Publicació bimestral d'AQU Catalunya

72

Maig 2014

Fa temps que sentim a dir que les humanitats estan en crisi, que la universitat està deixant perdre el llegat humanista, que era un dels seus eixos bàsics des de l'Edat Mitjana. Aprofitant que, recentment, hem dut a terme un estudi comparatiu sobre les persones acreditades per l'Agència com a professors lectors, els joves que s'incorporen amb la tesi doctoral a la recerca universitària, enceto unes breus consideracions sobre el lloc de les humanitats a la universitat actual i futura.

L'estudi al qual em referia mostra que els joves investigadors de disciplines humanístiques tenen una vàlua equivalent a la dels investigadors de ciències naturals, ciències socials, ciències de la salut o enginyeria i arquitectura. Tenen també les seves peculiaritats, habituals arreu del món: encara escriuen molts llibres i capítols de llibre (i no tan sols articles a revistes científiques, com és més habitual en ciències naturals o en ciències mèdiques) i encara publiquen sovint amb autoria única (també en ciències socials, però ja gairebé mai en ciències naturals o mèdiques).

D'altra banda, durant els darrers quinze anys, els estudis que en nombre d'estudiants han guanyat espai percentual a la universitat són els de ciències socials i els de ciències de la salut; els de ciències naturals (i matemàtiques) i els d'enginyeria i arquitectura han perdut una mica de pes, però els d'humanitats són els que s'han vist reduïts a quasi la meitat.

Per què? Hi ha moltes raons diverses: el retrocés progressiu de la formació humanística en l'educació secundària, la pressa per no perdre el tren de les innovacions tecnològiques, l'augment –benauradament– del prestigi de la recerca en ciències naturals, la pèrdua –malauradament– del prestigi de les disciplines humanístiques (filosofia, història, literatura), etc.

I per què ens hauria d'importar preservar el llegat de les humanitats? Doncs perquè confereix sentit a la nostra experiència com a éssers humans; contribueix a la nostra comprensió del món, a la nostra vida intel·lectual i a la nostra vida emocional; ens ajuda a comprendre per què els humans hem estat com hem estat i hem fet el que hem fet, i també a avaluar-ho, criticar-ho i tractar de canviar a millor les nostres pautes de comportament, el nostre capteniment ètic. D'aquesta manera, serem una societat més articulada, la nostra vida cívica i democràtica tindrà més gruix, i podrem cultivar les virtuts públiques d'una forma més conscient i benefactora per a tothom.

El llegat de les humanitats, d'altra banda, és un llegat comú, és un llegat del qual ningú no ha de ser exclòs. A les millors universitats del món la formació humanística continua present en un lloc principal. Per exemple, en un dels indrets on es formen els millors enginyers del món, el famós MIT (Massachusetts Institute of Technology) de Boston, tots els estudiants han de cursar de manera obligatòria algunes matèries impartides pel Departament d'Humanitats (del qual forma part, ja com a emèrit, el famós lingüista i pensador Noam Chomsky). I nosaltres, en canvi, ens hem "especialitzat" tant que podem formar físics que no sàpiguen res de Galileu o economistes incapaços d'explicar gairebé res d'Adam Smith, per exemple. Si les penséssim així, les humanitats serien atractives per a tothom.

Des d'AQU Catalunya procurarem liderar un procés per, en primer lloc, elaborar un diagnòstic adequat de la situació actual de les humanitats en l'ensenyament superior; en segon lloc, per construir un discurs sòlid del lloc de les humanitats en l'àmbit del saber, que contingui els reptes del present i del futur (les humanitats digitals, les humanitats i la comunicació, les humanitats i la difusió de la cultura científica, per exemple); i, finalment, per produir un conjunt de propostes d'actuació per tal que la universitat catalana recuperi l'esperit que comença en Ramon Llull –que no fou professor universitari– i que arriba als grans humanistes catalans del segle passat: Jordi Rubió, Carles Riba, Jaume Vicens Vives o Miquel Batllori, per dir-ne alguns noms. Atrevim-nos a poder fer-ho. Sapere aude.