impartits a les escoles superiors amb els mateixos criteris amb què s'estan avaluant els graus universitaris. Aquest fet és únic a l'Estat espanyol i evidencia la voluntat dels centres, el Departament d'Ensenyament i l'Agència d'impulsar l'avaluació periòdica seguint els estàndards europeus.

El juny del 2012 tots els centres van presentar les memòries de verificació seguint els nou punts que marca la Guia per a l'elaboració i la verificació de les propostes de titulacions universitàries de grau i màster.

Les memòries de verificació van ser avaluades per la Comissió Específica d'Avaluació d'Arts i Humanitats. Ateses les característiques pròpies d'aquests estudis, alguns —com ara Música o Dansa— no impartits en l'àmbit universitari, es va comptar amb el suport de membres externs especialistes en els estudis que s'havien d'avaluar.

L'avaluació ha finalitzat de manera favorable per a tots els estudis el juny del 2013:

• Títol Superior de Dansa, Institut del Teatre
• Títol Superior d'Art Dramàtic, Institut del Teatre
• Títol Superior d'Art Dramàtic, Escola Superior d'Art Dramàtic Eòlia
• Títol Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals, Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals
• Títol Superior de Disseny, Escola Superior de Disseny i Arts Plàstiques de Catalunya
• Títol Superior de Disseny, Escola Superior Felicidad Duce
• Títol Superior de Disseny, Escola Superior IED
• Títol Superior de Música, Escola Superior de Música de Catalunya
• Títol Superior de Música, Conservatori del Liceu
• Títol Superior de Música, Taller de Músics

Immediatament, els centres han iniciat la fase de seguiment, que té com a objectiu principal ser una eina útil per a la gestió dels centres, que permeti l'avaluació del desenvolupament dels seus ensenyaments, a partir de l'anàlisi de dades i indicadors, i l'elaboració de propostes de millora que serveixin per corregir les desviacions observades entre el disseny dels programes i el seu desenvolupament ordinari.

Pel que fa als màsters en ensenyaments artístics, durant el curs 2012-2013 l'Agència va avaluar de manera favorable el primer màster en ensenyaments artístics a Catalunya, presentat per l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

Referències bibliogràfiques: Informe anual sobre el estado y situación de las Enseñanzas Artísticas (edició 2011). Consejo Superior de Enseñanzas Artísticas.